DÀMARIS GELABERT PEDAGOGA, COMPOSITORA I MUSICOTERAPEUTA
DÀMARIS GELABERT: «La intel·ligència musical té molta importància»
Pedagoga, musicoterapeuta, autora i cantant de cançons infantils fa 20 anys que es dedica a compondre temes infantils que captiven petits i grans i que, sobretot, contribueixen a educar la canalla. Dissabte actua al Teatre Comunal acompanyada de la seva filla Laia. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Totes les entrades exhaurides!
–Sí, la veritat és que estem molt contents perquè últimament s’esgota tot.
–En què consisteix La vida és música.
–Bé, és un espectacle de format més petit que quan anem amb tota la banda. Vindrem la Laia i jo, que és la meva filla i fa d’actriu, de cor, d’intèrpret, i passem unes projeccions sobre com la música i el so forma part de la nostra vida des d’abans de néixer fins al dia a dia dels infants. A l’escola, per exemple, la música t’ajuda a integrar aprenentatges. Agrada molt a la canalla i a les famílies, i està basat en el meu repertori, el més popular, com el Bon dia, Els dies de la setmana, Els mesos de l’any, i d’altres menys conegudes però que funcionen molt bé, com El paper a la paperera.
–A quines edats va dirigit?
–És difícil de dir perquè als concerts venen infants molt petits, nadons de pocs mesos, i s’ho passen molt bé. Des de mesos a 9-10 anys. També les canten molt els papis.
–És participatiu?
–Sí en el sentit que els infants canten molt les cançons perquè se les saben. En d’altres espectacles sí que poden pujar a l’escenari. La vida és música és més per mirar, i cantar!
–I actua amb la seva filla!
–M’encanta! Em fa molta il·lusió aquest format perquè ens coneixem molt i ens entenem molt bé a l’escenari.
–Vostè ha publicat molts discs dirigits a la canalla. La música serveix per aprendre.
–Bé, jo fa 19 anys que m’hi dedico, des que vaig publicar el Tot sona, i és l’edat que té la meva filla. Faig música amb visió pedagògica, de transmetre missatges que els adults volem dir als nens i amb la música la comunicació és molt efectiva i directa. Des de fa tres anys, les nostres cançons s’han fet molt conegudes. Crec que ha passat perquè s’utilitza tant a les escoles com a les famílies, permet transmetre missatges d’una forma més divertida. Potser hi havia un buit en català d’aquest tipus de repertori.
–Sempre s’ha dedicat a la canalla?
–Bé, quan estudiava música a Boston ja tenia clar que volia fer cançons per aprendre. Ja era mestra de música a infantil i vaig compondre el primer disc, Tot sona, amb cançons per aprendre els conceptes bàsics de la música.
–Malauradament la música està apartada de l’educació reglada.
–Sí, anem a l’inrevés. La neurociència cada vegada ens dona més proves de com la música és una eina importantíssima a nivell educatiu i comunicatiu. És com un llenguatge més que tots necessitem i que ajuda i complementa la resta; la intel·ligència musical és una de les més importants perquè té a veure amb la resta d’intel·ligències, com la matemàtica, la lingüística. La música està interconnectada amb moltes àrees cerebrals i és molt absurd que no fem més música. S’hauria d’aprendre com estudiem anglès, i incorporar-ho a la resta d’assignatures com a estratègia d’aprenentatge.
–Com l’expressió corporal: dansa, teatre...
–Per a mi és el mateix, i per als nens també. La canalla quan sent música balla, canta, es mou, toca, pica... Tot el que té a veure amb la creativitat i l’expressió per suposat que són eines que necessitem a la vida per desenvolupar-nos d’una manera sana.
–Totes les entrades exhaurides!
–Sí, la veritat és que estem molt contents perquè últimament s’esgota tot.
–En què consisteix La vida és música.
–Bé, és un espectacle de format més petit que quan anem amb tota la banda. Vindrem la Laia i jo, que és la meva filla i fa d’actriu, de cor, d’intèrpret, i passem unes projeccions sobre com la música i el so forma part de la nostra vida des d’abans de néixer fins al dia a dia dels infants. A l’escola, per exemple, la música t’ajuda a integrar aprenentatges. Agrada molt a la canalla i a les famílies, i està basat en el meu repertori, el més popular, com el Bon dia, Els dies de la setmana, Els mesos de l’any, i d’altres menys conegudes però que funcionen molt bé, com El paper a la paperera.
–A quines edats va dirigit?
–És difícil de dir perquè als concerts venen infants molt petits, nadons de pocs mesos, i s’ho passen molt bé. Des de mesos a 9-10 anys. També les canten molt els papis.
–És participatiu?
–Sí en el sentit que els infants canten molt les cançons perquè se les saben. En d’altres espectacles sí que poden pujar a l’escenari. La vida és música és més per mirar, i cantar!
–I actua amb la seva filla!
–M’encanta! Em fa molta il·lusió aquest format perquè ens coneixem molt i ens entenem molt bé a l’escenari.
–Vostè ha publicat molts discs dirigits a la canalla. La música serveix per aprendre.
–Bé, jo fa 19 anys que m’hi dedico, des que vaig publicar el Tot sona, i és l’edat que té la meva filla. Faig música amb visió pedagògica, de transmetre missatges que els adults volem dir als nens i amb la música la comunicació és molt efectiva i directa. Des de fa tres anys, les nostres cançons s’han fet molt conegudes. Crec que ha passat perquè s’utilitza tant a les escoles com a les famílies, permet transmetre missatges d’una forma més divertida. Potser hi havia un buit en català d’aquest tipus de repertori.
–Sempre s’ha dedicat a la canalla?
–Bé, quan estudiava música a Boston ja tenia clar que volia fer cançons per aprendre. Ja era mestra de música a infantil i vaig compondre el primer disc, Tot sona, amb cançons per aprendre els conceptes bàsics de la música.
–Malauradament la música està apartada de l’educació reglada.
–Sí, anem a l’inrevés. La neurociència cada vegada ens dona més proves de com la música és una eina importantíssima a nivell educatiu i comunicatiu. És com un llenguatge més que tots necessitem i que ajuda i complementa la resta; la intel·ligència musical és una de les més importants perquè té a veure amb la resta d’intel·ligències, com la matemàtica, la lingüística. La música està interconnectada amb moltes àrees cerebrals i és molt absurd que no fem més música. S’hauria d’aprendre com estudiem anglès, i incorporar-ho a la resta d’assignatures com a estratègia d’aprenentatge.
–Com l’expressió corporal: dansa, teatre...
–Per a mi és el mateix, i per als nens també. La canalla quan sent música balla, canta, es mou, toca, pica... Tot el que té a veure amb la creativitat i l’expressió per suposat que són eines que necessitem a la vida per desenvolupar-nos d’una manera sana.