L’espectacle de circ contemporani Límits combina diversos elements aeris que ajuden a les protagonistes, Laura Muñoz i Meritxell Rabassa, a transmetre al públic la necessitat de llibertat. / Per LÍDIA RAVENTÓS

–En què consisteix el circ contemporani?
–L’art contemporani busca explicar un missatge, més enllà de tenir un recurs com pot ser la tècnica. Penso també que l’art és un valor cultural i és una eina de transformació social. La idea del circ contemporani és aprofitar aquest potencial per comunicar.

–És complicat transmetre aquest missatge només amb els moviments del cos?
–Quan fas una cosa des del cor, això es comunica. Pot ser, i passa molt amb el contemporani, que tu vulguis transmetre un missatge i la gent n’interpreti un altre. Però això també està bé. El més important és transmetre. Si tu estàs posant una emoció amb el que fas i transmets aquesta emoció amb el cos, amb l’expressió de la cara, amb tot, el públic ho rep. Transmetre el missatge que vols potser és més complicat, però està bé que cadascun se’l faci seu.

–L’espectacle amb el qual estan treballant ara es diu ‘Límits’ i el missatge que vol transmetre està relacionat amb la llibertat.
–Sí. Al final, tot són significats a la vida. Els límits, fins a on arribes, què et fa por, etcètera, i això es pot aplicar a qualsevol situació. Nosaltres ho hem portat al terreny de l’amor però no només l’amor romàntic, també l’amor per la vida. Aquests moments, per exemple, que et trobes a la vida i tens por de prendre una decisió, de no acabar-te d’atrevir... Són aquests tipus de conflictes de la vida els que nosaltres intentem transmetre. I és cert que hi ha límits que són reals, que pot posar la societat, i n’hi ha d’altres que te’ls poses tu mateix. I desprendre’t d’aquests límits que et poden fer més fàcil la vida és com obrir-te a una nova llibertat.

–És complicat dedicar-se de forma professional i exclusiva a l’acrobàcia?
–És difícil, en general en el món de l’art. Hi ha temporades que sí que vius d’això però és difícil fer-ho de forma sostinguda. Al final sempre ho acabem compaginant, ja sigui amb la formació o amb altres. En el meu cas, sí que faig classes de circ però també sóc psicòloga i treballo amb nens. Sempre està bé tenir un pla B i fins i tot un pla C.

–Què cal tenir per ser un bon acròbata?
–T’ha d’agradar el que fas. Has de tenir passió. I crec que en aquest cas, t’ha d’agradar treballar amb el cos i també l’esport, amb moltes hores de dedicació.

–És fàcil coordinar-se amb un altre professional per fer un espectacle conjunt?
–Amb el cas de la Meritxell Rabassa la veritat és que vam connectar molt. Al principi va contactar amb mi a través de la meva professora d’acrobàcia per fer un espectacle a Caldea. I a partir d’aquí vam decidir fer alguna cosa juntes i Límits n’és el resultat.

–I de cara al futur, tenen més projectes juntes?
–Espero que sí. Aquest és el resultat de fa un any i ara seguim en evolució. Per primer cop presentem un format de 30 minuts i veurem com funciona. I a partir d’aquí ens agradaria poder-lo moure i portar-lo a altres llocs. De fet, de cara al curs que ve ens agradaria portar-lo a Barcelona però de moment no ho tenim tancat.