PUBLICITAT

ORIOL SENDRA, MAG MAGICURY

ORIOL SENDRA, MAG MAGICURY: «Faig participar el públic, perquè s’ho passi bé»

El mag Magicury, en una imate promocinal.
El mag Magicury, en una imate promocinal.
El mag Magicury, el nom artístic d’Oriol Sendra (Sant Cugat del Vallès, 1976), actua dissabte a la plaça del Prat del Riu, a Canillo, per oferir un espectacle familiar a les cinc de la tarda. / Per ESTHER JOVER MARTIN

–Quan va començar a interessar-se per la màgia?
–Quan tenia 12 anys. Per un Reis em van regalar un joc de màgia Borrás i els meus pares van dir que hi tocava bastant. Des d’aleshores vaig continuar interessant-me per la màgia.

–Però vostè s’hi dedica professionalment.
–Des de fa tres anys m’hi dedico exclusivament. Abans combinava la docència del tennis amb la màgia els caps de setmana, però ara només em dedico als espectacles. Al tennis hi jugo per afició!

–I què li van dir?
–Que estava boig, que era un bohemi! Però tothom afirmava que la màgia se’m donava bé.

–Com va començar?
–Al cafè teatre Llantiol, a Barcelona. Per allà hi han passat mags i monologuistes i gent de l’espectacle, com Juan Tamariz, Pepe Carrol, Berto Romero, Plácido Domingo... El Llantiol era un clàssic, com el Molino. Hi vaig estar nou anys, des dels 18 anys! Allà em vaig enfrontar als meus errors, va ser la meva escola.

–Errors? Confessi’ns alguns.
–Una vegada em vaig clavar una xinxeta industrial al peu, sobre l’escenari! Vaig haver de dissimular. I una altra vegada em vaig deixar un colom més estona del compte dins del barret de copa... I en va sortir mig desmaiat! La gent es pensava que era de mentida! El colom es va recuperar.

–I com va entrar al teatre Llantiol?
–El teatre era el bressol dels mags, i jo hi anava a veure’ls. Després de l’espectacle, s’organitzaven sessions de màgia de prop a dalt de l’escenari, on pujava el públic. El mag que ho feia em va donar l’oportunitat, i quan ell ho va deixar, m’ho van oferir. Primer vaig començar amb la màgia de prop i després ja a l’escenari. També em van anar sortint bolos.

–Quins espectacles té?
–Tinc tres espectacles: Magic & Business, per a empreses, des de Decathlon a Nike, que volen fomentar els valors de l’empresa o presentar un producte; Proximus, que és màgia de prop, amb cartes i monedes, i és adequat per a sales petites, i Magnífic, per a tots els públics, amb coloms, i que és el que faré a Canillo el dissabte. Magnífic és un espectacle molt visual, amb molts gags, i és una fusió de música i veu.

–Quin tipus de màgia fa? Clàssica?
–Sí, és màgia tradicional, però amb clau d’humor, i molta música. I faig participar molt el públic, perquè s’ho passi bé. La posada en escena està molt treballada.

–Quins mags li agraden?
–De màgia de prop, Juan Tamariz. A l’escenari, David Copperfield, perquè és una icona: és el primer que va volar!

–Cada vegada hi ha més mags, no?
–Sí, som molts, però tots tenim un estil. Hi ha moltes fires, festivals i esdeveniments i ens van trucant a tots, de fet, és un circuit molt tancat.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT