El Joan Rodríguez, ciutadà de Sant Julià de Lòria de 50 anys, ha creat per a aquest Nadal juntament amb el seu pare Josep, de 75, una rèplica en miniatura a escala de la casa comuna de la parròquia, dins d’un pessebre gegant ben original i lluny dels estàndards clàssics, que hi ha exposat a la terrassa del Mare Nostrum, davant mateix de la plaça de la Germandat. L’artesania és per a tots dos un hobbie, una passió, que segons el Joan els agrada mostrar al màxim possible de gent. Ni que sigui per sostraure un somriure.

 

–És que tenim un terreny ple de coses que guardem i el meu pare, que és més aficionat que jo a les manualitats i a donar-li un pas de rosca a tot objecte que troba, es va comprometre l ’any passat amb Marta Ribes [la propietària del terreny] per fer un pessebre al carrer. Llavors, però se’ns tirava el Nadal a sobre i el vam fer amb certa rapidesa i quatre vegades més petit que aquest any. Com ell és d’aquells que li agrada fer les coses amb temps i carinyo, va decidir idear aquest any alguna cosa amb més marge i se li va ocórrer fer la miniatura de la casa comuna i sis habitatges més. Per ús propi o per tornar a exposar-la al carrer, com finalment així ha estat.

 

–Primer vam fer fotografies per poder agafar les mides. Està tot fet amb caixes de fusta arrebossades amb ciment i tallades per fer la pedra. Molt maco. Fins i tot hem copiat els adorns de Nadal que té. Tot igual, amb unes mides d’1,20 metres de façana i 80 de profunditat.

 

–Des de l’estiu, durant els caps de setmana. El comú és el que més feina ha donat, però les altres sis cases també tenien el seu què, ja que són rèpliques de cases a l’estil andorrà que li donen al pessebre un toc molt nostre.

 

–Hi ha més persones que han aportat el seu gra de sorra. Trobem allà el típic portal de Betlem amb les figures, un paisatge amb les cases, un molí que es mou per sobre d’un riu amb aigua de veritat, cascades o una passarel·la que es mou, amb figures que surten d’una casa i van a parar a la muntanya. Pots passar una bona estona entretingut mirant detalls...

 

–Nosaltres veiem que molts dels que passen per la plaça de la Germandat s’aturen a fer-hi un cop d’ull. Crec que a la gent li encanta... Ens diuen que el que hem fet no té preu.

 

–No, això no. Ho fem perquè ens agrada fer-lo i deixar-lo exposat per al gaudi de la gent. Estarà tot el Nadal, fins després de Reis. Obren de deu del matí a dotze de la nit, però des de llavors fins l’endemà el deixen encés.

 

–Alguna sí. La idea és exposar cada Nadal alguna cosa. Crec que l’ermita de Canòlich té molts números per a la pròxima.