Aquest mallorquí de 26 anys en fa set que va anar a Lleida a estudiar INEF. Allí es va aficionar a competir a la neu, on suma dos podis als Campionats d’Espanya. A l’estiu també participa a la Copa del Món.

 

–Com va iniciar-se a l’esquí de muntanya?

–Pels meus orígens vinc de les curses de muntanya, però al venir als Pirineus vaig anar veient el món de l’esquí de muntanya, la gent que combina les dues disciplines i com molts estan fent em vaig decidir a provar-ho. Primer ho feia només com a entrenaments que em servissin de cara a la temporada d’estiu, però m’hi he anat aficionant fins arribar també a competir-hi. 

 

–Que prefereix l’estiu o l’hivern? Hi ha molta gent que ha fet el canvi...

–Estic en el procés, perquè provinc de les curses de muntanya i m’agrada molt córrer, però també m’agrada molt esquiar. Ara estic en un 60-40 a favor de les curses, però perquè no arribar a canviar. És un món apassionant, que em motiva perquè tens moltes coses a millorar i cada vegada m’hi poso més en l’esquí.

 

–Són disciplines complementàries?

–El punt comú és que és el mateix medi i veure el contrast d’estiu a hivern té un encant perquè realment puges pics o vas a zones que són les mateixes però han canviat. Amb l’esquí de muntanya pots acumular moltes més hores de pujada i et fa millorar molt, que després a la temporada d’estiu li pots fer transferència. A l’hivern no deixo de córrer completament perquè sinó la transició d’esquí a córrer es fa molt dura per les baixades, i et pot ajudar a sumar molt volum d’entrenament i desnivell positiu que després pots transferir a l’estiu. A les curses les baixades és el més traumàtic, i amb els esquís no ho tens.

–Què li semblen les muntanyes que hi ha a Andorra?

–Són molt espectaculars i verticals. Realment Andorra té un entorn privilegiat per a les curses i l’esquí de muntanya. És dur i exigent, amb grans desnivells amb poca distància i fa que les pujades i baixades siguin molt dures i tècniques.

 

–Però també és el que busquen per entrenar i competir...

–Sí, és un binomi. Un aspecte que fa interessant el món de les curses i les fa riques és que es pugui trobar aquesta varietat dins una muntanya, amb perfils diferents i tipus de terrenys, amb rocs o prats. I aquí a Andorra ho trobem, i amb desnivells molt diferents. És un luxe.

 

–Mallorca és una destinació de mar. És una rara avis a les Balears per les disciplines que practica?

–Soc el primer mallorquí que fa esquí de muntanya d’alt nivell i també corre. Al meu germà li ha donat per l’esquí de fons. Hem sortit una mica de l’illa i ens ha agradat això de la neu i lliscar sobre ella. 

 

–No haver fet esquí des de petit va en contra seu?

–Inicialment sí, però després pots millorar molt. En baixada és on sobretot, si no ho has practicat de petit i en una etapa clau de l’adolescència, on després et costa agafar el nivell d’una altra persona que sí que ho ha fet, però és una mostra que qualsevol persona si s’ho proposa, té constància i sacrifici pot progressar en qualsevol món i aprendre. Mai és tard per iniciar-se en un esport.