MARC GOMÀ MONITOR D'AINA
MARC GOMÀ: «AINA enganxa fins el punt de tenir 24 anys i seguir-hi»
Porta més de mitja vida passant part dels seus estius a AINA. En Marc Gomà té 24 anys, fa 13 que exerceix com a monitor i, abans d’això, ja hi havia entrat com a un dels milers de nens que en algun moment han passat per la casa. Aquest any és el darrer que puja a Canillo, pel que seguirà exercitant l’empatia dedicant-se a la seva tasca com a secretaria a l’Assandca, l’Associació Andorrana Contra el Càncer. / Per MARISA DA COSTA
–Quants anys fa que exerceix com a monitor a AINA?
–Aquestja és el 13è any que estic com a monitor a la casa de colònies.
–13 anys? Però quants anys té?
–En faré 25 el desembre vinent.
–Mitja vida. I abans de ser instructor, havia passat vacances a la casa?
–I tant! Vaig fer tot el cicle de borda. A més, abans es podia triar entre campaments o bé anar com a premonitor. Vaig triar la segona opció i vaig exercir com a premonitor dels 16 als 18 anys.
–Quants nens tenen actualment a AINA?
–A la casa tenim els més petits, que en són 100. A la borda n’hi ha 45 més. Per últim, a dalt a Tamarros –els campaments–, n’hi ha una cincuantena més.
–Què el va portar a preferir educar-se com a monitor a marxar de campaments?
–És un canvi molt gran pel que fa a valors i família. La família te la trobes en nàixer, però aquesta és una família que pots triar i és un canvi molt radical a la teva vida.
–Un cop s’acaba l’estiu, què passa amb aquesta família?
–Gràcies i per sort, el mossèn Ramon impulsa formacions per als monitors. A més, fem trobades de nens i monitors i al cap i a la fi ens anem trobant al llarg de l’any. Si no seria molt dur estar 15 dies només.
–Després de 13 anys, s’ha anat trobant any rere any nens que tornen?
–Sí, molts nens repeteixen: segueixen el cicle. Comencen a la casa, passen a la borda i se’n van de campament.
–Creu que els nens seguiran el seu camí?
–Molts. Pensa que AINA enganxa; és entrar-hi un any no voler-ne sortir. Fins el punt de tenir 24 anys i no voler marxar.
–Per què enganxa?
–Perquè a l’estiu, els nens solen quedar-se a casa jugant a consoles o amb el PC, com a molt surten a fer un tomb amb els amics. A AINA coneixen altres nens, no paren en tot el dia. I com a monitor, el mateix; aprofites 15 dies de vacances per aportar els teus valors i coneixements als nens.
–Seguirà venint a AINA molts anys?
–No, crec que aquest serà el darrer. Amb 25 anys toca donar pas a les noves generacions.
–Què farà, ara els estius?
–Pujar molt a veure’ls. És molt ‘durillo’ deixar AINA de cop, no es pot.
–Fora d’AINA. A què es dedica?
–Sóc el secretari de l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca).
–Relaciona d’alguna manera ambdós rols?
–Sí, estar a AINA m’ajuda a enfocar-los millor i tenir molta més empatia amb la gent que ho està passant malament.
–Quants anys fa que exerceix com a monitor a AINA?
–Aquestja és el 13è any que estic com a monitor a la casa de colònies.
–13 anys? Però quants anys té?
–En faré 25 el desembre vinent.
–Mitja vida. I abans de ser instructor, havia passat vacances a la casa?
–I tant! Vaig fer tot el cicle de borda. A més, abans es podia triar entre campaments o bé anar com a premonitor. Vaig triar la segona opció i vaig exercir com a premonitor dels 16 als 18 anys.
–Quants nens tenen actualment a AINA?
–A la casa tenim els més petits, que en són 100. A la borda n’hi ha 45 més. Per últim, a dalt a Tamarros –els campaments–, n’hi ha una cincuantena més.
–Què el va portar a preferir educar-se com a monitor a marxar de campaments?
–És un canvi molt gran pel que fa a valors i família. La família te la trobes en nàixer, però aquesta és una família que pots triar i és un canvi molt radical a la teva vida.
–Un cop s’acaba l’estiu, què passa amb aquesta família?
–Gràcies i per sort, el mossèn Ramon impulsa formacions per als monitors. A més, fem trobades de nens i monitors i al cap i a la fi ens anem trobant al llarg de l’any. Si no seria molt dur estar 15 dies només.
–Després de 13 anys, s’ha anat trobant any rere any nens que tornen?
–Sí, molts nens repeteixen: segueixen el cicle. Comencen a la casa, passen a la borda i se’n van de campament.
–Creu que els nens seguiran el seu camí?
–Molts. Pensa que AINA enganxa; és entrar-hi un any no voler-ne sortir. Fins el punt de tenir 24 anys i no voler marxar.
–Per què enganxa?
–Perquè a l’estiu, els nens solen quedar-se a casa jugant a consoles o amb el PC, com a molt surten a fer un tomb amb els amics. A AINA coneixen altres nens, no paren en tot el dia. I com a monitor, el mateix; aprofites 15 dies de vacances per aportar els teus valors i coneixements als nens.
–Seguirà venint a AINA molts anys?
–No, crec que aquest serà el darrer. Amb 25 anys toca donar pas a les noves generacions.
–Què farà, ara els estius?
–Pujar molt a veure’ls. És molt ‘durillo’ deixar AINA de cop, no es pot.
–Fora d’AINA. A què es dedica?
–Sóc el secretari de l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca).
–Relaciona d’alguna manera ambdós rols?
–Sí, estar a AINA m’ajuda a enfocar-los millor i tenir molta més empatia amb la gent que ho està passant malament.