EDUARD ARRANZ-BRAVO PINTOR
EDUARD ARRANZ-BRAVO: «No pots mentir ni fer pintura escombraries»
–Què ens ha portat a Andorra?
–Passió! Una passió molt cuidada, molt ben escollida, d’obra ultimíssima, que no es veu enlloc!
–Inèdita?
–Sí, completament. He fet un gran esforç de portar una exposició que després es veurà als Estats Units, a Xangai i a d’altres llocs. No sé si ho sabreu veure, però és un fet cultural molt rellevant que primer s’hagi pogut veure aquí. S’ha fet un esforç molt gran de catàleg, de col·locació, d’il·luminació, de portar els meus assistents a muntar l’exposició...
–Per tant, coneixia l’espai on exposa amb antel·lació?
–I tant! No és senzill, són obres que s’han meditat, cadascuna per al seu espai. És una mostra molt cuidada!
–Vostè és un dels artistes que també ens mostra la galeria Pilar Riberaygua, forma part del seu fons d’art.
–Sí, i la setmana que ve hi inauguro una exposició.
–Dues exposicions relacionades?
–Bé, en cert sentit sí perquè a la galeria s’hi presentarà obra última, seleccionada per la galerista.
–I aquesta explosió andorrana, així tant de cop i volta?
–Ah, no ho sé! Però jo crec que és bonic, és bonic perquè és cultura. Quan les coses són cultura, tranquil·les, fetes amb afecte, es nota un aire diferent. Les coses ben cuidades tenen una altra olor.
–L’art l’interpreta qui el mira, però si ens hagués d’explicar què ens vol comunicar quan pinta, què ens en diria?
–Jo voldria comunicar la passió que sento quan faig les obres a la gent que les mira i que senti la mateixa passió i il·lusió com quan un mira una posta de sol i diu: ‘Caram, què bonica! Em sento bé’. Voldria el mateix amb la meva pintura i crec que es pot aconseguir [riu].
–Vostè és molt colorista.
–Sí, però també colors foscos, colors clars. Per a mi tot és important. Noia, a la vida, tot és important. Quan es tracta de ser honest tot és important, el que no pots fer és mentir ni fer pintura escombraries, tot ha de ser correcte i honest.
–La seva visita coincideix amb un esclat cultural, de novetats destacades al país, amb grans noms com el seu.
–Jo, gran nom? Soc un treballador, soc un obrer de la pintura, em llevo cada dia molt d’hora per pintar, i això implica serietat, rigor i amor a la pintura, i això es nota. Quan les coses són importants estàs aprenent alguna cosa, no aprens de la merda, aprens de la cultura, i això és bonic. Que la meva pintura agradi? Vull que la meva pintura sigui discutida, estudiada, analitzada, i és molt possible que no t’agradi, però que entusiasmi, i això és el que demano, això és cultura.
Per ESTHER JOVER MARTIN
–Passió! Una passió molt cuidada, molt ben escollida, d’obra ultimíssima, que no es veu enlloc!
–Inèdita?
–Sí, completament. He fet un gran esforç de portar una exposició que després es veurà als Estats Units, a Xangai i a d’altres llocs. No sé si ho sabreu veure, però és un fet cultural molt rellevant que primer s’hagi pogut veure aquí. S’ha fet un esforç molt gran de catàleg, de col·locació, d’il·luminació, de portar els meus assistents a muntar l’exposició...
–Per tant, coneixia l’espai on exposa amb antel·lació?
–I tant! No és senzill, són obres que s’han meditat, cadascuna per al seu espai. És una mostra molt cuidada!
–Vostè és un dels artistes que també ens mostra la galeria Pilar Riberaygua, forma part del seu fons d’art.
–Sí, i la setmana que ve hi inauguro una exposició.
–Dues exposicions relacionades?
–Bé, en cert sentit sí perquè a la galeria s’hi presentarà obra última, seleccionada per la galerista.
–I aquesta explosió andorrana, així tant de cop i volta?
–Ah, no ho sé! Però jo crec que és bonic, és bonic perquè és cultura. Quan les coses són cultura, tranquil·les, fetes amb afecte, es nota un aire diferent. Les coses ben cuidades tenen una altra olor.
–L’art l’interpreta qui el mira, però si ens hagués d’explicar què ens vol comunicar quan pinta, què ens en diria?
–Jo voldria comunicar la passió que sento quan faig les obres a la gent que les mira i que senti la mateixa passió i il·lusió com quan un mira una posta de sol i diu: ‘Caram, què bonica! Em sento bé’. Voldria el mateix amb la meva pintura i crec que es pot aconseguir [riu].
–Vostè és molt colorista.
–Sí, però també colors foscos, colors clars. Per a mi tot és important. Noia, a la vida, tot és important. Quan es tracta de ser honest tot és important, el que no pots fer és mentir ni fer pintura escombraries, tot ha de ser correcte i honest.
–La seva visita coincideix amb un esclat cultural, de novetats destacades al país, amb grans noms com el seu.
–Jo, gran nom? Soc un treballador, soc un obrer de la pintura, em llevo cada dia molt d’hora per pintar, i això implica serietat, rigor i amor a la pintura, i això es nota. Quan les coses són importants estàs aprenent alguna cosa, no aprens de la merda, aprens de la cultura, i això és bonic. Que la meva pintura agradi? Vull que la meva pintura sigui discutida, estudiada, analitzada, i és molt possible que no t’agradi, però que entusiasmi, i això és el que demano, això és cultura.
Per ESTHER JOVER MARTIN