PUBLICITAT

CARLES RIBA Sinònim de futbol sala

CARLES RIBA: «Al Campus fem allò que a mi m’hauria agradat viure de petit»

Carles Riba -de vermell- amb els nens al seu campus durant una xerrada d'Albert Llovera, la setmana passada al Poliesportiu.
Carles Riba -de vermell- amb els nens al seu campus durant una xerrada d'Albert Llovera, la setmana passada al Poliesportiu.
Amb Carles Riba no calen presentacions. És un nen de 49 anys. 11 de seleccionador nacional i a un gol de fer història i classificar-se per a la fase final de l’Euro, a Croàcia el 1998. Va començar la carrera d’entrenador al Florència, va passar a l’Arinsal-Pal La Massana, amb el qual va estar tres anys a Divisió d’Honor i dues etapes al seu estimat FC Andorra, una a Honor i dues a Primera Nacional i a Plata després d’ascendir-lo. Sens dubte, patrimoni del futbol sala tricolor i ara cap visible d’un Campus que porta el seu nom i que està triomfant com la Coca-cola.
 
–Nou edicions de vida porta el Campus. Per què el va crear?
–Arran d’un sopar amb alguns seleccionadors amics com Sito Rivera, que em van encoratjar dient-me que Andorra és un lloc perfecte per un producte com aquest, que no existia.
 
–Va començar amb 90 nens el 2008 i ara mou 200. Esperava tal creixement?
–No, ni molt menys. Sobretot perquè estem obligats a limitar el número de participants, sinó ves a saber quants tindríem. 
 
–Quina és la fórmula de l’èxit?
–Hi ha unes quantes. Primer, que faig una cosa que mi m’hauria agradat viure de petit. Fem entrenaments de qualitat, limito els grups per nivell i edat per tenir una atenció personalitzada i ho combinem amb activitats lúdiques com piscina, vòlei i handbol platja, caldea, el Circ du Soleil, gimcanes... També la convivència durant dues setmanes. En nou anys hem passat de 5 tècnics a 16, i cap d’ells ha volgut marxar. Tots estan titulats, també tenim fisioterapèuta i metge. Tractem de ser professionals, fer que els nens es formin i gaudeixin. Crec que el campus enganxa, perquè un altíssim percentatge dels nens que venen repeteixen en edicions posteriors.
 
–Fa un parell d’anys que també tenen noies?
–Sí, movem un grup d’unes 25. Tenim a Tere Morató, que des del naixement del campus el 2008 no s’ha perdut ni una edició i al 2016 ha debutat com a monitora d’aquest grup.
 
–Com s’ho fa per fer pujar tantes estrelles?
–Porto tota la vida en aquest món i conec a un munt de gent. Per aquí han passat estrelles com Ari Santos, Lin, Torras, Rafa, Kiko, Paco Sedano, Dídac Plana, Dani Salgado, Carlinhos, Blázquez o Cabinho. També entrenadors com Chicho, Sito Rivera, Víctor Acosta, Guaiba... No acabaria mai. tenim un padrí de luxe, Javi Rodríguez, que cada any ve les dues setmanes i també portem famosos d’altres esports com Albert Llovera. Els nens es tornen boig amb ell, és un crac mundial, únic.
 
–Quants nens que han passat pel Campus han arribat al sostre del futbol sala?
–Xavi Cols, juvenil del Barça que ha debutat amb el primer equip, Javi Grangel (Marfil Santa Coloma) i d’altres que han debutat amb les seleccions sub-18 i sub-16 d’Espanya.
 
–Amb qui li agrada més treballar: nens o adults?
–És que jo sóc el que més gaudeix! No canvio res de la meva carrera com a formador, ni amb els nens i amb els sèniors que he dirigit. No em facis escollir perquè tot el que faig i he fet m’encanta. Per a mi està sent un somni.
PUBLICITAT
PUBLICITAT