Amb 6 anys ja escrivia poesia, i estudiant Belles Arts es va decantar per l’escultura i la performance. Ara dedica el seu temps a la creació, i ha debutat a la 2a Biennal Land Art Andorra amb la peça Llitgam, creada amb l’ajuda de la seva mare, Mari Pau Garbayo, i el suport de la serralleria Sindec. A la Biennal també està present amb un vídeo a l’antiga Fàbrica de Llana i organitzant activitats a la Zona Ras (llac d’Engolasters) amb Eudald Alabau. / Per ESTHER JOVER MARTIN

–Quins són els seus temes preferits?
–Relacionats amb el vincle, ja sigui amb les persones, amb un mateix, amb l’espai, i ho faig a partir del tractament amb els materials o el propi cos. L’acció que he fet, Llitgam, és la primera vegada en què he unit escultura amb performance, i ha estat una gran experiència!

–A part de la creació, què fa?
–He cursat un màster d’educació artística per muntar tallers de conscienciació, tractant el cos com a eina d’expressió amb una barreja de diverses disciplines. A partir del moviment del cos es busca la unió amb l’escultura, la pintura, la dansa, etcètera, perquè amb l’art no només es fan coses estètiques i boniques, sinó que l’art és una eina molt potent per créixer, per conèixer-se.

–Què és Llitgam?
–Parla del joc de llit i lligam, el vincle. La peça està feta amb dos cèrcols de ferro i uns llençols entortolligats, i juga amb la natura perquè s’omple segons com bufa el vent, i és com un refugi, com si hagués unit dos embuts. La peça està feta perquè la gent hi pugui entrar. El forat comunica un costat amb l’altre, però cadascun té el seu propi espai. La gent m’envia fotos de com hi interacciona! S’hi està molt bé, amb silenci, la llum del sol traspassa les teles, quan els llençols es mouen recorda el bressol de la mare. És un espai per aïllar-se de la rutina, de les presses, és un refugi.

–A la inauguració de Llitgam va organitzar una performance.
–Sí, amb una companya de Belles Arts. Cadascuna tenia una goma lligada als braços que s’unia amb l’altra, i el que fèiem era simular l’estira-i-arronsa de les relacions entre les persones. Jugàvem amb la tensió, improvisàvem.

–És una peça per tocar, per interactuar.
–Sí, està en un lloc increïble, una explanada molt tranquil·la. Vull que la gent hi interactuï! I m’envii fotos. La meva primera exposició ha estat a Sant Sadurní d’Anoia, i va consistir en peces molt polides, que semblaven fràgils, i jo deia que eren per tocar, sentir. Les peces amb 3D s’han de sentir. Per tant, convido tothom a interactuar amb Llitgam, que hi descansi, faci un pícnic, el que vulgui!  

–Quins són els seus referents?
–Com a referents escultòrics, Barbara Hepworth, l’obra de la qual està molt relacionada amb la peça que jo tracto. També Joseph Beuys, que tractava les seves escultures i performances amb feltre, greix i llum. Com a performance, m’agrada molt Marina Abramovic, que n’és la mare. Amb la performance jo tinc una part de resistència, de saber on pots arribar, tant mentalment com amb el cos. I bé, la Liza Clark, que juga amb la dansa i el cos, l’Ona Mestre, entre ballarina i performance, i la parella Isil Sol Vil i Marina Barsy Janer.

–Com veu el panorama cultural andorrà?
–Estic al·lucinant! Jo quan vaig marxar a estudiar no hi veia molta sortida, ara que hi he tornat, per dedicar-me a la creació i perquè volia  estar a prop de la natura, a la muntanya, ha estat un no parar! Hi ha moltes activitats culturals! M’he involucrat amb l’Acadèmia de Cinema, amb la Xarranca, surten moltes propostes i hi ha molt intercanvi artístic. El que passa és que falta comunicació, sempre som els mateixos. No ho sé si són els artistes que s’han de comunicar més, o que hi hagi més informació de convocatòries. S’han de donar més oportunitats! H