Elena Aranda imparteix tallers d’escriptura amb l’objectiu d’estimular els joves a desenvolupar la seva creativitat i animar-los a treballar amb constància. / PER LÍDIA RAVENTÓS

–A més dels cursos habituals que fa durant l’any, imparteix també tallers puntuals d’escriptura creativa més enfocats als joves.
–Sí, em trobo molts joves que tenen aquesta inquietud d’expressar les seves idees, que volen escriure un relat, o els hi agrada la música i volen fer les seves cançons o els seus poemes... Es troben molt propers a les classes de literatura o de llengua i veuen els tallers com una continuació. Amb els tallers busquem estimular la creativitat d’una manera menys acadèmica.

–Quin és el secret per ser un bon escriptor?
–La constància. Si algú vol realment escriure i dedicar-s’hi professionalment, cal constància. Treballar, treballar i treballar. El secret és aquest i ho seguirà sent. Després, si a més té talent tindrà més possibilitats de tenir èxit.

–Moltes vegades es parla de la por dels escriptors al full en blanc. Com es pot superar aquest bloqueig?
–Crec que se’n parla molt però que és un mite. Si un vol escriure s’hi ha de posar. I el que intento sempre quan faig les classes és treure la pressió i la por al full en blanc. Hi ha autors que tenen un impuls i es posen a escriure i el que escriuen és realment magnífic. N’hi ha d’altres que hi han de dedicar molt temps fins que escriuen quelcom que els convenç. Cada escriptor és un món. Però al final el bloqueig és més per la pressió que un mateix es posa abans d’escriure per les expectatives que té, que no tant pel resultat que pot tenir si es posa a escriure sense pensar.

–Què ha de tenir una novel·la a la primera pàgina perquè ens enganxi?
–Aquesta és la pregunta del milió. No hi ha una fórmula per escriure una novel·la perfecte. Cada lector és també un món. El que intento des dels cursos és treure moltes manies, allò que no funciona. A vegades tinc debats molt interessants amb els alumnes que diuen que hi ha coses que les han llegit moltes vegades. La qüestió és que encara que estigui publicat hi ha coses que no funcionen. Sempre cal tenir molta cura de com es comença, les 10 primeres pàgines són importants. Igual que amb una cançó quan l’escoltes una estona ja saps si t’agrada o no, amb un llibre si les 10 primeres pàgines no et convencen és difícil que t’enganxi.

–Posi un exemple del que no s’ha de fer en aquestes primeres pàgines.
–Per exemple, explicar la rutina d’un dia ordinari. Començar a explicar que el personatge s’aixeca, sona el despertador, es fa un cafè... Tota aquesta rutina que sembla que doni profunditat al personatge, en el fons és una rutina normal. Si la vols posar, que sigui perquè aporta alguna cosa de més. Si no ja es dóna per fet. Una altra cosa és descriure massa personatges a la primera pàgina. També és cert que cada regla té la seva excepció.

–Quin consell donaria a un jove que vulgui ser escriptor o lector?
–Primer, que escrigui allò que vulgui, que digui el que hagi de dir sense pensar en conseqüències ni en censures. Els escriptors han de tenir la valentia d’explicar. En el fons, escriure és sortir del nostre propi món per traspassar-nos a un altre.