JAN VERMEIRE ORGANISTA
JAN VERMEIRE: «L’orgue toca qualsevol música, fins i tot pop»
Jan Vermeire és organista titular del nou orgue Lapon de l’església modernista Notre Dame des Dunes de Koksijde. Demostrant tota la seva experiència com a director de l’Schola Gregoriana Henricus Beauvarlet i del Festival Internacional d’Orgue a Flandre, Vermeire ha participat en l’edició d’enguany d’Orgue&nd tocant a l’església arxiprestal d’Andorra la Vella. A més, Vermeire és cavaller de l’ordre Driekoningen. / Per ESTEFANIA GRACIA
–Quan va començar en la música?
–La veritat és que molt jove. Primer vaig començar a tocar el piano, quan tenia 8 anys, i ja amb 12 vaig decidir passar-me a l’orgue.
–Quines diferències hi ha entre el piano i l’orgue?
–N’hi ha moltes, començant pels mecanismes i la forma de tocar. Però, sobretot, el so. L’orgue és més gran, a nivell d’estructura i de so.
–Sovint, l’orgue es veu com un instrument clàssic, allunyat de la música moderna. És així?
–Res més allunyat de la realitat. Hi ha molts compositors que avui dia escriuen música per ser tocada amb l’orgue. És cert que té una història clàssica, però ara ja no es tracta només de les actuacions d’església amb les que està tipificat. Pots tocar qualsevol música amb l’orgue, fins i tot pop. Conec algun organista que toca música a partir de pel·lícules, es posa el projector amb el film i a partir d’aquí comença a entonar melodies. Per tant, l’orgue és capaç de fer sonar tot tipus de música.
–Per tant, l’orgue no ha d’anar lligat exclusivament als actes religiosos.
–A l’Europa occidental sempre hi ha hagut una relació entre l’orgue i la religió. És un instrument que a l’inici sempre ha estat en una església, però avui dia es fan concerts d’orgue en altres instal·lacions, com teatres. Tot i que hi ha qui diu que el so no és el mateix, i la veritat és que a mi m’agrada tocar a les esglésies, perquè és veritat que s’aconsegueix una acústica especial. Per tant, jo sovint recomano que encara que no se sigui religiós, es vagi a un concert d’orgue dins d’una església, perquè la composició entre el so de l’instrument i l’espai és meravellosa.
–Ha editat un CD sobre orgues històrics flamencs.
–Sí. Soc flamenc (originari de Flandes, una regió de Bèlgica). Per tant, vaig decidir fer un CD dels diferents orgues històrics de la meva regió. I ara que parlem de flamencs, he tingut l’oportunitat de tocar amb músics d’estil flamenc espanyol. Vaig fer un programa barrejant la música flamenca amb l’orgue. Hi havia també balladors, i la veritat és que va ser molt interessant.
–Què té d’especial l’orgue?
–Una cosa interessant és que cada país té un orgue tradicional diferent. Té una arrel molt forta i això també queda palès en la música i la cultura de cada territori. A més de la pròpia bellesa que té l’instrument. L’orgue és majestuós.
–Avui dia es pot viure només de la música?
–És la meva feina, fer música i tocar l’orgue. I puc viure d’això [riu]. Però ser músic comporta moltes coses: viatjar, fer concerts, composar, organitzar festivals...
–Quan va començar en la música?
–La veritat és que molt jove. Primer vaig començar a tocar el piano, quan tenia 8 anys, i ja amb 12 vaig decidir passar-me a l’orgue.
–Quines diferències hi ha entre el piano i l’orgue?
–N’hi ha moltes, començant pels mecanismes i la forma de tocar. Però, sobretot, el so. L’orgue és més gran, a nivell d’estructura i de so.
–Sovint, l’orgue es veu com un instrument clàssic, allunyat de la música moderna. És així?
–Res més allunyat de la realitat. Hi ha molts compositors que avui dia escriuen música per ser tocada amb l’orgue. És cert que té una història clàssica, però ara ja no es tracta només de les actuacions d’església amb les que està tipificat. Pots tocar qualsevol música amb l’orgue, fins i tot pop. Conec algun organista que toca música a partir de pel·lícules, es posa el projector amb el film i a partir d’aquí comença a entonar melodies. Per tant, l’orgue és capaç de fer sonar tot tipus de música.
–Per tant, l’orgue no ha d’anar lligat exclusivament als actes religiosos.
–A l’Europa occidental sempre hi ha hagut una relació entre l’orgue i la religió. És un instrument que a l’inici sempre ha estat en una església, però avui dia es fan concerts d’orgue en altres instal·lacions, com teatres. Tot i que hi ha qui diu que el so no és el mateix, i la veritat és que a mi m’agrada tocar a les esglésies, perquè és veritat que s’aconsegueix una acústica especial. Per tant, jo sovint recomano que encara que no se sigui religiós, es vagi a un concert d’orgue dins d’una església, perquè la composició entre el so de l’instrument i l’espai és meravellosa.
–Ha editat un CD sobre orgues històrics flamencs.
–Sí. Soc flamenc (originari de Flandes, una regió de Bèlgica). Per tant, vaig decidir fer un CD dels diferents orgues històrics de la meva regió. I ara que parlem de flamencs, he tingut l’oportunitat de tocar amb músics d’estil flamenc espanyol. Vaig fer un programa barrejant la música flamenca amb l’orgue. Hi havia també balladors, i la veritat és que va ser molt interessant.
–Què té d’especial l’orgue?
–Una cosa interessant és que cada país té un orgue tradicional diferent. Té una arrel molt forta i això també queda palès en la música i la cultura de cada territori. A més de la pròpia bellesa que té l’instrument. L’orgue és majestuós.
–Avui dia es pot viure només de la música?
–És la meva feina, fer música i tocar l’orgue. I puc viure d’això [riu]. Però ser músic comporta moltes coses: viatjar, fer concerts, composar, organitzar festivals...