Martí Pardo porta 18 anys exercint com a taxista, però en el seu temps lliure fa treballar la ment i el cos amb el tennis taula, la psicologia transpersonal i les teràpies nutricionals. / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–Exerceixo un rol social, faig de taxista. I ara fa ja 18 anys que estic dins del sector.

 

–Depèn del tipus de serveis que facis. Hi ha persones que volen tenir converses durant el trajecte, altres que no... El taxi ordinari interurbà funciona diferent, són trajectes més curts i potser el client no exigeix tant com en trajectes més llargs. Si el temps que tardes en fer el trajecte és més extens la conversa pot ser també més profunda. 

 

–Podria ser. Tot i que les converses que es tenen amb els clients no sempre són relatives a la seva vida personal o problemes que puguin tenir. Per exemple, en el meu cas m’agrada parlar de psicologia transpersonal o de fitoteràpia.

 

–Durant el meu temps lliure em dedico a investigar una mica el tema de teràpies nutricionals. És a dir, el manteniment de la salut mitjançant les plantes medicinals o complements nutricionals, ja siguin plantes que venen embassades en càpsules o pastilles o bé plantes que les pots emprar per a infusions. O fins i tot, vaig a cercar plantes a la muntanya per fer pintures. 

També m’agrada la psicologia transpersonal. Hi ha molta gent que ha escrit sobre aquest tema i és una cosa que sempre m’ha interessat; el tema de la consciència i de l’inconscient. També procuro practicar algun esport, perquè amb la meva feina estic moltes hores assegut. 

 

–Jugo al tennis taula. 

 

–Perquè em permet desconnectar i per a mi és terapèutic. Et manté la consciència en el present. 

 

–És una feina que no sembla tot l’estressant que pot arribar a ser. Per exemple, a nivell neurològic, el nostre servei està efectuant càlculs constantment: càlculs de velocitat en relació a la distància, la possibilitat que hi ha que els vehicles que tens davant o darrere puguin fer una maniobra... El nostre servei sempre està actiu, aquests càlculs són un procés inconscient, i encara que estiguem asseguts, que no tinguem una activitat física, a nivell neurològic sí es produeix un cert estrès.

També és veritat que –com amb tot– generem unes capacitats, i aquestes fan que a la llarga tinguis menys estrès. Un neuròleg em va explicar que el cervell de les persones que exercim aquesta professió desenvolupa àrees que altres feines no desenvolupen, com la gestió de l’espai. Aquest fet també em serveix personalment per al tennis taula. 

 

–El que més em satisfà és el fet de portar persones que dins del seu camp professional tenen uns coneixements molt grans i tenen la vocació de transmetre’ls, he aprés molt exercint de taxista. I aprendre sempre és una motivació per a mi.