Akiba Jonze és l’àlter ego d’Iñaki Barrocal, un jove andorrà de 27 anys que ja porta 15 discos. De professió, es dedica a la traducció i a la interpretació simultània, però és un apassionat de la música. Dissabte que ve, Jonze/Barrocal proposa un concert en format íntim a la Casa Rull, amb el títol Llum, on presentarà el seu últim treball, Akash, un viatge per sonoritats orientals, natura i música d’ambient amb tocs de música pop. A més, també interpretarà temes dels seus discs anteriors. El concert, que serà a les nou del vespre, s’emmarca dins de la celebració del Dia internacional dels museus i de la Nit europea dels museus. / Per ESTHER JOVER MARTIN

–Vostè va començar com a Iñaki Barrocal i s’ha transformat en Akiba Jonze. Per què?
–L’octubre passat vaig firmar un contracte amb una discogràfica en línia, d’Oklahoma, Weatnu Records, i vaig canviar el nom artístic perquè Iñaki és complicat de pronunciar pels no hispanoparlants. Akash és el disc de debut com a Akiba Jonze.

–Per què Akiba Jonze?
–Akiba és una versió escurçada d’Iñaki Barrocal, són l’última i la primera síl·laba del nom i del cognom, i Jonze per acompanyar Akiba, un cognom conegut però amb una ortografia diferent.

–Vostè ha publicat molts discs!
–Aquest és el quinzè!

–Va començar molt jove.
–Amb 18-19 anys, el 2008, amb el primer disc, que vaig publicar amb el nom d’Iñaki i que es titulava Almost me.

–Quin és el seu estil? Amb Akiba Jonze l’ha canviat?
–Bé, hi ha hagut alguna experimentació, però continua sent la mateixa essència, pop d’ambient.

–Pop d’ambient?
–És música d’ambient amb tocs de pop, sobretot pels ritmes. No és cent per cent de relaxació, hi ha unes lletres, una manera de cantar, que s’apropen al pop.

–Vostè composa i escriu els seus temes?
–Exacte. En algun moment puntual he tingut l’aportació d’algun amic en les lletres o la fotografia, però normalment m’encarrego jo de tot.

–I en anglès.
–Sobretot en anglès, però també he cantat en català, en castellà, en francès i, fins i tot, en llatí.

–En llatí?
–En algun tema hi ha tocs de música gregoriana.

–I això?
–És bastant espontani, la veritat. Depèn de com surti!

–Qui és Iñaki Barrocal? Què fa?
–Bé, jo vinc del món dels idiomes, de la traducció, de la interpretació de conferències. M’he graduat en traducció a Tolosa i en interpretació de conferències a Barcelona.

–La passió per la música, d’on sorgeix?
–Ve de família, tots som bastant musicals. Ja havia actuat al concert de final de curs, i em buscava temes que m’afavorien, i perquè fossin un repte vocalment. Quan vaig anar a la Universitat vaig continuar amb la música i em vaig llençar a la piscina i compondre temes propis.

–Quin instrument toca?
–El meu instrument principal és la veu, i també toco una mica la guitarra i els teclats.

–La música és una mica electrònica.
–Sí, sí.

–Hi afegeix els instruments que falten.
–Realment sóc un exèrcit d’un sol home perquè m’encarrego de tot!

–És difícil viure de la música? Vostè té 15 discos!
–Viure’n és molt complicat, fins i tot per artistes amb més ressò. Per dedicar-s’hi cal tenir molt coratge i no deixar-se desanimar, perquè sovint els resultats de la lluita arriben a la llarga, no quan comences. ÉS molt important no desanimar-se a mig camí perquè, al final, amb esforç i passió tot arriba.

–Vostè n’és un exemple.
–[riu] No sé si un exemple perquè el ressò de la meva música és bastant discret! Però bé, considero que he arribat a la meta de complir el meu somni personal, perquè estic fent música, i l’objectiu està assolit.

–Els discos estan publicats?
–En format físic encara no, però la discogràfica es planteja publicar Akash en format físic. De moment, tota la meva música, des del 2009, es pot adquirir a internet.

–I els concerts?
–El primer acústic el vaig fer el 2014, he participat a la Festa de la música, i he actuat a la Fada Ignorant.