Pilar Escaler és la directora de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra (@cambracomerc)des de fa més de dues dècades. La seva tasca se centra en assistir, amb veu i sense vot, a les reunions del Ple i del Comitè Executiu, gestionar l’execució dels acords de conformitat amb les instruccions que rebi del Comitè Executiu i del president, i és la cap de personal adscrit als serveis de l’entitat, la qual dirigeix. Així mateix, assisteix a les comissions consultives en qualitat de secretària. Una veu, doncs, del tot autoritzada per fer un balanç de l’any que s’acaba i de les perspectives de futur. / Per IVÁN MOURE

–Quins han estat els aspectes rellevants per a la Cambra de Comerç al 2016?
–Diria que el seguiment amb l’Empresa Familiar Andorrana (EFA), la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME) en allò referent a les negociacions de l’Acord d’Associació, que continuarà sent un pilar de la nostra feina al 2017 i, possiblement, el 2018. D’això diria que hi ha coses a millorar com, per exemple, que hi ha falta diàleg. En tot cas, nosaltres estem tenint informació al respecte i creiem que s’arribarà a un bon acord.

–Alguna matèria en la qual la Cambra farà especial atenció al 2017?
–L’Acord d’Associació, com he dit, s’allargarà almenys un any més i continuarà sent un assumpte de rellevància per a la Cambra.
Hi ha un altre tema important que hem començat aquest any: vam ser els adjudicataris d’un projecte europeu de la comunitat dels Pirineus i al 2017 desplegarem gruix d’accions de promoció econòmica d’aquest projecte. I al pla estratègic de turisme i compres tenim accions que adjudiquen a la Cambra que tenim previst executar. També tenim entre mans un projecte amb el Col·legi d’Advocats, sobre el desenvolupament del tribunal arbitral d’Andorra, en el qual hi treballarem.

–L’OMS defineix la salut ocupacional com una activitat multidisciplinària que promou i protegeix la salut dels treballadors a partir del control dels accidents i les malalties, reduint els factors de risc. Això s’està complint avui en dia a Andorra?
–Jo no tinc dades d’això, però en nom de l’entitat que represento, fem una important tasca de formació i des de l’aprovació de la Llei de riscos laborals, aquí hem arribat a formar més de 600 persones. Crec que és una xifra més que bona.

–Per a vostè, quin ha estat la notícia o el fet més destacable que ha passat a Andorra durant el 2016?
–Per a mi, la superació de l’afer BPA. De moment s’està portant bé, s’ha demostrat solvència i solidesa del sector financer. Ha fet molt mal a la imatge del país i encara no ens l’hem tret de sobre, però l’hem d’arreglar entre tots, tant el sector públic com privat hauria de posar de la seva part. Un altre aspecte rellevant, que no s’ajusta a la realitat, és la percepció que Andorra continua sent un paradís fiscal, quan ja no ho és. Però a l’estranger encara hi ha qui ens veu així, per desgràcia. I és una cosa contra la qual també s’ha de lluitar amb l’objectiu de que el Principat es tregui aquesta etiqueta de sobre.

–I algun fet destacable d’abast internacional?
–Jo crec que la crisi dels refugiats. Podríem parlar també del brexit o de les eleccions als Estats Units com a temes de radicalisme i populisme religiós, però la crisi dels refugiats és una assumpte humanitari i està per sobre de tot.

–Què voldria que passés a Andorra l’any 2017, sigui un fet polític, social o d’aprovació d’una llei?
–Que les entitats privades i les públiques poguessin treballar conjuntament, sent capaços de definir una estratègia i una visió de país única, a mig i llarg termini. Ha de ser iniciativa de Govern, de posar tots els sectors d’acord per remar en la mateixa direcció. Ajuntar les forces ha de ser cosa de Govern, això no deixa de ser un projecte de país.

–Creu que el 2017 es notarà la superació de la crisi financera i/o econòmica?
–El que diuen les dades és que al 2016, l’economia andorrana ha continuat creixent afavorida per l’impuls exterior. Segons el departament d’estadística, el creixement nominal del Producte Interior Brut del 2016 serà de l’1,6% i el 2017, tenint en compte les previsions conjuntura internacional es reduirà a l’1,3%. Tenint en compte que estem en plena sortida de la crisi econòmica, no penso que hagi estat un pas enrere. En aquesta situació els  daltabaixos són més normals, abans d’arribar a l’estabilització.

–Com valoraria, en general, l’any 2016?
–Aquest any ha anat força bé. El considero de transició, amb molts fronts oberts que encara s’han de resoldre.

–Si pogués demanar un desig, quin seria?
–Que tothom pugui aconseguir allò que li fa falta, sempre que siguin mancances de gent necessitada. Res de capricis.

–Què li demanarà als Reis?
–Per a la meva família demano el mes important: salut per poder gaudir de tota la resta. Si és per al món, desitjaria oferir educació i cultura per als que ho necessiten, que crec que és el la clau per equilibrar la riquesa del món.

–És més de fer cagar el tió o de demanar regals al Pare Noel?
–A casa meva sempre ens ha vingut a visitar el Pare Noel i amb la resta de la família –els oncles, cosins i resta d’integrants de la família– fem cagar el tió.

–Vostè és de pessebre o d’arbre?
–Tradicionalment, des de petita, a casa dels meus pares sempre hem tingut l’arbre. Jo sóc més d’això, però a casa tenim les dues coses.