DAMIEN GELABERT ENTRENADOR TENNIS I PÀDEL
DAMIEN GELABERT: «Per ser professional has de sortir d’Andorra»
Damien Gelabert té 23 anys i viu al Principat. Ha estudiat un grau superior d’administració i direcció d’empreses a Tolosa i ha exercit com a administratiu. Però la seva passió sempre ha sigut el tennis. Hi ha jugat durant molts anys i ara comença una nova etapa com a entrenador de tennis i pàdel. Gelabert recorda amb entusiasme la seva participació en la Copa Davis i espera poder transmetre tot el seu coneixement als més menuts. / Per ESTEFANIA GRACIA
–Quan va començar en el món del tennis i el pàdel?
–Jugo a tennis des que tinc 2,5 anys. Vaig començar als 5 anys amb un club i als 8 ja estava a la federació. Hi he jugat a un nivell bastant alt fent competicions internacionals com els Jocs dels Petits Estats i la Copa Davis. Al pàdel hi jugo des de fa un any, vaig començar com a afició i ara dono classes aquí a Andorra.
–Sempre ha mantingut el contacte amb aquest món?
–Sí. L’únic moment en què ho vaig haver de deixar va ser als 17 anys, després de la Copa Davis, ja que vaig estar lesionat durant gairebé cinc anys degut a una tendinitis.
–Ara ha passat de ser jugador a entrenador, com valora aquest canvi?
–És un canvi molt important per a mi, podré ensenyar als nens més joves tota la meva experiència i tot el meu saber.
–Quina diferència creu que hi haurà?
–No crec que hi hagi molta diferència, l’únic que vull és poder donar tot el que sé als més joves perquè aprenguin i perquè algun dia puguin arribar a la Copa Davis, com ho he pogut fer jo.
–Què espera d’aquesta nova etapa?
–Espero poder aprendre altres coses. Tot i el coneixement que puguis tenir, quan treballes amb nens sempre aprens.
–Per als qui encara no ho sàpiguen, quina diferència hi ha entre el tennis i el pàdel?
–El tennis es juga sol, o com a màxim amb una parella (quan es juguen amb dobles). El pàdel té parets al voltant de la pista, també és més petita, i es juga sempre en dobles.
–El pàdel data del 1970, però sembla que ara ha sortit a la llum i que fins ara no ha agafat força, per què creu ha estat així?
–S’ha ficat de moda, simplement. Va començar a Argentina i ara fa uns anys que es juga a Espanya i cada vegada hi ha més gent que hi juga.
–I vostè, amb què es queda? El pàdel o el tennis?
–Amb el tennis, sense cap dubte. És una passió que tinc per aquest esport, m’hi he dedicat tota la vida. El pàdel és diferent, hi jugo més per passar-m’ho bé i estar amb els amics.
–A Andorra es pot viure d’aquests esports?
–Com a jugador no, ni amb el tennis ni amb el pàdel. La veritat és que si et vols dedicar profesionalment a algun d’aquests esports has de sortir d’Andorra.
–Quin consell donaria a un jove que vol començar en aquest món esportiu?
–Li diria que ha de tenir ganes d’aprendre i de passar-ho bé. Si després li agrada ja es pot perfeccionar una mica més. Però que tingui present que el més important és que li agradi l’esport que fa i que gaudeixi fent-lo.
–Quan va començar en el món del tennis i el pàdel?
–Jugo a tennis des que tinc 2,5 anys. Vaig començar als 5 anys amb un club i als 8 ja estava a la federació. Hi he jugat a un nivell bastant alt fent competicions internacionals com els Jocs dels Petits Estats i la Copa Davis. Al pàdel hi jugo des de fa un any, vaig començar com a afició i ara dono classes aquí a Andorra.
–Sempre ha mantingut el contacte amb aquest món?
–Sí. L’únic moment en què ho vaig haver de deixar va ser als 17 anys, després de la Copa Davis, ja que vaig estar lesionat durant gairebé cinc anys degut a una tendinitis.
–Ara ha passat de ser jugador a entrenador, com valora aquest canvi?
–És un canvi molt important per a mi, podré ensenyar als nens més joves tota la meva experiència i tot el meu saber.
–Quina diferència creu que hi haurà?
–No crec que hi hagi molta diferència, l’únic que vull és poder donar tot el que sé als més joves perquè aprenguin i perquè algun dia puguin arribar a la Copa Davis, com ho he pogut fer jo.
–Què espera d’aquesta nova etapa?
–Espero poder aprendre altres coses. Tot i el coneixement que puguis tenir, quan treballes amb nens sempre aprens.
–Per als qui encara no ho sàpiguen, quina diferència hi ha entre el tennis i el pàdel?
–El tennis es juga sol, o com a màxim amb una parella (quan es juguen amb dobles). El pàdel té parets al voltant de la pista, també és més petita, i es juga sempre en dobles.
–El pàdel data del 1970, però sembla que ara ha sortit a la llum i que fins ara no ha agafat força, per què creu ha estat així?
–S’ha ficat de moda, simplement. Va començar a Argentina i ara fa uns anys que es juga a Espanya i cada vegada hi ha més gent que hi juga.
–I vostè, amb què es queda? El pàdel o el tennis?
–Amb el tennis, sense cap dubte. És una passió que tinc per aquest esport, m’hi he dedicat tota la vida. El pàdel és diferent, hi jugo més per passar-m’ho bé i estar amb els amics.
–A Andorra es pot viure d’aquests esports?
–Com a jugador no, ni amb el tennis ni amb el pàdel. La veritat és que si et vols dedicar profesionalment a algun d’aquests esports has de sortir d’Andorra.
–Quin consell donaria a un jove que vol començar en aquest món esportiu?
–Li diria que ha de tenir ganes d’aprendre i de passar-ho bé. Si després li agrada ja es pot perfeccionar una mica més. Però que tingui present que el més important és que li agradi l’esport que fa i que gaudeixi fent-lo.