No menjar segons quins aliments abans de fer una exposició, respirar correctament i vocalitzar bé són alguns dels aspectes més importants per treballar la veu. Així ho explica la logopeda Olga Armengol, que també insisteix en què hi ha una part emocional que juga un gran paper en el treball de la veu. De la mà de l’escola de teatre Entreacte, Armengol oferirà dissabte un taller per conèixer més sobre la veu i les tècniques per entrenar-la. / PER LÍDIA RAVENTÓS

–Com podem entrenar la veu?
–Per entrenar la veu principalment cal alimentar-se bé i tenir cura d’allò que es beu i es menja, sobretot abans de fer l’exposició, la classe o l’actuació. La posició del cos també és molt important, sobretot per la projecció de la veu. El control de la respiració també és important, sobretot que sigui a nivell diafragmàtic. I, finalment, evitar esforços a nivell vocal, com ara cridar.

–Ens pot posar algun exemple d’aliments que no hauríem d’ingerir abans d’utilitzar la veu?
–Per exemple, el cafè o l’alcohol ressequen molt la mucosa de les cordes vocals. Si tu, per exemple, et fas el teu cafè pel matí normalment has de ser conscient que si has de fer una entrevista a la ràdio o si has de donar una classe hauries de deixar potser una hora entre que te’l prens i l’exposició oral. En canvi, hi ha altres aliments que el que fan és produir un excés de mocosa. Per exemple la xocolata, els sugus o els làctics.

–Quin és l’aspecte que més desconeix la gent per cuidar la veu?
–En general, la gent no coneix el funcionament vocal, perquè a l’escola quan se’ns ensenyava el que era l’aparell respiratori només eren els pulmons i poca cosa més. I el paper del diafragma la gent no el coneix. A nivell anatòmic la gent va bastant perduda. I del funcionament de la veu també. Encara hi ha gent que es pensa que tenim tantes cordes com una guitarra i només en tenim dos.

–Tothom pot entrenar la veu?
–Totes les veus són maques i totes bones. Cada persona té una freqüència que és única i exclusiva d’aquella persona i a partir d’aquí es pot treballar per poder tenir, entre cometes, una altra veu. Seria el cas, per exemple, dels actors de doblatge. Ara és cert que no tothom té la mateixa agilitat per treballar-la.

–En què ens pot ajudar una bona projecció?
–Ens ajuda a no lesionar-nos les cordes vocals i a arribar al públic tant si està a primera fila com al final. Òbviament també hi ha una part de confiança i credibilitat. El públic tindrà més atenció o menys o els hi agradarà més o menys el que expliques amb una bona projecció. Els podràs convèncer.

–Una bona vocalització també ha de jugar un paper important.
–Exacte. Una bona vocalització ajuda a amplificar. És una mica com la posició del cos, que també ens pot ajudar a expandir la veu.

–Més enllà de les persones que la utilitzen com a eina de treball, creu que la veu és un dels òrgans més oblidats que tenim?
–Totalment. Només ens recordem de la veu quan ens lesionem o quan tenim una necessitat. El que no s’acostuma a saber és que la veu té molta relació amb les nostres emocions. Jo he tingut pacients amb disfonia que un cop han relacionat aquest problema amb una situació familiar o laboral d’estrés, la disfonia s’ha reeducat d’una manera molt ràpida. Això, òbviament, és diferent en totes les persones. Algunes tenen tendència a la disfonia i altres no. I no vol dir que tothom que té una disfonia tingui un problema emocional. Però sí que és cert que passa i que sovint es desconeix. A vegades són emocions tan simples com que els fills hagin marxat de casa i et sentis sola.