DAVID ORRIT PROFESSOR DE CATALÀ
DAVID ORRIT: «El debat és un joc d’estratègia»
El col·legi Sant Ermengol és el campió de la fase local de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Universitat d’Andorra (UdA). L’equip el formen els estudiants Pau Bascompte, Marc Camardons, Anna Carrasco i Elisa Soler, i el professor David Orrit, com a tutor i capità (a l’esquerra de la fotografia). El grup representarà l’UdA a la final absoluta de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat, que tindrà lloc a la Universitat Pompeu Fabra del 27 al 29 d’abril. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Com funciona la Lliga de Debat?
–És una lliga que organitza la Xarxa Vives als Països Catalans, i tenen lloc diferents fases territorials. És el tercer any que se celebra a Andorra, i vam ser vuit equips: dos del Lycée, dos de l’Andorrana, dos de l’Institut Espanyol i dos del Sant Ermengol.
–Contra qui van competir a la final?
–Contra un equip de l’Escola Andorrana, capitanejat per la Júlia Soler.
–Com es formen els equips?
–Són estudiants de primer de Batxillerat que els agrada parlar en públic i debatre, i s’apunten. És voluntari, i ho preparem fora de les hores de classe. Els capitans-tutors som professors de llengua catalana.
–Quin va ser el tema del debat?
–Els animals tenen drets?. Ho sabien des del setembre per poder preparar el tema, amb els arguments a favor i en contra, perquè no saps quina postura et tocarà defensar. A l’eliminatòria hi ha quarts de final, semifinal i final. El meu equip, els Loris –el nom d’un animal en perill d’extinció–, va haver de posicionar-se, per fases, a favor, en contra i a favor.
–Com es defensa una opinió que potser no és la teva?
–Has d’haver buscat molta informació, perquè l’altre equip et pot rebatre qualsevol argument i has d’estar preparat. És un joc d’estratègia, i has de pensar els contraarguments a tot el que et poden plantejar. Un membre del meu equip va descol·locar un contrincant quan li va ensenyar un acord de la Unesco sobre els drets dels animals, i l’altre no va saber què dir. Per preparar-se, els Loris, fins i tot, van fer una videoconferència amb una membre del Pacma (Partit Animalista contra el Maltractament Animal) de Madrid.
–Què n’aprenen de l’experiència?
–A parlar d’un tema gens quotidià i en un entorn de pressió, perquè tenen els minuts per exposar la tesi i intervenir cronometrats, però l’altre equip els pot interrompre i preguntar durant la seva argumentació. I els va agradar molt! Els participants tenien molt esperit crític.
–Els joves d’avui en dia estan avesats a criticar i debatre?
–A criticar sí, però a argumentar-ho d’una forma lògica, no. I als estudiants els va encantar! Tot i que el dia abans estaven espantats. Ara ho tornen a estar perquè ens n’anem a la fase final.
–Com funciona la Lliga de Debat?
–És una lliga que organitza la Xarxa Vives als Països Catalans, i tenen lloc diferents fases territorials. És el tercer any que se celebra a Andorra, i vam ser vuit equips: dos del Lycée, dos de l’Andorrana, dos de l’Institut Espanyol i dos del Sant Ermengol.
–Contra qui van competir a la final?
–Contra un equip de l’Escola Andorrana, capitanejat per la Júlia Soler.
–Com es formen els equips?
–Són estudiants de primer de Batxillerat que els agrada parlar en públic i debatre, i s’apunten. És voluntari, i ho preparem fora de les hores de classe. Els capitans-tutors som professors de llengua catalana.
–Quin va ser el tema del debat?
–Els animals tenen drets?. Ho sabien des del setembre per poder preparar el tema, amb els arguments a favor i en contra, perquè no saps quina postura et tocarà defensar. A l’eliminatòria hi ha quarts de final, semifinal i final. El meu equip, els Loris –el nom d’un animal en perill d’extinció–, va haver de posicionar-se, per fases, a favor, en contra i a favor.
–Com es defensa una opinió que potser no és la teva?
–Has d’haver buscat molta informació, perquè l’altre equip et pot rebatre qualsevol argument i has d’estar preparat. És un joc d’estratègia, i has de pensar els contraarguments a tot el que et poden plantejar. Un membre del meu equip va descol·locar un contrincant quan li va ensenyar un acord de la Unesco sobre els drets dels animals, i l’altre no va saber què dir. Per preparar-se, els Loris, fins i tot, van fer una videoconferència amb una membre del Pacma (Partit Animalista contra el Maltractament Animal) de Madrid.
–Què n’aprenen de l’experiència?
–A parlar d’un tema gens quotidià i en un entorn de pressió, perquè tenen els minuts per exposar la tesi i intervenir cronometrats, però l’altre equip els pot interrompre i preguntar durant la seva argumentació. I els va agradar molt! Els participants tenien molt esperit crític.
–Els joves d’avui en dia estan avesats a criticar i debatre?
–A criticar sí, però a argumentar-ho d’una forma lògica, no. I als estudiants els va encantar! Tot i que el dia abans estaven espantats. Ara ho tornen a estar perquè ens n’anem a la fase final.