Acceptar el nostre destí per no patir. Aprendre a fluir i no resistir-nos. Aquests són dos dels missatges que el professor Denis Astelar explicarà demà amb la seva conferència El Karma aplicat a la vida diària. / PER LÍDIA RAVENTÓS

–Expliqui’ns en què consisteix el Karma.
–El Karma es podria definir com un  mecanisme amb el qual l’ésser humà comprèn l’origen del patiment. És a dir, té a veure amb una base filosòfica que explica el per què els éssers humans ens fem mal uns als altres. Sembla molt complexa però quan s’explica realment la gent entén moltes coses de la seva vida i poden finalitzar cicles de patiment.

–L’associació Marc G.G. té com a principal objectiu ajudar a les persones a superar la mort d’un ésser estimat. Com pot ajudar aquesta filosofia a tirar endavant després d’un fet tan dolorós?
–Entre altres coses, el Karma ens explica que nosaltres tenim una data de caducitat marcada en el nostre destí. És a dir, el Karma no segueix el principi natural que la gent gran és la primera que ha de marxar. Amb aquest missatge intentaré treure un pes a aquestes persones que es van repetint dia a dia: i si hagués fet allò, i si hagués anat allà, i si no hagués trucat... Perdre algú és una ferida que tindran sempre però si amb aquesta filosofia podem ajudar-los a fer que la seva ferida no sagni, ajudarem a la seva qualitat de vida. Perquè el problema és que tots morim, però no tots vivim.

–Pretén, doncs, donar un missatge de tranquil·litat?
–Aquesta filosofia, en el 50 % de la seva explicació, ens dóna la tranquil·litat que vagis on vagis i facis el que facis, si no és el teu moment, no et passarà res. És a dir, sempre estaràs protegit d’alguna manera perquè si no és el teu moment de marxar, no marxis. El que passa és que l’altre 50% del missatge genera estrès o ansietat, perquè si el primer 50% et diu que tu marxaràs quan arribi el moment, el problema de l’altre 50% és que no saps quan. Per tant, et convida una mica a viure la vida, a dir a la gent t’estimo,a dir a la gent ho sento, a dir a la gent gràcies...

–Per tant, el que defensa és que el nostre destí ja està escrit.
–Els mecanismes que nosaltres hem d’aprendre per evolucionar, sí que estan escrits. Però el com tu enfoques la teva vida, és a dir, com et prens el que passa, amb tristor, amb maduresa, amb reflexió, etcètera, això és el que diríem la nostra llibertat.

–És una visió molt passiva de la vida. No ens deixa marge de decisió.
–No exactament, perquè representa que tu ja has escollit abans de baixar. És com si fos una obra de teatre, per tant, el guió ja està pactat abans. No saps exactament com sortirà l’obra, si estaràs més nerviosa o si actuaràs millor o pitjor, però hi ha un guió.

–Però demana que ens resignem amb el que ens ha tocat viure.
–Resignació seria acceptar el que algú ens envia, però en aquest cas el guió l’hem escrit nosaltres mateixos. Quan ens frustrem és perquè no comprenem aquest missatge. La gent és pensa que quan té èxit és mèrit propi i que quan no aconsegueix el que vol és culpa dels altres o són circumstància externes que no pot controlar. No hem d’aprendre a patir, hem d’aprendre a fluir, que és tot el contrari a resistir-se.