CONXITA MARSOL CÒNSOL MAJOR D'ANDORRA LA VELLA
CONXITA MARSOL: «Com a capital, hem de tenir un reconeixement a nivell d’estatus»
Andorra la Vella és el centre neuràlgic del país: no tan sols és la capital administrativa, sinó que també ho és l’econòmica i de serveis. La seu del Govern, de la Justícia, l’Estació Nacional d’Autobusos, els instituts, la presó, el forn incinerador... Tot es troba en el territori de la parròquia. En plena negociació de la revisió de les competències i transferències comunals, la capital reclama que se li reconegui la particularitat. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Avui, 8 de maig, cinquena reunió tripartida sobre competències i transferències comunals. Cada comú defensa la seva particularitat, i la d’Andorra la Vella és la capitalitat. Se li reconeixerà?
–Encara no hi hem entrat. De moment, hem parlat de competències i no de transferències. Però no és tracta de ser la capital, és qüestió dels serveis d’àmbit nacional que prestem. Hi ha d’haver alguna contraprestació sobre el que la ciutadana d’Andorra la Vella paga per donar servei a tot el país. Per exemple, l’Institut d’Estudis Musicals, la piscina olímpica dels Serradells, la pista d’atletisme, l’Escola d’art, la majoria de ministeris, el Centre de Tractament de Residus, el centre penitenciari, centres de segona ensenyança, l’Estació Nacional d’Autobusos, la justícia... Ja ens agrada, però hem de tenir un reconeixement a nivell d’estatus com a capital.
–No es tracta de diners?
–Sí, de diners també. La Constitució ens reconeix com a capital de l’Estat, però penso que s’hauria de fer un estatus, una llei especial per a la capital, com tenen molts països. Alguna compensació, i que consti que no vull discutir si alguns comuns trauran de més o de menys, sinó que s’ha de buscar una altra fórmula, potser anar directament al pressupost de l’Estat. No sé si obtindrem algun reconeixement però volem posar sobre la taula els serveis que prestem.
–Què en diran la resta de comuns?
–Ja saben que ho demanaré, sempre ho he exposat a les reunions de cònsols. Bé, suposo que no hi haurà un acord si implica tocar la seva part de transferències, però esperarem a veure què en diu el Consell General. Vull que quedi constància que Andorra la Vella reclama aquest reconeixement i una mínima compensació per tots els serveis d’àmbit nacional que acollim.
–Tot aquest moviment porta molta gent a la parròquia, i també molts vehicles. Fa unes setmanes van anunciar que manquen 8.000 places d’aparcament, sobretot en format vertical.
–Sí, perquè a la zona urbana no tenim espais per fer aparcaments tan grans. Volem anar cada dia més a una ciutat més pacificada a nivell de circulació, amb menys vehicles donant voltes. Aquest estudi ja esva fer el 1992 i sortia una xifra similar. El 1998 es va actualitzar i ara l’hem tornat a fer. No ha canviat gairebé res. És necessari que Andorra la Vella es consolidi en places d’aparcament i, per això, busquem fórmules per ampliar l’oferta.
–La tendència és suprimir places de zona blava?
–Sí, i donar més espai als vianants.
–I fer més zones per a vianants?
–Alguna podrem estudiar, però encara no estem en aquesta fase. A les zones amb pocs aparcaments no ho podrem fer de seguida, però on hi ha menys dèficit de pàrquings ho estem valorant. Aquest any anunciarem alguna cosa per fer de cara a l’any que ve o l’altre.
–S’han fixat molt en Pontevedra.
–Ens va agradar molt, però ells fa 20 anys que hi treballen. La gent de la ciutat està orgullosa d’un model que prioritza el vianant, després la bicicleta i, finalment, el vehicle. Això no es pot fer d’un dia per l’altre, cal explicar-ho i disposar dels serveis necessaris. És un projecte a llarg termini però cada dia més anem cap aquí.
–Referent a les competències s’ha parlat molt de les escoles bressol, i de la proposta d’un cos nacional d’educadors.
–Això ho va proposar el senyor Pere López, del Partit Socialdemòcrata. A les primeres reunions que vam tancar els comuns i el Govern i que ara hem portat al Consell General no es va parlar de les escoles bressol, i en una de les reunions tripartides el senyor López va proposar del cos nacional d’educadors de guarderies i d’un pla pedagògic nacional. El tema està sobre la taula. Personalment, per a les guarderies comunals no ho veig malament. Per exemple, la dels Serradells no està al cent per cent, és molt fluctuant, i amb un cos nacional es podrien cobrir necessitats segons on sorgissin. Però és la meva opinió personal, i en parlaré amb els consellers per poder manifestar-me en nom del comú.
–També s’ha parlat molt de la cessió de terrenys.
–L’acord a què vam arribar sis comuns i el Govern ens sembla bé. Entenem que s’ha de col·laborar perquè els comuns rebem els terrenys mitjançant la cessió gratuïta dels plans parcials o especials, i entenem que el Govern, per fer projectes d’interès nacional, necessita aquests terrenys i els comuns els hem de cedir gratuïtament. Nosaltres ja ho hem fet: el camp d’exàmens de conducció, on es farà el museu dels frescos de Santa Coloma... Estem d’acord en el document. En canvi, l’informe del comú ha de ser vinculant en els temes sensibles. Per exemple, per ubicar el forn –que nosaltres ja el tenim– els comuns sí han de poder emetre un informe vinculant. La nostra proposta és que, en els temes sensibles, si l’informe vinculant del comú és negatiu, que sigui el Consell General qui decideixi, perquè l’interès nacional ha d’estar per sobre. Això serien casos molt puntuals, perquè si tots els informes han de passar pel Parlament, aquest acabarà fent una feina que no li pertoca.
–I si això hagués estat vigent quan es volia fer l’heliport a la Comella?
–L’informe del comú, vinculant, hauria estat negatiu, i el Consell General hauria pogut decidir que s’havia de fer allà. Però només ho veig en temes sensibles, i li arribarà un cas cada deu anys. Normalment els comuns i el Govern es posen d’acord, però, de vegades, no hi ha més remei: la presó s’ha de posar en algun lloc! Que també ens va tocar.
–Vostè defensa alguna competència per als comuns o alguna que es passi al Govern?
–No, el document que vam firmar ja ho va aclarir tot. El tema de les carreteres secundàries no em preocupa perquè en tenim 6,2 km, però sí em preocupen les vies urbanes, que en tenim 42 km. Andorra la Vella sempre té unes necessitats diferents que les dels altres comuns perquè és la parròquia més poblada, perquè no tenim carreteres secundàries però sí molta trama urbana, molt costosa de mantenir (voravia, enllumenat, higiene). Bé, però vam acceptar el document. El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) ja s’ha traspassat al Govern perquè és el més lògic, no pot ser que el servei sigui més cara o barat segons la parròquia. La competència dels torrents la manté el Govern però de manera més clarificada. Hi estem força d’acord.
–El comú ha revisat el pla d’urbanisme i fa uns dies ens van anunciar la reducció del cessió de terreny del 15% al 7%. Just el dia, abans, però, havien anunciat la cessió d’un 15% d’un terreny dels Vinyes.
–No té res a veure! No ho hauríem fet mai. La reducció és per al sòl urbà consolidat de gestió directa. El terreny de la família Vinyes era sòl urbà no consolidat, un terreny gran urbanitzable.
–Quina és la diferència?
–Que de l’urbà no consolidat se’n cedeix terreny, i del consolidat de gestió directa la cessió és econòmica. Per exemple, una parcel·la buida a l’avinguda Meritxell, l’entorn de la qual ja està urbanitzat. No n’hi ha moltes de parcel·les així.
–I no té cap sentit cedir un 15% del terreny d’una parcel·la tan petita.
–Clar, per això la cessió és econòmica, com diu la llei. Per això ho hem reduït al 7%. Per construir un edifici senzill a l’avinguda Meritxell pots haver de pagar al comú 2 milions d’euros! Això limita a alguns propietaris a construir, i almenys quatre al·legacions al POUP han estat en aquest sentit.
–El comú també va aprovar exempcions per facilitar la construcció d’aparcaments verticals. Ja ha tingut resposta?
–Encara no. Tot és molt recent. Quant a les parcel·les, però, hi ha gent interessada en edificar.
–Quantes plantes es podran aixecar en un bloc d’habitatges?
–15 com a màxim, i només en algunes zones. Seran casos molt especials, perquè farà falta una parcel·la molt gran. El POUP que teníem ja ho preveia, per exemple, a la zona del parc Central i de la nova estació d’autobusos. La finalitat és que quedi més espai lliure i menys mur d’edificacions. A la zona urbana no hi ha espai, seria a les zones a desenvolupar.
–Res de gratacels, doncs?
–Al mig d’Andorra la Vella, no. Ara, a Prat de la Creu, a Santa Coloma, a l’Estadi Comunal, sí, per què no?
–Per gratacels, però, ja tindrem The Cloud.
–Sí, i al mig d’Andorra la Vella! Tindrà 14 plantes d’alçada.
–El tancament de 12 del migdia a mitjanit de la part baixa de l’avinguda Meritxell es mantindrà?
–Sí, està funcionant. La idea és avançar l’obertura a les deu de la nit, perquè ja no hi ha gent i a les farmàcies els anirà millor. Però no afectarà. A molts llocs aquest sistema d’obrir al trànsit durant unes hores funciona bé. Quan fem el projecte ho acabarem de decidir.
–I per a la part alta de Meritxell?
–L’acord amb la família Vinyes és molt important per poder fer una entrada noble, potent, per al centre històric, per a la zona de Príncep Benlloch i per a la part alta de Meritxell. Volem que aparquin aquí i passegin fins a Escaldes. Per a aquesta zona hem de fer un punt d’atracció, que la gent hi vagi expressament, i això ho demanarem als redactors del projecte: alguna cosa important i que atregui. Crec que amb l’orografia de l’avinguda cal un element atractiu, i la llum atreu molt. Ho vam notar per Nadal, l’enllumenat potent portava gent cap aquí.
–La higiene també era una de les obsessions de la seva candidatura.
–Hem comprat més maquinària, però encara voldríem tenir-ho més net. Ha millorat molt, però encara ens falta algun canvi, potser més personal. Tenim un problema amb les miccions dels gossos perquè tot l’any no es pot netejar a pressió i quan no plou és un problema. Només que es pogués llençar aigua cada vegada... La neteja és un plus, i els turistes ho aprecien.
–Per acabar, el casino. Ja tenen tres propostes per al Centre de Congressos, però li estan sortint competidors: Caldea, l’ACCO, The Cloud...
–Ens copien, ja està bé! Nosaltres entenem que el Centre de Congressos és el lloc ideal, està a la capital, al centre, on hi ha més comerç i oferta hotelera i de restauració. L’equipament té 5.000 metres quadrats en una planta, una sala d’actes que funciona –un plus per als casinos–, l’accés directe al centre de la vila, dos aparcaments a sota... El lloc és ideal! Ja fa dies que l’hem proposat! Nosaltres volem que vagi a la capital, però l’última paraula la té el Govern. No sabem si la convocatòria serà per a un emplaçament concret o oberta. Creiem que serà un revulsiu per aquesta zona de l’avinguda Meritxell i per al centre històric. El nostre lloc és ideal, però tothom té dret a proposar-ho, és clar. H
–Avui, 8 de maig, cinquena reunió tripartida sobre competències i transferències comunals. Cada comú defensa la seva particularitat, i la d’Andorra la Vella és la capitalitat. Se li reconeixerà?
–Encara no hi hem entrat. De moment, hem parlat de competències i no de transferències. Però no és tracta de ser la capital, és qüestió dels serveis d’àmbit nacional que prestem. Hi ha d’haver alguna contraprestació sobre el que la ciutadana d’Andorra la Vella paga per donar servei a tot el país. Per exemple, l’Institut d’Estudis Musicals, la piscina olímpica dels Serradells, la pista d’atletisme, l’Escola d’art, la majoria de ministeris, el Centre de Tractament de Residus, el centre penitenciari, centres de segona ensenyança, l’Estació Nacional d’Autobusos, la justícia... Ja ens agrada, però hem de tenir un reconeixement a nivell d’estatus com a capital.
–No es tracta de diners?
–Sí, de diners també. La Constitució ens reconeix com a capital de l’Estat, però penso que s’hauria de fer un estatus, una llei especial per a la capital, com tenen molts països. Alguna compensació, i que consti que no vull discutir si alguns comuns trauran de més o de menys, sinó que s’ha de buscar una altra fórmula, potser anar directament al pressupost de l’Estat. No sé si obtindrem algun reconeixement però volem posar sobre la taula els serveis que prestem.
–Què en diran la resta de comuns?
–Ja saben que ho demanaré, sempre ho he exposat a les reunions de cònsols. Bé, suposo que no hi haurà un acord si implica tocar la seva part de transferències, però esperarem a veure què en diu el Consell General. Vull que quedi constància que Andorra la Vella reclama aquest reconeixement i una mínima compensació per tots els serveis d’àmbit nacional que acollim.
–Tot aquest moviment porta molta gent a la parròquia, i també molts vehicles. Fa unes setmanes van anunciar que manquen 8.000 places d’aparcament, sobretot en format vertical.
–Sí, perquè a la zona urbana no tenim espais per fer aparcaments tan grans. Volem anar cada dia més a una ciutat més pacificada a nivell de circulació, amb menys vehicles donant voltes. Aquest estudi ja esva fer el 1992 i sortia una xifra similar. El 1998 es va actualitzar i ara l’hem tornat a fer. No ha canviat gairebé res. És necessari que Andorra la Vella es consolidi en places d’aparcament i, per això, busquem fórmules per ampliar l’oferta.
–La tendència és suprimir places de zona blava?
–Sí, i donar més espai als vianants.
–I fer més zones per a vianants?
–Alguna podrem estudiar, però encara no estem en aquesta fase. A les zones amb pocs aparcaments no ho podrem fer de seguida, però on hi ha menys dèficit de pàrquings ho estem valorant. Aquest any anunciarem alguna cosa per fer de cara a l’any que ve o l’altre.
–S’han fixat molt en Pontevedra.
–Ens va agradar molt, però ells fa 20 anys que hi treballen. La gent de la ciutat està orgullosa d’un model que prioritza el vianant, després la bicicleta i, finalment, el vehicle. Això no es pot fer d’un dia per l’altre, cal explicar-ho i disposar dels serveis necessaris. És un projecte a llarg termini però cada dia més anem cap aquí.
–Referent a les competències s’ha parlat molt de les escoles bressol, i de la proposta d’un cos nacional d’educadors.
–Això ho va proposar el senyor Pere López, del Partit Socialdemòcrata. A les primeres reunions que vam tancar els comuns i el Govern i que ara hem portat al Consell General no es va parlar de les escoles bressol, i en una de les reunions tripartides el senyor López va proposar del cos nacional d’educadors de guarderies i d’un pla pedagògic nacional. El tema està sobre la taula. Personalment, per a les guarderies comunals no ho veig malament. Per exemple, la dels Serradells no està al cent per cent, és molt fluctuant, i amb un cos nacional es podrien cobrir necessitats segons on sorgissin. Però és la meva opinió personal, i en parlaré amb els consellers per poder manifestar-me en nom del comú.
–També s’ha parlat molt de la cessió de terrenys.
–L’acord a què vam arribar sis comuns i el Govern ens sembla bé. Entenem que s’ha de col·laborar perquè els comuns rebem els terrenys mitjançant la cessió gratuïta dels plans parcials o especials, i entenem que el Govern, per fer projectes d’interès nacional, necessita aquests terrenys i els comuns els hem de cedir gratuïtament. Nosaltres ja ho hem fet: el camp d’exàmens de conducció, on es farà el museu dels frescos de Santa Coloma... Estem d’acord en el document. En canvi, l’informe del comú ha de ser vinculant en els temes sensibles. Per exemple, per ubicar el forn –que nosaltres ja el tenim– els comuns sí han de poder emetre un informe vinculant. La nostra proposta és que, en els temes sensibles, si l’informe vinculant del comú és negatiu, que sigui el Consell General qui decideixi, perquè l’interès nacional ha d’estar per sobre. Això serien casos molt puntuals, perquè si tots els informes han de passar pel Parlament, aquest acabarà fent una feina que no li pertoca.
–I si això hagués estat vigent quan es volia fer l’heliport a la Comella?
–L’informe del comú, vinculant, hauria estat negatiu, i el Consell General hauria pogut decidir que s’havia de fer allà. Però només ho veig en temes sensibles, i li arribarà un cas cada deu anys. Normalment els comuns i el Govern es posen d’acord, però, de vegades, no hi ha més remei: la presó s’ha de posar en algun lloc! Que també ens va tocar.
–Vostè defensa alguna competència per als comuns o alguna que es passi al Govern?
–No, el document que vam firmar ja ho va aclarir tot. El tema de les carreteres secundàries no em preocupa perquè en tenim 6,2 km, però sí em preocupen les vies urbanes, que en tenim 42 km. Andorra la Vella sempre té unes necessitats diferents que les dels altres comuns perquè és la parròquia més poblada, perquè no tenim carreteres secundàries però sí molta trama urbana, molt costosa de mantenir (voravia, enllumenat, higiene). Bé, però vam acceptar el document. El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) ja s’ha traspassat al Govern perquè és el més lògic, no pot ser que el servei sigui més cara o barat segons la parròquia. La competència dels torrents la manté el Govern però de manera més clarificada. Hi estem força d’acord.
–El comú ha revisat el pla d’urbanisme i fa uns dies ens van anunciar la reducció del cessió de terreny del 15% al 7%. Just el dia, abans, però, havien anunciat la cessió d’un 15% d’un terreny dels Vinyes.
–No té res a veure! No ho hauríem fet mai. La reducció és per al sòl urbà consolidat de gestió directa. El terreny de la família Vinyes era sòl urbà no consolidat, un terreny gran urbanitzable.
–Quina és la diferència?
–Que de l’urbà no consolidat se’n cedeix terreny, i del consolidat de gestió directa la cessió és econòmica. Per exemple, una parcel·la buida a l’avinguda Meritxell, l’entorn de la qual ja està urbanitzat. No n’hi ha moltes de parcel·les així.
–I no té cap sentit cedir un 15% del terreny d’una parcel·la tan petita.
–Clar, per això la cessió és econòmica, com diu la llei. Per això ho hem reduït al 7%. Per construir un edifici senzill a l’avinguda Meritxell pots haver de pagar al comú 2 milions d’euros! Això limita a alguns propietaris a construir, i almenys quatre al·legacions al POUP han estat en aquest sentit.
–El comú també va aprovar exempcions per facilitar la construcció d’aparcaments verticals. Ja ha tingut resposta?
–Encara no. Tot és molt recent. Quant a les parcel·les, però, hi ha gent interessada en edificar.
–Quantes plantes es podran aixecar en un bloc d’habitatges?
–15 com a màxim, i només en algunes zones. Seran casos molt especials, perquè farà falta una parcel·la molt gran. El POUP que teníem ja ho preveia, per exemple, a la zona del parc Central i de la nova estació d’autobusos. La finalitat és que quedi més espai lliure i menys mur d’edificacions. A la zona urbana no hi ha espai, seria a les zones a desenvolupar.
–Res de gratacels, doncs?
–Al mig d’Andorra la Vella, no. Ara, a Prat de la Creu, a Santa Coloma, a l’Estadi Comunal, sí, per què no?
–Per gratacels, però, ja tindrem The Cloud.
–Sí, i al mig d’Andorra la Vella! Tindrà 14 plantes d’alçada.
–El tancament de 12 del migdia a mitjanit de la part baixa de l’avinguda Meritxell es mantindrà?
–Sí, està funcionant. La idea és avançar l’obertura a les deu de la nit, perquè ja no hi ha gent i a les farmàcies els anirà millor. Però no afectarà. A molts llocs aquest sistema d’obrir al trànsit durant unes hores funciona bé. Quan fem el projecte ho acabarem de decidir.
–I per a la part alta de Meritxell?
–L’acord amb la família Vinyes és molt important per poder fer una entrada noble, potent, per al centre històric, per a la zona de Príncep Benlloch i per a la part alta de Meritxell. Volem que aparquin aquí i passegin fins a Escaldes. Per a aquesta zona hem de fer un punt d’atracció, que la gent hi vagi expressament, i això ho demanarem als redactors del projecte: alguna cosa important i que atregui. Crec que amb l’orografia de l’avinguda cal un element atractiu, i la llum atreu molt. Ho vam notar per Nadal, l’enllumenat potent portava gent cap aquí.
–La higiene també era una de les obsessions de la seva candidatura.
–Hem comprat més maquinària, però encara voldríem tenir-ho més net. Ha millorat molt, però encara ens falta algun canvi, potser més personal. Tenim un problema amb les miccions dels gossos perquè tot l’any no es pot netejar a pressió i quan no plou és un problema. Només que es pogués llençar aigua cada vegada... La neteja és un plus, i els turistes ho aprecien.
–Per acabar, el casino. Ja tenen tres propostes per al Centre de Congressos, però li estan sortint competidors: Caldea, l’ACCO, The Cloud...
–Ens copien, ja està bé! Nosaltres entenem que el Centre de Congressos és el lloc ideal, està a la capital, al centre, on hi ha més comerç i oferta hotelera i de restauració. L’equipament té 5.000 metres quadrats en una planta, una sala d’actes que funciona –un plus per als casinos–, l’accés directe al centre de la vila, dos aparcaments a sota... El lloc és ideal! Ja fa dies que l’hem proposat! Nosaltres volem que vagi a la capital, però l’última paraula la té el Govern. No sabem si la convocatòria serà per a un emplaçament concret o oberta. Creiem que serà un revulsiu per aquesta zona de l’avinguda Meritxell i per al centre històric. El nostre lloc és ideal, però tothom té dret a proposar-ho, és clar. H