Josep Anton Cerqueda Donadeu porta deu anys al servei dels demés. Dirigeix una Fundació Privada que porta el seu nom, evidentment sense ànim de lucre i molt diferent al concepte habitual d’aquestes organitzacions que, generalment, es dediquen a desenvolupar un projecte concret. En l’àmbit de les seves actuacions, la seva Fundació  intenta abastar el màxim de persones i col·lectius (infància, joventut, vellesa, disminuïts físics o psíquics, persones amb poliaddicions) que es troben en una situació de risc o exclusió social. 

 

–Fa vuit anys que va ser fundada. Ho hem fet per una inquietud meva, de poder ajudar i participar a nivell social a tot aquell que ho necessiti. Res més. Sense cap tipus de conveniències  i sense demanar res a canvi.

 

–Anteriorment havia fet coses de manera puntual i vaig pensar que valia la pena donar un pas més enllà i crear quelcom seriós i professional. Per això vaig estar un any de voluntari a la fundació Ave Maria de Sitges, de disminuïts psíquics profunds. Allà hi vaig fer de tot i em va agradar molt. Era un centre petit i va acabar sent una residència. Vaig col.laborar a que es convertís en un centre més important. Necessitava adquirir experiència i saber com és una fundació per dins. Això no és fruit d’un dia que t’aixeques del llit i ho decideixes. Vas madurant la idea i et formes abans de crear-ne una pròpia. 

 

–Som dos, el Jordi [Pons] i jo mateix. Un dels nostres mètodes és que tenir una estructura mínima; no necessitem gaire més per fer la nostra labor. Som una fundació atípica, ja que no tenim un projecte concret. Tenim més aviat un sistema similar a l’ anglosaxó, consistent en ajudar i col·laborar amb qualsevol tipus de col·lectiu, tot i que gairebé sempre optem pel vessant social.

 

–Actualment estem centrats en una vintena. Sempre ens adaptem al que necessita la gent.  Per això proposem visites als potencials beneficiaris, que ens permeten conèixer qui està al capdavant dels centres i veure si estan realment necessitats. D’aquesta manera poder avaluar la seva situació i estem en posició d’acordar-lis el nostre suport. Hem d’assegurar-nos que realment els hi manquen mitjans per dur a terme la seva tasca.

 

–Per a col·laborar amb el transport dels disminuïts psíquics d’un centre que presta els seus serveis a tota una comarca. Enguany estem dedicant gairebé tots els esforços en aquest col·lectiu, tot i que tenim compromisos d’anys anteriors que també volem solucionar.

 

–Són els més vulnerables i dependents en molts diversos graus. En aquest 2016 estem centrats més que mai en ells, però cada any indefectiblement duem a terme  alguna acció amb aquest col·lectiu. Cada cop estan en millor situació, però encara veiem casos increïbles. A l’Espanya profunda veus molts casos i et preguntes: avui en dia encara passa això?

–Hi ha moltes fundacions que treballen amb aquests subjectius?

–No, som una fundació bastant diferent. Ens consta que n’hi ha molt poques com la nostra. La majoria d’elles es centren en un projecte. El nostre sistema és ajudar al màxim possible de persones i intentem ajudar a qualsevol que ho necessiti.

 

–No ens hi hem trobat massa, però en part és degut a la nostra metodologia de treball. Fem avaluacions, visites, cerquem informació fins on podem arribar. Nogensmenys, alguna vegada ens hem trobat amb una demanda d’ajuda i hem constatat que no troba en una situació tan precària com per necessitar-nos. Tres cotxes, una bona vida… Penses que hi ha qui no és conscient de què és realment la pobresa... Però són casos molt puntuals. També hi ha a qui ajudes perquè realment ho necessita i ni les gràcies et donen. Òbviament no passa res, no és el que esperem, però de tant en tant també s’agraeix una mostra de reconeixement.

 

–Des que existim oferim beques per a estudiants. Dins del nostre pressupost, aquest vessant mou una partida important. Sempre, però, per a famílies que no tenen mitjans per enviar el seu fill o filla a estudiar fora. 
 

Estem assabentats de que el Govern  i altres ens ofereixen algun ajut amb les beques però al país tan sols tenim carreres menors; no s’hi pot estudiar medicina o biologia, per exemple. En aquest sentit  no ens trobem limitats i oferim els nostres serveis per a cursar els estudis que desitgi el demandant i al país de la seva elecció, sempre i quan reuneixi determinades condicions: carència de mitjans i possessió d’un bon expedient acadèmic.

 

–Amb uns i altres; pretenem arribar a tothom. A Andorra un dels aspectes que més ens interessa, i és una assignatura pendent, és poder arribar a persones realment necessitades, que aquí també en tenim. Ens costa, ja que hi hem accedit a través de treballadors socials, la CASS i d’altres vincles, amb la qual cosa ens han permès conèixer aquestes persones i la seva problemàtica. L’últim cas va ser el d’un jove de vint i pocs anys que va tenir un accident de moto i va perdre la cama. Necessitava una pròtesi, que val molts diners, i la CASS t’ajuda però només es fa càrrec d’un percentatge petit. Algú a qui li costa arribar a final de mes això li suposa un gran problema. Aquest jove va fer l’impossible, fins i tot demanar un crèdit a un banc, però no li van concedir. Nosaltres, després d’estudiar el seu cas, vam decidir subvencionar la resta de la pròtesi.

 

–Treballem a tot arreu on detectem situacions precàries. A Andorra hi ha poca pobresa, però n’hi ha. I fora, evidentment, també. No ho tenim calculat però diria que invertim el 50% del pressupost anual al Principat i l’altre 50% a l’estranger. 

 

–Com ja he manifestat, treballem amb els dos àmbits. No podem negar que Andorra ens interessa molt; no deixa de ser el nostre país i duem a terme moltes accions, assíduament. Col·laborem amb gent gran que cobra pensions mínimes i que no li arriba per pagar-se els àpats. Nosaltres assumim aquest cost, per exemple. Ja he explicat el cas del jove de la pròtesi, però també recordo el d’un resident portuguès que necessitava un marcapassos. La seva vida estava en joc i ell no se’l podia pagar. A Andorra aquest tipus d’intervenció específica no es podia fer i per tant havia d’anar a Barcelona, comportant una factura molt més elevada. Li vam subvencionar tot el que no cobria la CASS. Hem pagat també audiòfons, cadires de rodes, etc.  El fet de poder ajudar al màxim de persones (físiques o jurídiques) és el que més ens satisfà.

 

–Evidentment. Quan ajudem a un col·lectiu, som conscients que, indirectament, ajudem a moltes persones a l’hora. A Andorra, per exemple, el Govern invertirà uns diners per reformar la Residència  l’Albó, de L’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, ja que està en un estat precari i precisen de més recursos dels que disposen. Nosaltres ens hem compromès a l’adquisició dels llits per a tots els usuaris. A Espanya també recolzem entitats com residències i centres d’ancians desvalguts, dirigits per ordres religioses i que malgrat no es parla molt bé d’elles, duen a terme una gran tasca dedicant tota una vida a cuidar la gent gran. Treballem assíduament amb una congregació espanyola, las Hermanitas de los Ancianos Desamparados, que tenen 24.000 usuaris distribuïts arreu del mon. 

 

–Si ens referim a facilitar fons en efectiu, pràcticament mai.  Puntualment i en situacions desesperades (pagament de les despeses domèstiques bàsiques d’un centre, lloguers, alimentació, etc.) hem col.laborat. Tenim per norma sufragar les despeses dels projectes mitjançant transferència directa a industrials, proveïdors, etc., sempre prèvia presentació de factures i comprovants. És una manera d’assegurar-nos que els diners seran destinats a la finalitat per la qual ha estat sol.licitada. 

 

–Al nostre portal web hi ha totes les indicacions per fer la sol·licitud, tant per una demanda concreta com per a les beques. Facilitem la informació necessària i les nostres dades per poder posar-se en contacte, per telèfon, correu electrònic o visitar-nos personalment al despatx de la Fundació. El que més ens importa és la situació econòmica dels demandants, exigim, per exemple,  els punts de la CASS, certificats bancaris, i tota aquella informació que ens permeti valorar un potencial ajut. En el cas de beques (convocatòries mitjançant la premsa i presentació de les bases a tots els sistemes d’educació d’Andorra) també demanem expedient acadèmic perquè, segons les demandes que hi hagin,  no podem satisfer a tothom. Tenim un pressupost limitat en cada matèria, i a vegades hem de fer una selecció. La nota dels estudiants pot ser determinant. Per la nostra satisfacció ja tenim alguns que han acabat la carrera. Medicina, biologia, tecnologia, dret… És molt divers.

 

–A través de las Hermanitas abans esmentades hem arribat a ajudar a Guatemala en la construcció d’una residència per ancians desvalguts. No hem treballat amb d’altres països ja que considerem que aquí hi ha molt a fer. Si el nostre pressupost fos infinit podríem anar per tot arreu, però no és el cas.

 

–Mantenim la filosofia amb la qual va començar: Compromís amb tot aquell que ens necessita. Però amb el temps també evoluciones, vas trobant coses noves i l’experiència que vas adquirint ajuda a créixer.

 

–Sí, però sempre centrant-nos en el vessant social, que ja és prou ample. A nivell cultural, històric, mediambiental, de moment no toquem res.  Existeixen problemàtiques que requereixen una prioritat. 

 

–A comptagotes, però sí. A Andorra, varem patrocinar i finançar  uns estudis d’uns particulars que analitzaven la prescripció d’antibiòtics per a infants.  Per altre part, també hem col.laborat  amb estudis sobre l’Alzhemimer o en la formació d’assistents socials. Moltíssimes coses.. Aquí tenim molts buits socials que intentem pal.liar en la mesura possible. 

 

–Nosaltres no ho hem quantificat, però ens consta que hi ha persones a qui Càritas dona diàriament de menjar. La Creu Roja ha creat un menjador social que el primer any vam financiar nosaltres. Avui continua funcionant, la qual cosa que demostra que sí, hi ha pobresa, i no són dos o tres casos aïllats. Hi ha també qui no pot pagar una factura del supermercat i d’ això ens fem càrrec. També ajudem als mossens de les parròquies, l’Aina… Andorra hi ha moltes entitats amb les quals col·laborem.

 

Allà també hi ha pobres que no tenen ni per material d’higiene, ni per un simple xandall, uns mitjons de llana o  un roba d’abric per sortir l’exterior a l’hivern. Nosaltres hi hem col·laborat i a l’ensems ens em posat a la seva disposició per a establir convenis de cooperació més ambiciosos i necessaris.

 

–No és vocació, és consciència social. La diferència és que hi ha qui diu que la té i fa molt soroll, però el moviment es demostra caminant. Sí és cert que sempre he tingut aquesta inquietud per ajudar, forma part de mi. La gent dèbil o necessitada sempre m’ha cridat més l’atenció. El que és espavilat ja sap defensar-se ell mateix, jo em preocupo dels desprotegits. Em considero un privilegiat per provenir d’una família acomodada.

 

–Temes financers i banca. Ara ja porto deu anys dedicats de ple a la fundació. M’agrada i considero que algú ho ha de fer. Crec fermament que més gent s’hauria d’implicar  en lloc de mirar cap un altre costat. Està molt bé ser un dels rics del cementiri però hi ha coses que estan millor.