Fa tres anys que a segona ensenyança es va implantar el Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà (Permsea). La coordinadora del mètode, Marie Pagès, reflexiona sobre els tres primers cursos i explica com s’implementarà el nou concepte en els que encara funcionen amb el mètode anterior. / Per LÍDIA RAVENTÓS

 

 –Aquest és el tercer any d’implementació del model Permsea a secundària i per la banda de primera ensenyança tenim el segon any d’implementació del tercer cicle, és a dir cinquè i sisè. La valoració que jo faig és molt bona. El canvi que implica el Permsea és molt reptador, ha suposat una dedicació molt gran per tots els col·lectius que estan implicats i finalment estem veient resultats molt positius. Els alumnes estan motivats, veiem que aprenen més i millor. Això són primeres sensacions que ara començarem a contrastar. Els docents cada vegada se senten més segurs, tenen més eines, tenen el model cada vegada més consolidat. Per tant, la valoració és molt bona i ens anima a continuar amb altres nivells. 

 

–El curs vinent començarem el que anomenem l’autoria de segon cicle, és a dir tercer i quart. A primer i segon, la previsió és que la implementació es faci a partir del curs 2017-2018 o 2018-2019, dependrà una mica del treball tècnic que fem el curs vinent. A primera ensenyança no tenim tanta pressió perquè ens anticipem al model amb els alumnes que van pujant. On sí que tenim molta exigència de resultats i de donar resposta és als cursos de sobre. 

 

–Evidentment. Es va començar a treballar tècnicament sobre el projecte de Batxillerat a partir del curs passat. Aquest any ja tenim una proposta organitzativa pel model Permsea a Batxillerat bastant definida i estem també acabant de treballar sobre el model d’avaluació perquè és un dels punts claus del model. Estem també ja fent formació amb els docents i preparant tot el canvi de programes educatius per tenir-ho tot apunt per quan arribin els alumnes el setembre del 2017. 

 

–Hi ha diferències ja des del punt de vista metodològic. La manera que teníem d’ensenyar fins ara era molt d’adquirir continguts. El model Permsea que fa? Afegeix una altra dimensió. Una vegada tu tens adquirits aquests coneixements, se’t demana que siguis capaç de reutilitzar-los en diferents contextos. I no només això, si no a més, en contextos globals. 

 

–Per exemple, una situació de primera ensenyança. Imagina que tu has de fabricar iogurts per un col·lectiu de 100 persones. Doncs del que es tracta és que siguis capaç d’utilitzar tots els coneixements en llengua, matemàtiques i ciències que tinguis per resoldre una situació problemàtica com aquesta. 

 

–Amb els cursos més alts, arribem en uns graus d’abstracció dels coneixements cada vegada més grans. I això requereix més temps i més profunditat en aquests coneixements. Aquesta és bàsicament la diferència que hi ha entre un coneixement de primera ensenyança i un nivell de Batxillerat. Però l’exigència segueix sent la mateixa. És a dir, se’ls hi seguirà demanant que utilitzin aquests continguts per resoldre situacions cada vegada més complexes. 

 

–La universitat també està fent un canvi en aquest sentit. Moltes universitats també estan entrant en el model per competències, metodològicament també s’està demanant la resolució de problemes, elaboració de projectes, treball en equip... Que són els eixos que estem desenvolupant de manera més intensa. També hem de pensar que l’adquisició de coneixement avui en dia és molt abundant. Per tant, el primer que hem de saber fer és ser crítics amb aquesta informació. Per això cal desenvolupar aquest esperit crític en els alumnes perquè ells sàpiguen si aquesta informació és verídica o no. I a partir d’aquí, que la sàpiguen utilitzar. La dificultat és saber utilizar la informació que tens per poder resoldre problemàtiques. Per tant, sigui quin sigui l’entorn on es trobin, si aquesta mecànica d’anar a buscar la informació, d’analitzar-la i de reutilitzar-la la tenen, qualsevol context serà bo. 

 

–El model d’avaluació Permsea és un canvi molt gran respecte a la mecànica que estàvem acostumats amb el model anterior. En un enfocament per competències, el valor li dónes a allò que estàs fent. 
 

–Els alumnes que vénen de fora per aprendre a esquiar. Agafen un monitor per tota la setmana i el primer dia no saben esquiar. Però el divendres, quan marxen, ja saben esquiar. El monitor els hi ha explicat el material, la neu, les pistes, moltes coses. I aquests nois el que han fet és utilitzar tots aquests coneixements per poder baixar per una pista. En el moment d’avaluar, què mirem nosaltres? El divendres. Avaluem què han après una vegada han passat per aquest procés d’aprenentatge. El que no fem amb un enfocament per competències és una mitjana des del primer dia que no sabia res i per tant era zero i l’últim dia que posem que sap cinc. No. L’avaluació en un model per competències es fixa amb un nivell de desenvolupament que has adquirit en moments molt puntuals. 

 

–Penso que els pares que tenen fills amb model Permsea, se’ls ha intentat informar al màxim possible. El grau d’acceptació penso que és bo que quan les famílies veuen que la progressió que estan fent els seus fills és fins i tot millor del que s’havia previst. Al final, el que vol tothom és que aprenguin el màxim possible i amb les millors condicions. 

 

–Un dels punts forts és la motivació dels alumnes de cara al que estan aprenent. La globalitat també. És a dir, donar sentit al que estan aprenent els alumnes. La típica pregunta que abans es feien d’això per què ho vull? Teòricament ara l’haurien de fer molt poc. Un altre és la inclusió. Penso que el model Permsea ens dóna una obertura per atendre a la diversitat molt més gran encara que la que teníem fins ara. 

 

–Cada alumne té els seus interessos i les seves motivacions. El que passa és que tenim un punt molt fort que és tot treball cooperatiu que s’està desenvolupant. El treball cooperatiu ens permet que els alumnes treballin conjuntament sigui quin sigui el seu nivell de coneixement i de motivació i utilitzar el mateix equip per aprendre més i per reforçar-se els uns als altres. Així podem arribar a l’interès de tots els alumnes.

  

–Estem en un procés encara però els aspectes més difícils són, per exemple, la consolidació del model. Quan es fa un canvi d’aquest tipus en un sistema educatiu necessitem temps per consolidar. Penso que la implementació ha estat molt bona i molt ràpida però necessitem una mica més de temps encara. 

 

–Hem detectat algun aspecte relacionat amb el temps. És a dir, que la planificació del procés d’ensenyament potser li manca deixar una mica més de temps als alumnes per respirar. Constantment se’ls està demanant que es plantegin problemes, que busquin informació, que resolguin situacions, que produeixin escrits, maquetes, etc. I és veritat que potser en algun moment necessitaríem posar una mica el fre perquè els alumnes puguin respirar i almenys reflexionar sobre els seus interresos, el que els hi agrada. I un altre punt és també el que és vida de centre especialment en primera ensenyança. Perquè a primera ensenyança tenim el tercer cicle en Permsea però els altres cicles no. Per tant, mentre no aconseguim que tot el centre estigui en un mateix model, cal vetllar perquè hi segueixi havent la mateixa participació en projectes de centre entre els dos mètodes. 

 

–Una de les proves professionals que es planteja als edictes ja està fet sobre el model Permsea. És a dir, ja se’ls demana si tenen coneixements sobre les característiques d’un aprenentatge per competències. Per tant, en el procés de selecció ja anem a buscar gent amb aquests coneixements. De totes maneres, l’enfocament per competències a nivell europeu és la tendència. Tots els sistemes educatius estan tendint cap aquest model. Qualsevol de les universitats d’aquests països ja estan formant els seus estudiants en aquest sentit. 

 

–El nombre de places que actualment s’estan obrint pretèn minimitzar el nombre d’eventuals que tenim. Però el personal que hi ha actualment, sigui eventual o fix, han de rebre la mateixa formació pel que fa al Permsea. El sistema educatiu necessita d’aquest personal eventual actualment amb l’estructura que té.

 

–Sí, el que passa és que en el món de l’educació la mirada sempre és sobre l’alumne. I si el que volem és que l’alumne rebi les millors condicions i els millors aprenentatges i la millor atenció possible, tota la xarxa organitzativa al voltant de l’alumne ha de funcionar en una sola línia.