La jove escriptora Rocío Perales ha escrit el seu primer llibre, titulat El instante de la onomatopeya. L’autora, amb la seva obra, convida el lector a formar part d’un viatge a través dels diferents espais d’un castell i amb l’ús d’un llenguatge molt proper a la poesia. / PER LÍDIA RAVENTÓS

–Expliqui’ns una mica sobre el llibre.
–És una història curta però amb molta intensitat, en el sentit que hi ha molt de joc amb les paraules i té com una sensibilitat poètica, juga amb les rimes. Una creativitat molt relacionada amb la sensibilitat poètica i amb el so de les paraules. La història en sí és molt senzilla. Succeeix en un castell i el que pretén el llibre és posar el lector dins del castell i endinsar-lo en diferents històries a través de les habitacions que té. Hi ha diferents personatges però el protagonista del llibre és sense cap dubte el propi lector perquè és ell qui finalment trobarà el significat del llibre.

–Diria que la característica més rellevant del llibre és el seu llenguatge poètic?
–Sí, jo ho defenso així. Aquest llenguatge el fa diferent perquè no és escriure poesia però sí que és utilitzar una mica aquesta sensibilitat per donar-li la màgia a les paraules.

–És el primer llibre que publica?
–Sí! I em fa molta il·lusió i al mateix temps em produeix molts nervis. Sempre he escrit però a nivell més íntim i aquesta vegada és la primera que vaig més enllà.

–Com neix la idea d’aquesta història?
–Neix de tot el temps que porto escrivint en blocs, en diaris... Temps personal que he dedicat a l’escriptura. I també d’una crisi personal que vaig passar a l’hivern. Un moment d’aquests en què et qüestiones tot el que has fet al llarg de la vida, i et qüestiones perquè has estudiat això, perquè vaig començar a viatjar en comptes de posar-me a treballar, i t’acabes qüestionant fins i tot qui ets i com ets. T’ho qüestiones, en definitiva, tot. Això va ser una motivació important i un ingredient molt important per posar-me escriure i treure alguna cosa de dins. 

–Aquesta cerca personal es reflecteix en les diferents històries que passen dins les habitacions del castell?
–Sí que hi ha una relació. El llibre queda totalment obert, de fet, hi ha un joc de paraules que està per resoldre i la idea és escriure una segona part. Sí que hi ha aquesta cerca tot i que no està desenvolupada com a tema principal, però es pot intuir. Al llarg del llibre hi ha com una necessitat de trobar alguna cosa i arriba al final i no et queda clar si l’has trobat o si t’has d’esperar.

–A la presentació del llibre que farà avui demana al públic que porti un bolígraf i un objecte que sigui important per cada persona. Amb quina finalitat?
–L’objectiu és dur a terme una dinàmica, un experiment literari que, realment, per molt que te’l preparis mai saps com sortirà. La intenció és involucrar el públic, la gent que vingui, que gaudeixi d’un moment i puguem aprendre coses tots junts més enllà de la mateixa presentació. És un experiment molt senzill, que ningú s’espanti! Per mi és molt important que la gent que vingui senti també que té una importància pel simple fet de venir. M’agrada que ells també siguin una mica protagonistes encara que sigui a la presentació del meu llibre.