RUTH GARCIA ACTRIU
RUTH GARCIA: «Si només fos pels diners, la cultura no es mouria»
El proper dia 2 de gener els infants que ho vulguin podran conèixer una oficina molt especial anomenada Codi Postal 00. És allà on arriben les cartes i els paquets més màgics d’arreu del món. Ruth Garcia, Mireia Fernàndez i Xavi Salavert ens donen l’oportunitat d’enviar somnis, pors i desitjos a través dels missatges escrits. / PER LÍDIA RAVENTÓS
–Codi Postal 00 és una oficina d’allò més especial.
–Sí! A Codi Postal 00 arriben cartes i paquets que no poden anar a una oficina de correus normal perquè porten missatges especials. Per exemple, hi ha una carta als cordons de les sabates, una a gent que ja no hi és, una altra que ha d’arribar a la família d’una persona que s’ha perdut al mig del mar... Hi ha diferents històries, cartes i paquets que passen per aquesta oficina perquè porten desitjos, esperances, pors o somnis. Paquets carregats de màgia.
–Necessitaran de la participació del públic perquè tots els paquets arribin a la seva destinació?
–Sí, hi ha un parell de moments en què necessitarem la seva col·laboració, ja sigui perquè ens falten mans o bé per si amb el seu enginy ens ajuden a resoldre algun dels problemes. I el que més ens agrada és que nosaltres sempre viatgem amb una bústia carregada de cartes que recollim allà on anem.
–I on van a parar aquestes cartes?
–Nosaltres les recollim i les repartim en un altre poble o ciutat. El que és interessant és que expliquin qui són, que els hi agrada, quins són els seus desitjos, les seves pors, els seus somnis, perquè no sabem qui rebrà el missatge. És una manera de connectar persones de mons diferents.
–L’espectacle, a més, coincideix en una època on s’envien moltes cartes i molt màgiques.
–Sí! Els infants en aquesta època es fan un fart d’escriure [riu]. I són cartes que arriben a gent tan màgica com els Reis Mags o el Pare Noel, personatges que també reparteixen paquets plens de màgia. Arribar a Andorra en aquestes dates tan especials ens fa molta il·lusió.
–Juntament amb la Mireia Fernàndez vau decidir crear el 2006 la companyia Engruna Teatre. Què us empeny a fer-ho?
–Teníem la inquietud de poder aportar tot el món màgic que teníem dins nostre. Ens vam conèixer en una entitat de teatre familiar quan érem més petites i va ser allà on se’ns va despertar l’interès d’aquest món fantàstic. Després cada una va estudiar pel seu cantó i quan ens vam retrobar de grans, amb una formació d’interpretació, vam decidir formar la companyia per parlar des del nostre llenguatge i parlant de temes que ens semblen interessants dirigits a infants i joves.
–Es fàcil viure del món de l’espectacle?
–No. No pas. Però quan una cosa t’apassiona hi poses l’esforç, les ganes i l’amor que faci falta. Però és complicat tant perquè els horaris no som fàcils com perquè econòmicament la cultura té un motor més gran que els diners. Si només fos pels diners, la cultura no es mouria. Es mou perquè hi ha gent darrera amb molt d’amor i molta passió. Per això cal que els que tenen diners ens ajudin a tirar endavant la cultura a aquells que en tenim ganes. Quan hi ha passió, tot és possible.
–Codi Postal 00 és una oficina d’allò més especial.
–Sí! A Codi Postal 00 arriben cartes i paquets que no poden anar a una oficina de correus normal perquè porten missatges especials. Per exemple, hi ha una carta als cordons de les sabates, una a gent que ja no hi és, una altra que ha d’arribar a la família d’una persona que s’ha perdut al mig del mar... Hi ha diferents històries, cartes i paquets que passen per aquesta oficina perquè porten desitjos, esperances, pors o somnis. Paquets carregats de màgia.
–Necessitaran de la participació del públic perquè tots els paquets arribin a la seva destinació?
–Sí, hi ha un parell de moments en què necessitarem la seva col·laboració, ja sigui perquè ens falten mans o bé per si amb el seu enginy ens ajuden a resoldre algun dels problemes. I el que més ens agrada és que nosaltres sempre viatgem amb una bústia carregada de cartes que recollim allà on anem.
–I on van a parar aquestes cartes?
–Nosaltres les recollim i les repartim en un altre poble o ciutat. El que és interessant és que expliquin qui són, que els hi agrada, quins són els seus desitjos, les seves pors, els seus somnis, perquè no sabem qui rebrà el missatge. És una manera de connectar persones de mons diferents.
–L’espectacle, a més, coincideix en una època on s’envien moltes cartes i molt màgiques.
–Sí! Els infants en aquesta època es fan un fart d’escriure [riu]. I són cartes que arriben a gent tan màgica com els Reis Mags o el Pare Noel, personatges que també reparteixen paquets plens de màgia. Arribar a Andorra en aquestes dates tan especials ens fa molta il·lusió.
–Juntament amb la Mireia Fernàndez vau decidir crear el 2006 la companyia Engruna Teatre. Què us empeny a fer-ho?
–Teníem la inquietud de poder aportar tot el món màgic que teníem dins nostre. Ens vam conèixer en una entitat de teatre familiar quan érem més petites i va ser allà on se’ns va despertar l’interès d’aquest món fantàstic. Després cada una va estudiar pel seu cantó i quan ens vam retrobar de grans, amb una formació d’interpretació, vam decidir formar la companyia per parlar des del nostre llenguatge i parlant de temes que ens semblen interessants dirigits a infants i joves.
–Es fàcil viure del món de l’espectacle?
–No. No pas. Però quan una cosa t’apassiona hi poses l’esforç, les ganes i l’amor que faci falta. Però és complicat tant perquè els horaris no som fàcils com perquè econòmicament la cultura té un motor més gran que els diners. Si només fos pels diners, la cultura no es mouria. Es mou perquè hi ha gent darrera amb molt d’amor i molta passió. Per això cal que els que tenen diners ens ajudin a tirar endavant la cultura a aquells que en tenim ganes. Quan hi ha passió, tot és possible.