PUBLICITAT

XAVIER SANTAMARIA Pilot

XAVIER SANTAMARIA: «Un avió té entre 200 i 300 botons de comandament»

El pilot Xavier Santamaria en una cabina de vol.
El pilot Xavier Santamaria en una cabina de vol.
Xavier Santamaria, nascut a la Seu d’Urgell i amb 25 anys, té la «sort» de treballar en una de les oficines amb les vistes «més maques del món». I és que com a pilot, desenvolupa les seves tasques a 11.000 metres d’alçada. Fa gairebé tres anys que treballa en l’aviació, va estudiar un grau de pilot comercial i ara avança en els graus de dret i direcció i administració d’empreses. A més, ha finalitzat recentment un postgrau d’investigació d’accidents aeronàutics. / Per ESTEFANIA GRACIA

–Per què va decidir ser pilot?
–M’encantaria dir que és una professió que volia fer des que era petit, com la majoria dels meus companys, però si sóc sincer, mai ho havia arribat a pensar. És un món que em quedava molt allunyat i mai havia conegut  ningú relacionat amb l’aviació. Va ser ja cap als 15 o 16 anys quan vaig descobrir que estudiar per ser pilot era una opció, i llavors sí que no en vaig tenir cap dubte!

–Quins estudis són necessaris per ser pilot?
–La tendència va canviant, abans l’obtenció d’una llicència de pilot comercial no estava lligada a cap tipus d’estudi universitari, però ara les companyies aèries tenen cada cop més en consideració la formació i van apareixent més opcions per ampliar els estudis de pilot amb un grau. Així, al 2009 vaig començar l’aventura matriculant-me al grau de pilot comercial i operacions aèries a Cesda, un centre adscrit a la Universitat Rovira Virgili.

–Alguna anècdota dels estudis?
–Moltes, per sort! Van ser quatre anys fantàstics que recordaré per sempre, amb molt bona gent i molt unida. Probablement, una de les millors experiències per a la majoria dels pilots és el primer vol, aquell dia és quan veritablement t’adones que has pres la millor decisió. I també està la suelta, que és quan fas al primer vol tu sol.

–Ara que ja pot treballar en un avió comercial, ha estat com esperava?
–Fins i tot millor! Però com totes les feines, també te inconvenients. Això sí, tinc la sort que m’encanta la meva feina.

–Podria dir quants botons de comandament arriba a tenir una avió?
–La veritat és que sense haver-los comptat mai, diria que entre 200 i 300 aproximadament. Entre tots ells només n’hi ha un que no serveix per a res, el de la llum de prohibit fumar! Que ara ja està sempre encesa, i tot i així, se li ha donat un altre ús.

–Coneix el funcionament de tots aquests botons?
–Sí, una de les meves responsabilitats és conèixer amb profunditat tots els sistemes de l’avió, i la veritat és que els botons són la part fàcil.

–Ser pilot comporta una gran responsabilitat, hi ha moltes vides en joc, aquesta responsabilitat pesa?
–L’objectiu diari de la meva feina és portar als passatgers al seu destí amb la màxima seguretat i comoditat possible i sense inconvenients. Amb això és amb el que pensem, mai he tingut una situació en què hagi pensat que la vida de ningú estés en joc, el que hem de fer és evitar qualsevol comportament que pugui arribar a portar-nos a una situació així.

–Què diria que és el millor i el pitjor de la seva professió?
–Un dels millors aspectes és segurament que tenim l’oficina amb les millors vistes de món, són increïbles les sortides i postes del sol des d’11.000 metres d’alçada. D’altra banda, una de les coses a què costa més adaptar-se són els horaris, hi ha dies que t’has d’aixecar a les quatre de la matinada i n’hi ha d’altres que tornes a casa a les dues de la nit.

–Els pilots es veuen com els nous mariners, es diu que tenen una casa a cada ciutat i una amant a cada aeroport, això és cert?
–No tinc una casa a cada ciutat, però és cert que des que vaig començar a treballar he viscut en quatre llocs diferents, però l’amant ha sigut sempre la mateixa! També he de dir que tinc companys que aprofiten molt l’uniforme i pel que sembla és una bona ajuda.

–Les noves tecnologies cada cop agafen més terreny, sobretot en els transports, diria que d’aquí a uns anys la tasca dels pilots la podrà fer una màquina?
–Sembla que aquesta indústria avança en dita direcció, i no dubto que sigui possible en un futur pròxim, però a part que a nivell tècnic encara queden molts aspectes per solucionar, també hi ha una gran barrera sociocultural. A la majoria de la gent li tranquil·litza el fet que sigui una persona la que controla l’avió i el fet de poder-la veure. Pujaries tu a un avió que està controlat per un pilot que està a una oficina a milers de quilòmetres?

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT