ÁNGEL BRAVO mecànic electricista
ÁNGEL BRAVO: «Si no es posa ordre, els petits no sobreviurem»
Àngel Bravo García va néixer a la població cordobesa de Belalcázar l’any 1951. El 1964, quan tenia 14 anys, el seu pare va passar per Andorra camí de França i s’hi va quedar. Els va anar a buscar i van arribar la vigilia de Nadal i d’això ja fa 52 anys. Des del primer moment ja es va iniciar com a mecànic electricista. Va començar d’aprenet i va treballar a la Ford, la Mercedes, l’Opel i al garatge Modern, fins que 10 anys després es va col·locar pel seu compte i va crear Autoelèctric Bravo.
-Per què vàreu triar aquest ofici?
-Quan tenia cinc o sis anys estàvem al camp amb el meu pare i vaig veure un motor de treure aigua i em va picar la curiositat d’aquell aparell que donava voltes. De més gran el vaig desmuntar més d’un cop i quan vàrem arribar aquí em vaig plantejar de tenir l’oportunitat d’aprendre aquest ofici i vaig continuar. Primer vaig estar cinc anys d’aprenent i després vaig començar a anar a treballar a diferents tallers. En aquella època hi havia feina per tot arreu i si plegaves avui, demà podies continuar en un altre lloc i així va ser. Vaig treballar en diferents llocs.
-A partir de quan us vàreu establir per compte propi?
-Des del 15 de març del 1975 i fins avui. Porto 52 anys al país, 42 treballant per a mi i 48 anys pagant a la CASS.
-Com era abans aquesta feina?
A nivell industrial ha canviat tot i no té res a veure. Abans en qualsevol nau tenies un taller. Estaves treballant pràcticament sobre el terra, sense cap condició. Era bastant denigrant. Avui potser es passen i tot amb tanta seguretat però és el que hi ha, i tampoc ens podem queixar.
-Ha canviat també molt a nivell tècnic?
-Avui en dia si no tens informació no pots treballar i si no tens aparells tampoc. Has de tenir equips per poder fer les diagnosis i cada dia hi ha cotxes nous. Hi ha noves tecnologies i t’has d’anar actualitzant també, tant amb aparells com per tenir no només la informació, sinó l’actualització cada any dels cotxes.
-Què és el millor de l’ofici?
-Jo diria que t’agradi, sinó t’agrada més val que no comencis cap ofici. A l’època m’agradava molt les llumetes que es posaven als cotxes a la part de sota. Avui en dia les llums leds que van molt bé. A part que fan molta llum i és una tecnologia nova i tenen molt poc consum.
-I el pitjor?
-El pitjor de tot són aquells clients que et diuen que ja et pagaran i no et paguen. Això és el pitjor de l’ofici. D’aquest i de qualsevol altre, evidentment.
-Han canviat els horaris?
-Ara és una mica més curt. Abans fèiem de 9 a 1 i de 3 a 8 i ara tanquem a les 7 i els divendres a la tarda ja fem festa. Abans treballàvem també tot el dissabte. Ha canviat una mica.
-I els sou, es guanyava més abans que ara en proporció?
-Jo fa deu anys guanyava més que ara, però molt més. Per sort, els fills ja són grans, no gasto tant i em conformo.
-Ha canviat la clientela?
-Si, molt, i és que pràcticament no existeix. El que hi ha són interessos, si ve un client és per preu, no per que siguis millor. A vegades van a un lloc que els fan malament les coses i els han de fer la feina dos cops, però és el client el que mana.
-Amb tants anys deveu tenir alguna anècdota.
-Als anys setanta vaig fer una instal·lació a un cotxe francès. Abans no hi havia preinstal·lacions, i quan vaig aixecar les catifes per passar els cables vaig trobar tot de paquets plens de diners. No vaig tocar res i ho vaig deixar tot tal i com estava, però em va sorprendre.
-Afecta físicament?
-Jo precisament estic operat de l’esquena per les posicions rares que he de fer a dins dels cotxes. Quan t’has de posar a sota del volant d’un cotxe és molt difícil d’estar-s’hi gaire estona. Només per aquestes estones acabes amb l’esquena destrossada.
-Hi ha intrusisme?
-Molt. Si no es posa ordre, els petits no sobreviurem. Hi ha qui treballa de qualsevol manera. Però que ho faci un altre, jo no ho faré.
-Recomanaríeu aquesta feina a un jove que comenci?
-Li ha d’agradar molt, i primer de tot ha de tenir una bona preparació i molta informació. Si no la té que no s’hi posi per que és complicat. S’ha d’entendre i s’ha de saber molt i tenir molta il·lusió per fer-ho. Si no té tot això no cal que s’hi posi.
-Per què vàreu triar aquest ofici?
-Quan tenia cinc o sis anys estàvem al camp amb el meu pare i vaig veure un motor de treure aigua i em va picar la curiositat d’aquell aparell que donava voltes. De més gran el vaig desmuntar més d’un cop i quan vàrem arribar aquí em vaig plantejar de tenir l’oportunitat d’aprendre aquest ofici i vaig continuar. Primer vaig estar cinc anys d’aprenent i després vaig començar a anar a treballar a diferents tallers. En aquella època hi havia feina per tot arreu i si plegaves avui, demà podies continuar en un altre lloc i així va ser. Vaig treballar en diferents llocs.
-A partir de quan us vàreu establir per compte propi?
-Des del 15 de març del 1975 i fins avui. Porto 52 anys al país, 42 treballant per a mi i 48 anys pagant a la CASS.
-Com era abans aquesta feina?
A nivell industrial ha canviat tot i no té res a veure. Abans en qualsevol nau tenies un taller. Estaves treballant pràcticament sobre el terra, sense cap condició. Era bastant denigrant. Avui potser es passen i tot amb tanta seguretat però és el que hi ha, i tampoc ens podem queixar.
-Ha canviat també molt a nivell tècnic?
-Avui en dia si no tens informació no pots treballar i si no tens aparells tampoc. Has de tenir equips per poder fer les diagnosis i cada dia hi ha cotxes nous. Hi ha noves tecnologies i t’has d’anar actualitzant també, tant amb aparells com per tenir no només la informació, sinó l’actualització cada any dels cotxes.
-Què és el millor de l’ofici?
-Jo diria que t’agradi, sinó t’agrada més val que no comencis cap ofici. A l’època m’agradava molt les llumetes que es posaven als cotxes a la part de sota. Avui en dia les llums leds que van molt bé. A part que fan molta llum i és una tecnologia nova i tenen molt poc consum.
-I el pitjor?
-El pitjor de tot són aquells clients que et diuen que ja et pagaran i no et paguen. Això és el pitjor de l’ofici. D’aquest i de qualsevol altre, evidentment.
-Han canviat els horaris?
-Ara és una mica més curt. Abans fèiem de 9 a 1 i de 3 a 8 i ara tanquem a les 7 i els divendres a la tarda ja fem festa. Abans treballàvem també tot el dissabte. Ha canviat una mica.
-I els sou, es guanyava més abans que ara en proporció?
-Jo fa deu anys guanyava més que ara, però molt més. Per sort, els fills ja són grans, no gasto tant i em conformo.
-Ha canviat la clientela?
-Si, molt, i és que pràcticament no existeix. El que hi ha són interessos, si ve un client és per preu, no per que siguis millor. A vegades van a un lloc que els fan malament les coses i els han de fer la feina dos cops, però és el client el que mana.
-Amb tants anys deveu tenir alguna anècdota.
-Als anys setanta vaig fer una instal·lació a un cotxe francès. Abans no hi havia preinstal·lacions, i quan vaig aixecar les catifes per passar els cables vaig trobar tot de paquets plens de diners. No vaig tocar res i ho vaig deixar tot tal i com estava, però em va sorprendre.
-Afecta físicament?
-Jo precisament estic operat de l’esquena per les posicions rares que he de fer a dins dels cotxes. Quan t’has de posar a sota del volant d’un cotxe és molt difícil d’estar-s’hi gaire estona. Només per aquestes estones acabes amb l’esquena destrossada.
-Hi ha intrusisme?
-Molt. Si no es posa ordre, els petits no sobreviurem. Hi ha qui treballa de qualsevol manera. Però que ho faci un altre, jo no ho faré.
-Recomanaríeu aquesta feina a un jove que comenci?
-Li ha d’agradar molt, i primer de tot ha de tenir una bona preparació i molta informació. Si no la té que no s’hi posi per que és complicat. S’ha d’entendre i s’ha de saber molt i tenir molta il·lusió per fer-ho. Si no té tot això no cal que s’hi posi.