Té dinou anys i fa només dos i mig que es dedica íntegrament a l’atletisme. En aquest temps ha demostrat que per les seves condicions se li presenta un gran futur. A Rio de Janeiro debuta en uns Jocs Olímpics pensant en el seu futur com a atleta.

 

–La veritat és que molt bé. Vaig superar algunes molèsties que tenia i porto un temps entrenant molt bé.

 

–Molta alegria. I a més ho podré fer amb el meu pare d’entrenador, que és una doble alegria. És el millor tècnic que puc tenir, perquè em coneix a la perfecció. No cal que li digui res que ja sap com estic. 

 

–És una motivació per tractar de fer-ho bé i en un futur intentar estar al nivell d’aquesta elit mundial. Tinc encara molt marge de progressió i anys per davant i treballaré per aconseguir-ho.

 

–Quan jugava a hoquei sempre entrenava atletisme un dia a la setmana. En acabar una de les temporades vaig començar a fer-ho més sovint, anant a algunes curses i vaig veure que se’m donava bé. Els meus pares van fer atletisme i van ser molt bons. Tinc la motivació de córrer més que el meu pare o fer més podis que la mare.

 

–El meu pare era més de proves de 1.500 metres cap amunt. Hi ha poca gent que tingui tant bones marques en tantes proves com ell. De moment, en els 800 ja el supero. La meva mare va ser campiona de Catalunya unes quantes vegades.

 

–Sempre ho havia somniat, però ho veia molt lluny. El meu pare ha estat en els últims quatre i ha viscut els darrers sis. Sempre havia pensat que a mi també m’agradaria ser-hi algun dia i participar-hi. No pensava que el moment de ser en uns Jocs em vingués tan aviat. Ho veia molt complicat, però sempre és més fàcil arribar-hi sent andorrà. Tot i així ningú et treu tot l’esforç que hi has de posar i la constància durant molt de temps. 

 

–He estat en algun Mundial o Europeu i sé que no és el mateix per les dimensions o el nombre de gent, però impressiona veure un estadi ple a vessar i que tu estiguis allí al mig. Dóna una mica de por, però només és la impressió inicial. Quan comences a córrer t’oblides de tot i estàs centrat únicament en el que passa a la pista. 

 

–Primer de tot, per l’edat que tinc, és agafar experiència. Sé que encara no tinc el nivell de la resta, perquè hi sóc a través d’una wild card i perquè no estic ni prop de la mínima exigida. El que m’agradaria seria dintre de quatre anys anar als Jocs de Tòquio amb la mínima i fer-ho millor. Hauré madurat i entrenat molt més, pel que espero haver progressat força i estar a un nivell més elevat que actualment.