PUBLICITAT

Íngrid Rossell Pilot

ÍNGRID ROSSELL: «Em prenc la temporada com un aprenentatge»

Íngrid Rossell
Íngrid Rossell
Des de ben petita que li agrada donar gas. Els referents familiars li van fer agafar el gust per la benzina i espera fer-se un nom amb un volant a les mans. / PER JOAN JOSEP BLASCO
 
–Demà estrena temporada amb la Pujada a Alcover. Quins objectius es marca aquest curs?
–Passo del Volkswagen Golf al Seat León i primer de tot he d’habituar-me al cotxe. Al contrari de l’any passat, en aquest no faré tot el campionat sencer, només cinc proves. Si puc, lluitaré per estar al davant en la classificació en cadascuna de les curses, perquè em prenc la temporada com un aprenentatge. Amb el nou cotxe pujo de nivell i penso en guanyar experiència de cara a la pròxima.
 
–El cap de setmana passat va realitzar un test al Circuit de Barcelona-Catalunya amb el Seat. Que en va extreure?
–Primer de tot, que tinc molt a aprendre encara. Vinc de competir sobre gel i ho he de fer sobre asfalt, i les diferències entre una modalitat i l’altra són moltes. Amb la telemetria vam poder veure quines són les meves característiques, comprovant per exemple quan i com freno. Estudiant aquests elements són coses que ajuden a millorar.
 
–Conduir sobre gel i asfalt és completament diferent...
–He participat a les GSeries cinc anys i tinc alguns costums adquirits, que s’han de canviar completament quan corres sobre una altra superfície, com la manera de fer les traçades o la conducció, perquè al gel estic quasi tota l’estona derrapant i el fre quasi no el toco. I precisament em diuen que sobre asfalt el fre el premi fort.
 
–Forma part del Programa de Joves Pilots de l’Automòbil Club d’Andorra. Quina valoració en fa?
–Està molt bé, perquè et proporcionen entrar al món del motor, amb un cotxe, un equip mecànic i classes tècniques i pràctiques. Econòmicament és una gran ajuda i estic segura que sense aquest programa no hagués estat pilot.
 
–L’afició a la benzina i el motor ve de família...
–Sí. Al meu pare sempre li han agradat molt les motos i de petita ja en portava una. Als setze anys, amb el carnet de conduir de cotxe, vaig entrar al programa de joves pilots.
 
–I el seu oncle, Gerard de la Casa, deu ser tot un referent per a vostè...
–És un gran referent. M’ajuda molt i em dóna consells fins i tot a nivell psicològic, sobretot quan tinc problemes mecànics seguits.
 
–Què és el que més li agrada de les pujades en costa?
–M’agrada molt que siguin curses curtes, que duren pocs minuts i que són molt intenses. També que no portis copilot i que tu mateix hagis de memoritzar tota la carretera. És tot un repte. 
 
–Perquè creu que encara hi ha tan poques pilots femenines en els diferents campionats?
–Per sort, cada vegada n’hi ha més i al llarg dels anys ha anat creixent, però sí que és veritat que no n’hi ha masses encara. Som una minoria i s’ha de canviar el xip, perquè socialment el món del motor sempre s’ha vist com una cosa d’homes. Esperem que canviï del tot, perquè en automobilisme la diferència física home-dona no és tan evident com pot ser-ho més en el motociclisme. 
PUBLICITAT
PUBLICITAT