El Copic és una modalitat de retolador que s’utilitza en l’arquitectura, el disseny, còmics o en l’àmbit de la moda. Valenzuela explota aquesta pintura que, assegura, serveix per fer obres molt professionals.  Porta uns vint anys recreant aquest art. / Per: Núria Segura Insa

 

–És un retolador que té una base d’alcohol que ens ajuda a treballar molt bé els colors. Té un gama de 358 colors. El resultat és molt professional. És la forma més bonica de tenir una cosa que sembla de tot menys un retolador. Pot simular que és  una aquarel·la o un disseny digital. 

 

–Doncs explicaré que és el Copic, com funcionen i com es fa servir. Servirà per obrir boca, ensenyar una mica, perquè tot no es pot mostrar, però si explicaré el que podem fer a través de diversos exemples.  
 

–Pel còmic.

 

–No dibuixava, m’agrada molt dibuixar i em dedicava a fer il·lustració. Encara que no m’agradava fer coses de colors, vaig arribar als Copics de casualitat i em van enganxar.

 

–L’utilitzo per fer manualitats com dissenys d’àlbums o coses personalitzades i els Copics m’ajuden a fer detalls personals.  

 

–Me’ls vaig comprar amb pessetes, fa uns vint anys.

 

–No, han fet ara 30 anys i llavors ja es van pensar com haurien de ser amb el pas del temps. És un disseny que van fer els japonesos i que es va pensar que havia de ser per sempre.   

 

Es poden canviar les punxes i es recarreguen retoladors. El disseny és quadriculat perquè no rodin en les taules de treball i també estan pensants per la gent amb problemes de mobilitat perquè s’obren amb dos dits. 

 

–La gama de colors que té i la forma de treballar amb ells que és la més fàcil, professional i que són per tota la vida.  

 

–Sí, quan un retolador s’acaba, s’omple i es continua. 

 

–El client que més l’utilitza són els arquitectes per treballar, però també el fa servir gent del còmic, del Manga, Jordi Labanda en els seus dibuixos, l’il·lustrdor de la moda Arturo de Elena, marques de cotxes com Nissan per escollir els colors dels vehicles o inclús la Carme Roscalleda per dissenyar amanides. 

 

–Fa un esbós en una llibreta dels colors que li vol posar en una amanida. 

 

–La marca no paga perquè es digui que això està fet amb copic, però la gent que s’hi dedica sap el que és. 

 

–Perquè estem en un boom de posar color als dibuixos, es terapèutic i té una part positiva emocionalment. A més, si et dediques al dibuix és la millor eina per dona color, d’una manera fàcil i que algú que no en sap gaire pot aconseguir una cosa molt professional.

 

– Sí i tant, dona color a la vida.