A més de per la seva professió, també és conegut per la seva faceta artística com a cantant de coples i cançó espanyola. De vegades compagina el seu ofici i la seva afició per la música i ofereix alguna cançó a les seves clientes mentre les pentina a la seva perruqueria de Sant Julià de Lòria.

-Perquè vàreu triar aquest ofici?
-Vaig triar aquesta professió perquè des de nen m’agradava i no havia tingut l’oportunitat a la meva terra de poder aprendre-la. Aquí a Andorra la feina que tenia per aquell temps, em va facilitar el poder aprendre’l i no ho vaig dubtar. Llavors tenia 27 anys i en aquesta edat les coses es tenen molt més clares.

-Ha canviat la feina en aquests anys?
-Des que jo vaig començar la perruqueria fins a dia d’avui, en el tema de tècniques i productes i aparells per a realitzar la feina, ha canviat moltíssim i en el tema legislatiu moltíssim més. Avui en dia els aparells de perruqueria nous et faciliten moltíssim la feina i els resultats són fins i tot millors que abans. En el tema de la llei, cal dir que abans treballaves més i guanyaves més. Avui treballes més i guanyes menys. Perquè? Doncs per temes d’impostos  i fiscals. Considero que és lògic que això sigui així. El cas estrany era que no s’hagués fet abans.

-Què és el que més us agrada de la perruqueria?
-El millor que trobo del meu ofici és el tracte directe amb la clientela. M’agrada tractar amb la gent, em considero una persona molt sociable. M’agrada aconsellar el que jo crec que els quedarà millor i fer-los passar una bona estona mentre esperen que acabis amb elles o que els comencis el que han vingut a fer-se al seu cabell.

-I el que menys us agrada?
-El pitjor que et pot passar en aquesta feina és que el resultat no sigui el que esperaves o que la clienta no quedi contenta del tot. És frustrant per ambdues parts, doncs tu poses els teus coneixements i totes les teves ganes en aquesta feina i si el resultat no és bo... doncs imagina’t!

-Perjudica a la vida familiar els horaris de la perruqueria?
-Avui en dia la jornada d’aquest ofici té un horari de vuit hores que s’ha de respectar per llei. Aleshores jo crec que no té per que afectar la vida familiar d’una perruquera o perruquer, ja que l’horari és el mateix que en qualsevol altra feina.

Han canviat els sous i horaris?
-En el tema d’horari i sou cal acatar l’estipulat per llei. També depèn de la professionalitat de la persona emprada, si és un professional amb experiència o és un ajudant o aprenent, llavors aquí també varia el sou sent l’horari el mateix.

-Ha canviat la relació amb els treballadors en aquests anys?
-Jo tinc dues empleades avui dia i la meva relació amb elles és més de companys que de cap a empleat. Encara que jo prengui lògicament totes les decisions referents a l’empresa i el seu funcionament.

-Ha canviat la clientela?
-En aquest ofici no es pot generalitzar referent a si ha canviat la clientela d’abans a la d’ara. Doncs cada perruqueria té la seva clientela en la qual destaca en algunes una clientela més jove i en altres una clientela més gran. En qualsevol dels dos casos, la clienta és la clienta i són elles les que et mantenen aquí i a les que has d’agrair que vinguin al teu negoci, sense importar l’edat que tinguin.

-Perjudica físicament estar tantes hores dempeus?
-Aquesta feina de perruqueria l’únic inconvenient que té, és que són moltes hores de peu i en ocasions molt temps de peu i quiet en la mateixa posició. Això lògicament afecta físicament al perruquer. Et ressents els peus, l’esquena i les espatlles, canells i cervicals. Però no més que a qualsevol altre ofici. Cada feina té els seus pros i els seus contres.

-Li recomanaríeu aquest ofici a un jove que comenci ara?
-Jo per descomptat que ho recomanaria. A la persona que li agradi la perruqueria, li dic que endavant que és un ofici molt bonic i si se li posa interès i ganes és molt satisfactori.