PUBLICITAT

XAVIER FONOLL INVESTIGADOR POSTDOC

XAVIER FONOLL: «Depenem massa de l’energia que importem»

L'investigador Xavier Fonoll.
L'investigador Xavier Fonoll.
Llicenciat en enginyeria química (UB), màster en enginyeria ambiental (UB) i doctor en Enginyeria i Tecnologies Avançades (UB+UIM), Xavier Fonoll (1988) continua la investigació de la tesi doctoral a Michigan. Quan li queda temps lliure, llegeix i gaudeix del cinema. / Per ESTHER JOVER MARTIN
 
–La seva tesi doctoral es titula Estratègies per millorar la digestió anaeròbica dels residus lignocellulosics. Pot traduir?
–[riu] A veure, la digestió anaeròbica és un procés per tractar residus orgànics a partir de microorganismes, dins d’un rector biològic, i aquests residus es transformen en energia, com el biogas, i la part sòlida que en queda és el digestat, que té propietats fertilitzants. Per tant, amb la digestió anaeròbica converteixes els residus orgànics en energia i alhora obtens un nou recurs, el fertilitzant. 
 
–Amb quins microorganismes es fa?
–Hi ha una població molt diversa i complexa, que provoquen diferents reaccions químiques i biològiques. En general, hi trobem bacteris, arquees i fongs. 
 
–D’on surt la idea de fer l’estudi?
–Bé, mentre estudiava enginyeria química ja m’interessaven molt les energies renovables. No només hi ha la solar o l’eòlica, i ja pensava que podíem fer servir la biologia per generar energia. Investigant em vaig interessar per la digestió anaeròbica. 
 
–Què planteja la tesi?
–Com a residus orgànics, a més del menjar, tenim els agrícoles, com els fems de vaca i els residus de cultiu (palla, fulles), i aquests residus es poden posar en un digestor i obtenir-ne energia. El problema és que als microorganismes els costa menjar-se la gespa, però a la natura hi ha un element que la degrada molt bé: la vaca, perquè a l’estómac té una comunitat microbiana diferent a la nostra que ho permet. Als escorxadors, l’interior de l’estómac es rebutja i ho podem aprofitar per posar-ho en el digestor i degradar millor els residus agrícoles. Una part de la tesi va ser venir a la Universitat de Michigan a desenvolupar l’estudi. Ara, continuo a Michigan com a postdoc dissenyant un digestor anaeròbic que es comporti igual que l’estómac d’una vaca i els microorganismes es generin al reactor de manera que no calgui anar a un escorxador a buscar el contingut estomacal.
 
–Veu en Andorra un potencial per desenvolupar una indústria d’energies renovables?
–Hi he vist iniciatives, però no sé com s’estan desenvolupant. Jo soc del camp dels residus, i he vist gent interessada en la recol·lecció de la fracció orgànica, o sigui, que hi veig un interès. Ara, que sigui possible que s’implantin les energies renovables? Per què no? Jo ho recomano, a Andorra depenem molt de l’estranger per obtenir energia, i implementar energies renovables disminuirà la nostra dependència exterior. Hi estic totalment a favor. La digestió anaeròbica permetria deixar de cremar matèria orgànica al forn la qual cosa fa que el seu rendiment sigui pitjor.
 
–Mentre no acabem com a Espanya, on s’està cobrant l’impost al Sol a les persones que usen plaques fotovoltaiques...
–Això no ho entenc! Posar un impost a una persona que s’està autogenerant l’energia? Primer es va incentivar la implementació de les energies renovables a partir d’impostos, per exemple, a la factura de la llum. Això ho puc arribar a entendre... però posar un impost a l’autogeneració de l’energia? Que vingui algú i m’ho expliqui! 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT