El Ministeri de Cultura, Joventut i Esports va atorgar el passat mes una subvenció de 10.000 euros a l’equip encarregat de dur a terme la segona fase de l’estudi demogràfic de l’Andorra moderna del segle XVI al XIX. En aquest apartat, es farà el buidatge, l’indexació i l’anàlisis de les dades recollides. 

Valentí Gual està al capdavant de l’equip i assegura que l’estudi té una gran importància, tant per al camp de la investigació com per a la pròpia ciutadania, doncs de l’anàlisi es podran extreure conclusions sobre les diferents famílies del Principat i es podrà conèixer la seva evolució.  /Per Estefania Gracia

 

–Exacte, ara comencem la segona fase d’un treball d’investigació centrat en la reconstrucció de les famílies que vivien al Principat durant el segle XVII, XVIII i XIX. 

 

–Es tracta de fer un buidat nominal. És a dir, recopilar els noms i cognoms de totes les partides o actes sacramentals de baptisme, defunció i matrimoni registrats al Principat. A partir d’aquesta informació, s’aniran reconstruint cada una de les famílies. Es mira els conjugues d’aquest segles (s. XVII, XVIII i XIX), quins fills van tenir i que va passar amb aquests; si es van casar, van morir menuts, van emigrar, etc.

Una vegada s’han elaborat les fitxes, es duen a terme tot un seguit de càlculs relacionats amb la natalitat, fertilitat, mortalitat i nupcialitat. Per exemple, es mirarà a quina edat es casaven els homes i dones en les diferents parròquies, quin nombre de fills tenien per família, quans d’aquests morien... 

 

–Aquesta informació està guardada en els llibres parroquials –concretament, sacramentals– de les diferents parròquies, que estan digitalitzats en l’Arxiu Nacional d’Andorra. Nosaltres tenim la digitalització i anem treballant amb aquesta a mesura que anem necessitant la informació. Anem fent parròquia per parròquia.

 

–Qui forma part de l’equip?

–L’equip està format per quatre investigadors: els doctors Jordi Buyreu i Xavier Jorba, la graduada Sònia Gual i jo mateix, que m’he encarregat de dirigir l’equip. Estem molt contents que s’ens hagi donat la confiança de poder seguir desenvolupant aquest treball, perquè és un estudi molt important per al nostre camp i per Andorra. 
 

–En principi, el suport econòmic que hem rebut cobreix dos anys del treball. Quan s’exhaureixin aquest dos anys, a la primavera del 2018, tindrem dades molt significatives i ja gairebé crec que l’haurem finalitzat. El procés és lent, perquè s’han de llegir i analitzar milers d’actes. Aquests s’han d’introduir a un programa informàtic, s’han de triar i corregir diverses coses. A més, l’onomàstica andorrana té certes particularitats

 

–Per exemple, no es presenten les persones només amb noms i cognoms del pare i la mare, també hi ha el renom de la casa, el renom particular... I això a vegades es barreja i dificulta força el treball. 

A més, en els registres no sempre apareixen els diferents noms per ordre, un fet que encara dificulta més l’anàlisi. 

 

–Podríem dir que la més complicada ha estat sens dubte la que resulta de les particularitats del sistema s’identificació de les persones a Andorra, això que comentàvem sobre que hi hagi moments que el nom de la casa prengui més força que el propi nom o cognoms dels pares. 
 

–El gran interès de l’estudi, tant per a nosaltres (investigadors) com per a la ciutadania, és que serà el primer Estat d’Europa en tenir la reconstrucció de famílies feta. Gràcies precisament a les dimensions petites del país i a les dades demogràfiques abastables. 

 

–Seria força difícil. Durant el segle XVIII hi havia 4.000 o 5.000 habitants a Andorra (una xifra que encara està per validar). I un equip d’investigadors pot abordar aquestes dades –tot i que des de l’inici fins al final de l’estudi segurament passaran més de quatre anys–, però s’hi s’ha de treballar amb desenes o centenes de milers de ciutadans, el temps i els recursos que s’han de destinar són molt majors i segurament inviables. 

 

–Hem d’esperar a tenir els resultats més avançats. Fins ara, hem treballat més a fons Sant Julià, Ordino i Canillo, però ens queda encara Andorra la Vella, que és on es registra més ciutadania.