PUBLICITAT

JOAN BERNAT

JOAN BERNAT: «Per a mi, el millor, és el somriure que ens dediquen»

Joan Bernat
Joan Bernat
Amant de la filosofia i l’esport –amb el ciclisme i la natació com a preferits, però també ha practicat atletisme i escalada–, fa extensiva la seva passió per la literatura a les persones que per si soles no tenen capacitat de llegir. En Joan Bernat, de 18 anys, és un dels components del Jove Voluntariat Lector, una associació integrada per més d’una setantena de persones d’entre 16 i 20 anys d’edat que s’ofereixen les seves hores lliures per visitar els padrins de diferents institucions del país, així com nens o persones amb dificultats per llegir, i traslladar-los la màgia dels llibres. El grup està constituït per estudiants dels tres sistemes educatius del Principat i gairebé totes les escoles de batxillerat hi participen, fins i tot alumnes de segona ensenyança. 
 
–Quant temps fa que dedica una estona a llegir per als padrins del país?
–Porto dos anys practicant aquesta activitat.
 
–Què el va dur a unir-se al grup del Jove Voluntariat Lector?
–M’hi va portar la solidaritat, la capacitat de poder ajudar a les persones i d’aquesta manera proporcionar-los alguna cosa que els hi mancava. A l’hora, aquestes persones grans em proporcionen l’ajuda que necessitava jo en aquells moments; per mi el millor és un bon somriure.
 
–Què li aporta aquesta experiència?
–El què em dóna és molt: m’aporta satisfacció, benestar, gratitud, es una barreja i una explosió de sentiments positius que inunden la meva ment però el què més m’aporta en aquell moment és felicitat, felicitat al veure que faig feliç a un grup de gent gran amb alguna cosa tan insignificant com és fer una petita lectura i parar-los una mica d’atenció.
 
–Durant la trobada amb la gent gran, quina és la seva part preferida? 
–La meva part preferida d’aquesta activitat és veure a la gent gran participar i veure com somriuen i gaudeixen, és es que més m’omple perquè demostren que estan gaudint moltíssim amb aquestes visites que els fem l’agrupació de joves.
 
–Per què recomanaria a la gent emprendre una experiència similar a aquesta en la què vostè participa?
–Jo ho recomanaria molt a les persones que es desanimen i sels hi cau el mon al damunt en el seu dia a dia per petits problemes perquè així puguin veure altres tipus de conflictes que tenen altres persones i sàpiguen veure que els seus problemes no son tan importants com ells creien.
 
–Sota el teu punt de vista, som prou solidaris, a Andorra?
–Com en tots els aspectes al país, a Andorra hi ha de tot i aquestes coses s’han de mirar de promoure més a nivell nacional.
 
–Esports i lectura, però sembla que la filosofia també és un de les teves passions. Per què? A Andorra, hi ha prou interès per aquesta matèria?
–L’esport m’encanta, sempre he practicat tot tipus d’activitats com el tennis, la natació, el ciclisme, l’escalada, l’atletisme, les arts marcials i el gimnàs.
 
–Ara fa de voluntari amb el club de lectors i en marxar d’estudiar, el proper curs, suposo que ho haurà de deixar. Ha pensat en endinsar-se en alguna altra activitat solidària?
–Per mi, la millor manera de ser solidaris és fer actes solidaris en el teu dia a dia, poder ajudar a les persones que ho necessiten. Només per ajudar a algú del carrer a fer una feina que en aquell moment no pot fer-la sol ja és una acte solidari. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT