Carles Perea President de Som com Som
CARLES PEREA: «Queda per fer molta feina legal i pedagògica»
Carles Perea (@carles_perea) és mestre i president de l’associació Som Com Som. Un cop aprovada la Llei d’Igualtat, Perea deixarà el càrrec, malgrat que seguirà lluitant pels drets del col·lectiu LGBTIQ. / Per LÍDIA RAVENTÓS
–Per a vostè, quina ha estat la notícia o el fet més destacable que ha passat a Andorra durant el 2016?
–Tot i que l’afer BPA ha seguit marcant molt l’esdevenir de l’any que estem a punt de tancar, crec que hi ha hagut altres fets molt importants i potser han passat més de puntetes. L’actualització d’algunes lleis a la nova realitat de la societat, la feina feta cap a la transparència econòmica o bé el Decret de Prevenció i Tractament de situacions d’assetjament escolar en són uns de tants exemples.
–I a l’estranger, d’abast internacional?
–L’atemptat d’Orlando. Qualsevol dels atemptats que hi ha hagut ha estat una calamitat, però aquest en particular ha marcat la història de les persones LGBTIQ i de la societat en general, esdevenint l’assassinat homòfob més gran de tots els temps. Segueix havent-hi una corrent d’odi cap a la diferència terriblement preocupant a la que hem de fer front com a societat.
–Què voldria que passés a Andorra l’any 2017?
–Per agradar-me, m’agradarien moltes coses. Però especialment que es pugui acomplir l’aprovació del Llibre Blanc de la Igualtat i la llei que se n’ha de desprendre. També m’agradaria que es pugui seguir amb l’actualització i modernització de les lleis que ja tenim aprovades, com la Llei del Registre Civil, i que es continuï treballant per a un bon desplegament de la Llei de Serveis Socials i Sociosanitaris. Feina consultiva que fem conjuntament amb Govern a la C
–Creu que el 2017 es notarà la superació de la crisi financera/econòmica?
–El 2016 ja deixa indicadors de millora econòmica, però encara fa falta seguir treballant per aquesta línia per a que tothom ho pugui notar a les seves butxaques. Tinc l’esperança que, de la mateixa manera que s’ha apujat el sou mínim, aquest 2017 portarà o hauria de portar molts més beneficis econòmics que perjudicis per a tota la societat andorrana.
–Quin ha estat el moment més emocionant de l’any que hem acabat?
–En tinc varis. Primer, el dia que el síndic i el ministre d’Afers socials, Justícia i Interior van donar el tret de sortida a la taula transversal de treball, a la biblioteca Martí Salvans del Consell General, amb totes les associacions i federacions que hi formem part. Un altre, escoltar el contingut dels discursos, de les mateixes autoritats, el dia 2 de desembre al Consell General celebrant una conferència sobre l’homofòbia com a factor de desigualtat social o bé el dia que vam participar d’una jornada de treball, conjuntament amb l’Àrea de Polítiques d’Igualtat del Govern, amb l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, amb l’Observatori per a la Igualtat de la UAB i amb òrgans tècnics de l’Alt Urgell i de la Seu d’Urgell.
–Com valoraria, en general, l’any 2016?
–Un any de canvis i de molta activitat. Un any amb bons sabors de boca, però també d’amargs.
–Si pogués demanar un desig, quin seria?
–M’encantaria que el teixit associatiu i les notícies de caire social poguessin tenir un impacte més mediàtic, perquè en alguns casos afavoreix la invisibilitat de certes situacions de vulnerabilitat i desigualtat social.
–Què li demanarà als Reis?
–Els hi demanaré ben poca cosa. Seguir com estic, amb salut i sobretot amb la gent que tinc al meu voltant i, a més, que ens portin menys males notícies, que aquest 2016 n’hem tingut vàries, a nivell personal.
–És més de fer cagar el tió o de demanar regals al Pare Noel?
–De cagar el tió. D’ençà que era petit sempre, durant la nit de Nadal, l’hem fet cagar i la nit ha estat marcada pels regals que ens portava a tota la família.
–Pessebre o arbre?
–Quan era petit, cada Nadal posàvem el pessebre. Si m’hagués de posicionar cap a un o un altre triaria el pessebre, però actualment no tinc temps per muntar-lo i decoro amb motius nadalencs.
–Quins són els principals èxits aconseguits per l’associació aquest any?
–Hem pogut fer un debat sobre polítiques d’igualtat al Consell General amb el FNJA, hem fet formacions, conjuntament amb el Col·legi de Psicòlegs i el Ministeri d’Educació a psicòlegs, mestres, professors i orientadors, hem elaborat, amb Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, uns díptics informatius i divulgatius de la feina que es realitza a l’Àrea de Polítiques d’Igualtat i a l’associació, hem realitzat diferents informes per a Europa, hem entrat a formar part de l’AIDS Action Europe. Estem treballant, conjuntament amb la direcció del SAAS i el Cap de Medicina Interna, actuacions per gestionar els casos de disfòria de gènere i transsexualitat i hem entrat a tràmit, a la Cartera de Serveis, que la CASS contempli els tractaments hormonals, entre d’altres.
–Després de la unió civil, quin és el gran propòsit de Som com Som?
–El nostre gran propòsit, i fet que posarà fi a la meva presidència, és la Llei d’Igualtat i la modificació de la llei del Registre Civil. M’agradaria que aquesta segona pugui quedar modificada abans de l’aprovació de la Llei d’Igualtat i no discriminació.
–Andorra és un país respectuós amb totes les variants sexuals?
Andorra ha fet un gran canvi, però encara queda molt per fer. És un país que respecta la diversitat afectiva però la situació d’inclusió, tolerància i respecte no es fa d’un dia per l’altre. Falta fer molta feina, especialment legal i pedagògica i, a la vegada, cal que continuem especificant bé el què volem, com ho volem i sobretot per a qui ho volem. Hem de seguir apostant per una Andorra de present i de futur moderna i respectuosa amb i per la diferència.
–Què queda encara per fer?
–Andorra té un gran repte amb la gestió, prevenció i diagnosi del VIH. Ens hem de posar a l’alçada i no incorporant mètodes de diagnosi ràpida, tot i que ho recomani l’OMS i l’ONUSIDA, o bé no apostant per una campanya d’informació i sensibilització a tota la població sobre la PrEP i el 90-90-90, no ens ajuda a eradicar-ho, tot i els compromisos signats que tenim com a país i l’obligació de cara al 2020, entre d’altres.
–Per a vostè, quina ha estat la notícia o el fet més destacable que ha passat a Andorra durant el 2016?
–Tot i que l’afer BPA ha seguit marcant molt l’esdevenir de l’any que estem a punt de tancar, crec que hi ha hagut altres fets molt importants i potser han passat més de puntetes. L’actualització d’algunes lleis a la nova realitat de la societat, la feina feta cap a la transparència econòmica o bé el Decret de Prevenció i Tractament de situacions d’assetjament escolar en són uns de tants exemples.
–I a l’estranger, d’abast internacional?
–L’atemptat d’Orlando. Qualsevol dels atemptats que hi ha hagut ha estat una calamitat, però aquest en particular ha marcat la història de les persones LGBTIQ i de la societat en general, esdevenint l’assassinat homòfob més gran de tots els temps. Segueix havent-hi una corrent d’odi cap a la diferència terriblement preocupant a la que hem de fer front com a societat.
–Què voldria que passés a Andorra l’any 2017?
–Per agradar-me, m’agradarien moltes coses. Però especialment que es pugui acomplir l’aprovació del Llibre Blanc de la Igualtat i la llei que se n’ha de desprendre. També m’agradaria que es pugui seguir amb l’actualització i modernització de les lleis que ja tenim aprovades, com la Llei del Registre Civil, i que es continuï treballant per a un bon desplegament de la Llei de Serveis Socials i Sociosanitaris. Feina consultiva que fem conjuntament amb Govern a la C
–Creu que el 2017 es notarà la superació de la crisi financera/econòmica?
–El 2016 ja deixa indicadors de millora econòmica, però encara fa falta seguir treballant per aquesta línia per a que tothom ho pugui notar a les seves butxaques. Tinc l’esperança que, de la mateixa manera que s’ha apujat el sou mínim, aquest 2017 portarà o hauria de portar molts més beneficis econòmics que perjudicis per a tota la societat andorrana.
–Quin ha estat el moment més emocionant de l’any que hem acabat?
–En tinc varis. Primer, el dia que el síndic i el ministre d’Afers socials, Justícia i Interior van donar el tret de sortida a la taula transversal de treball, a la biblioteca Martí Salvans del Consell General, amb totes les associacions i federacions que hi formem part. Un altre, escoltar el contingut dels discursos, de les mateixes autoritats, el dia 2 de desembre al Consell General celebrant una conferència sobre l’homofòbia com a factor de desigualtat social o bé el dia que vam participar d’una jornada de treball, conjuntament amb l’Àrea de Polítiques d’Igualtat del Govern, amb l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, amb l’Observatori per a la Igualtat de la UAB i amb òrgans tècnics de l’Alt Urgell i de la Seu d’Urgell.
–Com valoraria, en general, l’any 2016?
–Un any de canvis i de molta activitat. Un any amb bons sabors de boca, però també d’amargs.
–Si pogués demanar un desig, quin seria?
–M’encantaria que el teixit associatiu i les notícies de caire social poguessin tenir un impacte més mediàtic, perquè en alguns casos afavoreix la invisibilitat de certes situacions de vulnerabilitat i desigualtat social.
–Què li demanarà als Reis?
–Els hi demanaré ben poca cosa. Seguir com estic, amb salut i sobretot amb la gent que tinc al meu voltant i, a més, que ens portin menys males notícies, que aquest 2016 n’hem tingut vàries, a nivell personal.
–És més de fer cagar el tió o de demanar regals al Pare Noel?
–De cagar el tió. D’ençà que era petit sempre, durant la nit de Nadal, l’hem fet cagar i la nit ha estat marcada pels regals que ens portava a tota la família.
–Pessebre o arbre?
–Quan era petit, cada Nadal posàvem el pessebre. Si m’hagués de posicionar cap a un o un altre triaria el pessebre, però actualment no tinc temps per muntar-lo i decoro amb motius nadalencs.
–Quins són els principals èxits aconseguits per l’associació aquest any?
–Hem pogut fer un debat sobre polítiques d’igualtat al Consell General amb el FNJA, hem fet formacions, conjuntament amb el Col·legi de Psicòlegs i el Ministeri d’Educació a psicòlegs, mestres, professors i orientadors, hem elaborat, amb Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, uns díptics informatius i divulgatius de la feina que es realitza a l’Àrea de Polítiques d’Igualtat i a l’associació, hem realitzat diferents informes per a Europa, hem entrat a formar part de l’AIDS Action Europe. Estem treballant, conjuntament amb la direcció del SAAS i el Cap de Medicina Interna, actuacions per gestionar els casos de disfòria de gènere i transsexualitat i hem entrat a tràmit, a la Cartera de Serveis, que la CASS contempli els tractaments hormonals, entre d’altres.
–Després de la unió civil, quin és el gran propòsit de Som com Som?
–El nostre gran propòsit, i fet que posarà fi a la meva presidència, és la Llei d’Igualtat i la modificació de la llei del Registre Civil. M’agradaria que aquesta segona pugui quedar modificada abans de l’aprovació de la Llei d’Igualtat i no discriminació.
–Andorra és un país respectuós amb totes les variants sexuals?
Andorra ha fet un gran canvi, però encara queda molt per fer. És un país que respecta la diversitat afectiva però la situació d’inclusió, tolerància i respecte no es fa d’un dia per l’altre. Falta fer molta feina, especialment legal i pedagògica i, a la vegada, cal que continuem especificant bé el què volem, com ho volem i sobretot per a qui ho volem. Hem de seguir apostant per una Andorra de present i de futur moderna i respectuosa amb i per la diferència.
–Què queda encara per fer?
–Andorra té un gran repte amb la gestió, prevenció i diagnosi del VIH. Ens hem de posar a l’alçada i no incorporant mètodes de diagnosi ràpida, tot i que ho recomani l’OMS i l’ONUSIDA, o bé no apostant per una campanya d’informació i sensibilització a tota la població sobre la PrEP i el 90-90-90, no ens ajuda a eradicar-ho, tot i els compromisos signats que tenim com a país i l’obligació de cara al 2020, entre d’altres.