JUDITH USALL PSIQUIATRA
JUDITH USALL: «El món no va gens bé, hi ha molts països on les dones no tenen cap dret»
Judith Usall i Rodié és especialista en salut mental i gènere. Ahir va impartir la conferència Dona i salut mental. / Per ESTHER JOVER I MARTIN
–Per motius tant genètics com socials les dones són més propenses a patir malalties mentals.
–Sí, som més propenses a patir qualsevol trastorn mental, excepte els de consum de tòxics i els psicòtics. Per exemple, la depressió és el doble de freqüent en dones que en homes, també l’ansietat, els trastorns de l’alimentació i el Trastorn Límit de Personalitat (TLP), que és molt greu i amb molts intents de suïcidi.
–Per quins motius?
–Els trastorns mentals tenen una causa tant genètica com ambiental, i els motius que expliquen que hi hagi més dones afectades té a veure amb temes genètics, les hormones sexuals (estrògens) i les desigualtats i els problemes socials.
–Les dones pateixen més pressió social, tant pel físic com perquè portem el pes de la família?
–Sí, els homes i les dones tenen rols diferents, i a elles se’ls exigeix més però són rols menys valorats. I la violència contra les dones, que té, evidentment, molt a veure en la depressió, en l’ansietat, en el TLP... Moltes de les dones que pateixen TLP han patit abusos en la infantesa.
–La violència, que pot ser física i/o psicològica, provoca el desencadenament de les malalties mentals.
–Bé, la depressió també té una causa genètica, i si una persona amb aquesta vulnerabilitat pateix violència la desenvolupa més fàcilment. Per contra, també pot ser que una dona menys vulnerable genèticament pateixi un fort estrès i la desenvolupi.
–Com es tracta una dona que ha patit violència masclista, de qualsevol tipus?
–Des de l’aspecte sanitari, ja siguis metge de capçalera, psiquiatria o psicòleg, has d’estar molt atent i si sospites preguntar, d’una forma no invasiva, sobre les relacions, si hi ha pogut haver abusos en la infantesa, si pateix violència... Si es constata s’ha de fer un acompanyament, per sortir de la situació de violència i superar-la, i fer un diagnòstic per determinar si la persona necessita un tractament psicològic o psiquiàtric. I, sobretot, estar molt en contacte amb la Justícia, perquè en casos de violència masclista s’ha d’actuar contra l’agressor, i amb serveis socials, perquè moltes dones no marxen del domicili perquè no tenen on anar.
–Les víctimes estan molt criminalitzades... Semblen les culpables, les febles, les que s’ho busquen...
–Sí, i la criminalització és el que fa que a la dona li sigui més difícil denunciar, o explicar-ho. La víctima és ella, la culpable és la persona que ho fa, que no té res a veure com és la dona sinó el que s’ha de mirar és com és l’home que exerceix la violència. Ara, també s’ha d’ajudar la dona a no repetir patrons, perquè n’hi ha casos; potser és perquè de nenes han vist o patit violència masclista i han après que les relacions són així. I socialment ens venen l’amor romàntic, que si et controla l’home o és molt gelós és perquè t’estima molt...
–Cal molta feina des de la base...
–Per a l’abordatge de la violència contra les dones –evidentment, primer és l’atenció a la dona– s’ha de canviar la societat, que sigui més justa i igualitària, en què els homes i les dones tinguin els mateixos drets i no hi hagi diferents rols. El rol de la dona és la casa, el de l’home, sortir; la dona ha de tenir cura, l’home no.
–El paper de la dona cuidadora.
–Però cuidar vol dir aguantar-ho tot: primer, el pare –potser també la mare–, després el marit, i els fills.
–El canvi social, avança prou ràpid?
–Depèn de l’entorn de cadascuna, de la família, dels països... Mira Turquia, que volia legalitzar que si un home viola una menor si s’hi casa ja queda absolt. El món, en global, no va gens bé, perquè hi ha molts països on les dones no tenen cap dret. N’hi ha com els nostres, en què estem millor en lleis, però no a l’hora d’interioritzar aquests canvis. També hi ha estudis que revelen que avui en dia els adolescents e relacionen amb patrons d’abans, de control dels nois cap a les noies.
–Involucionem...
–A més, també hi ha el tema del cos de la dona, de la seva sexualització, sobretot a la publicitat, i que el cos de la dona ha de ser prim, el que porta a trastorns com l’anorèxia i la bulímia. Hi ha pacients que han començat fent dieta! El cos de la dona o s’ensenya massa o el tapen del tot. El cos no és d’ella, algú altre decideix si es tapa o es destapa.
–Mentre el cos de la dona se sexualitza, si una dona mostra obertament interès pel sexe se la qualifica de...
–Puta. Perquè no ha de ser sexual ella, sinó ho és per a l’ús dels homes.
–Què en pensa de la prostitució?
–N’estic en contra, sóc abolicionista. Penso que l’única manera de ser feminista és ser abolicionista, tot i que hi ha corrents que defensen que la prostitució és una feina com una altra, i això fa el joc al patriarcat, al capitalisme. Per lluitar contra la tracta de dones s’ha de lluitar contra la prostitució. A Suècia es castiga la clientela, i hi ha una escriptora sueca que explica que l’important no és que hi hagi quatre dones que volen ser prostitutes, sinó que l’important són totes les que no ho volen ser i les obliguen. Si ens carreguem la demanda, ja no hi haurà tracta. Si hi hagués tantes dones que volen ser putes, hi hauria cua als prostíbuls i no caldria que les màfies les anessin a comprar. A Barcelona, l’alcadessa, Ada Colau, vol legalitzar la prostitució i jo hi estic totalment en contra.
–Com s’acaba amb la demanda?
–Estic molt sorpresa perquè una noia em va dir que si no hi havia prostitució, els homes violarien més... Això no ho defensa el feminisme.
–Els homes s’haurien de rebel·lar contra aquest estigma!
–Clar, el que s’ha de fer és multar i castigar la clientela, perquè així castigues la conducta. Paral·lelament, els nois joves van aprenent. Per exemple, a Suècia no està ben vist que en un comiat de solter es busquin prostitutes. Aquí, a Andorra, hi ha prostitució?
–El Codi Penal prohibeix promoure-la, afavorir-la...
–Però sí que es publicita, i això és afavorir l’abús contra les dones.
–Què passa amb l’avortament? Aquí està prohibit en qualsevol supòsit. Això no és violència estatal?
–Imagino que la gent se’n va fora, per això no ha explotat. Jo estic a favor que la dona tingui dret a decidir si vol tirar endavant el seu embaràs.
–I la gestació subrogada? Bé, els anomenats ventres de lloguer... Aquí, però, tampoc està permesa.
–És aprofitar-se de la misèria de la gent. El més greu és la normalització, que els famosos que ho fan surten a les revistes... Però si a l’Estat espanyol és il·legal! Estic en contra de la seva legalització.
–Hi ha molts tipus de violències.
–La infantojuvenil, en nens i nenes, té molta repercussió en l’edat adulta; la sexual, que a moltes dones que la denuncien encara els pregunten què estaven fent, o els violadors que surten de la presó al poc temps; i la violència masclista... A Catalunya, un 26% de dones la pateixen al llarg de la seva vida.
–Per motius tant genètics com socials les dones són més propenses a patir malalties mentals.
–Sí, som més propenses a patir qualsevol trastorn mental, excepte els de consum de tòxics i els psicòtics. Per exemple, la depressió és el doble de freqüent en dones que en homes, també l’ansietat, els trastorns de l’alimentació i el Trastorn Límit de Personalitat (TLP), que és molt greu i amb molts intents de suïcidi.
–Per quins motius?
–Els trastorns mentals tenen una causa tant genètica com ambiental, i els motius que expliquen que hi hagi més dones afectades té a veure amb temes genètics, les hormones sexuals (estrògens) i les desigualtats i els problemes socials.
–Les dones pateixen més pressió social, tant pel físic com perquè portem el pes de la família?
–Sí, els homes i les dones tenen rols diferents, i a elles se’ls exigeix més però són rols menys valorats. I la violència contra les dones, que té, evidentment, molt a veure en la depressió, en l’ansietat, en el TLP... Moltes de les dones que pateixen TLP han patit abusos en la infantesa.
–La violència, que pot ser física i/o psicològica, provoca el desencadenament de les malalties mentals.
–Bé, la depressió també té una causa genètica, i si una persona amb aquesta vulnerabilitat pateix violència la desenvolupa més fàcilment. Per contra, també pot ser que una dona menys vulnerable genèticament pateixi un fort estrès i la desenvolupi.
–Com es tracta una dona que ha patit violència masclista, de qualsevol tipus?
–Des de l’aspecte sanitari, ja siguis metge de capçalera, psiquiatria o psicòleg, has d’estar molt atent i si sospites preguntar, d’una forma no invasiva, sobre les relacions, si hi ha pogut haver abusos en la infantesa, si pateix violència... Si es constata s’ha de fer un acompanyament, per sortir de la situació de violència i superar-la, i fer un diagnòstic per determinar si la persona necessita un tractament psicològic o psiquiàtric. I, sobretot, estar molt en contacte amb la Justícia, perquè en casos de violència masclista s’ha d’actuar contra l’agressor, i amb serveis socials, perquè moltes dones no marxen del domicili perquè no tenen on anar.
–Les víctimes estan molt criminalitzades... Semblen les culpables, les febles, les que s’ho busquen...
–Sí, i la criminalització és el que fa que a la dona li sigui més difícil denunciar, o explicar-ho. La víctima és ella, la culpable és la persona que ho fa, que no té res a veure com és la dona sinó el que s’ha de mirar és com és l’home que exerceix la violència. Ara, també s’ha d’ajudar la dona a no repetir patrons, perquè n’hi ha casos; potser és perquè de nenes han vist o patit violència masclista i han après que les relacions són així. I socialment ens venen l’amor romàntic, que si et controla l’home o és molt gelós és perquè t’estima molt...
–Cal molta feina des de la base...
–Per a l’abordatge de la violència contra les dones –evidentment, primer és l’atenció a la dona– s’ha de canviar la societat, que sigui més justa i igualitària, en què els homes i les dones tinguin els mateixos drets i no hi hagi diferents rols. El rol de la dona és la casa, el de l’home, sortir; la dona ha de tenir cura, l’home no.
–El paper de la dona cuidadora.
–Però cuidar vol dir aguantar-ho tot: primer, el pare –potser també la mare–, després el marit, i els fills.
–El canvi social, avança prou ràpid?
–Depèn de l’entorn de cadascuna, de la família, dels països... Mira Turquia, que volia legalitzar que si un home viola una menor si s’hi casa ja queda absolt. El món, en global, no va gens bé, perquè hi ha molts països on les dones no tenen cap dret. N’hi ha com els nostres, en què estem millor en lleis, però no a l’hora d’interioritzar aquests canvis. També hi ha estudis que revelen que avui en dia els adolescents e relacionen amb patrons d’abans, de control dels nois cap a les noies.
–Involucionem...
–A més, també hi ha el tema del cos de la dona, de la seva sexualització, sobretot a la publicitat, i que el cos de la dona ha de ser prim, el que porta a trastorns com l’anorèxia i la bulímia. Hi ha pacients que han començat fent dieta! El cos de la dona o s’ensenya massa o el tapen del tot. El cos no és d’ella, algú altre decideix si es tapa o es destapa.
–Mentre el cos de la dona se sexualitza, si una dona mostra obertament interès pel sexe se la qualifica de...
–Puta. Perquè no ha de ser sexual ella, sinó ho és per a l’ús dels homes.
–Què en pensa de la prostitució?
–N’estic en contra, sóc abolicionista. Penso que l’única manera de ser feminista és ser abolicionista, tot i que hi ha corrents que defensen que la prostitució és una feina com una altra, i això fa el joc al patriarcat, al capitalisme. Per lluitar contra la tracta de dones s’ha de lluitar contra la prostitució. A Suècia es castiga la clientela, i hi ha una escriptora sueca que explica que l’important no és que hi hagi quatre dones que volen ser prostitutes, sinó que l’important són totes les que no ho volen ser i les obliguen. Si ens carreguem la demanda, ja no hi haurà tracta. Si hi hagués tantes dones que volen ser putes, hi hauria cua als prostíbuls i no caldria que les màfies les anessin a comprar. A Barcelona, l’alcadessa, Ada Colau, vol legalitzar la prostitució i jo hi estic totalment en contra.
–Com s’acaba amb la demanda?
–Estic molt sorpresa perquè una noia em va dir que si no hi havia prostitució, els homes violarien més... Això no ho defensa el feminisme.
–Els homes s’haurien de rebel·lar contra aquest estigma!
–Clar, el que s’ha de fer és multar i castigar la clientela, perquè així castigues la conducta. Paral·lelament, els nois joves van aprenent. Per exemple, a Suècia no està ben vist que en un comiat de solter es busquin prostitutes. Aquí, a Andorra, hi ha prostitució?
–El Codi Penal prohibeix promoure-la, afavorir-la...
–Però sí que es publicita, i això és afavorir l’abús contra les dones.
–Què passa amb l’avortament? Aquí està prohibit en qualsevol supòsit. Això no és violència estatal?
–Imagino que la gent se’n va fora, per això no ha explotat. Jo estic a favor que la dona tingui dret a decidir si vol tirar endavant el seu embaràs.
–I la gestació subrogada? Bé, els anomenats ventres de lloguer... Aquí, però, tampoc està permesa.
–És aprofitar-se de la misèria de la gent. El més greu és la normalització, que els famosos que ho fan surten a les revistes... Però si a l’Estat espanyol és il·legal! Estic en contra de la seva legalització.
–Hi ha molts tipus de violències.
–La infantojuvenil, en nens i nenes, té molta repercussió en l’edat adulta; la sexual, que a moltes dones que la denuncien encara els pregunten què estaven fent, o els violadors que surten de la presó al poc temps; i la violència masclista... A Catalunya, un 26% de dones la pateixen al llarg de la seva vida.