CARME MASSANA ARTISTA
CARME MASSANA: «L’aquarel·la mana, t’estira cap a una o altra banda»
L’artista Carme Massana mostra una producció pictòrica de paisatges urbans i composicions florals a través de l’aquarel·la. Una tècnica que ha anat experimentant fins obtenir colors intensos i plens de vida recollits en una trentena d’obres. Així, sota l’exposició Aquarel·les, Massana mostra les seves darreres creacions. L’exposició estarà present fins el 31 de maig a l’Andorra Park Hotel. / Per ESTEFANIA GRACIA
–En què consisteix l’exposició?
–Jo sempre em baso en la naturalesa, i aquesta vegada, he partit d’una fotografia o dibuix per elaborar d’esperés les obres. Moltes són de carrers del sud de França o de Barcelona, sobretot d’Esplugues, on hi ha indrets molt bonics.
–Quantes obres té?
–En un principi, hi havia més de trenta però ara ja se n’han venut unes quantes.
–Quines han tingut més èxit?
–S’han venut més les que tenien motius de fulles o flors. Aquestes també han tingut més èxit perquè tenien una mida més gran. Les obres amb una temàtica més paisatgística o urbana eren de dimensions més petites i sembla que no han cridat tant l’atenció.
A més, amb la combinació de fulles i flors també es pot crear una composició molt diferent, amb el paisatge sempre estàs sotmès al que hi ha en aquell espai.
–Ha pensat en sortir-se de la natura?
–No m’ho he plantejat, vaig fent una mica segons em va sortint. Per exemple, quan treballo amb temàtiques de la natura, agafo una fulla o unes flors i a partir d’aquí elaboro la meva pintura, m’organitzo i ho faig com em sembla. Tot i que l’aquarel·la és qui mana, t’estira cap a una banda o cap a una altra, perquè jo treballo amb aquarel·la mullada i en ocasions la pintura s’envà.
De vegades, provo de fer un petit dibuix amb quatre ratlles, però desprès, l’aquarel·la s’expandeix i el dibuix que surt no s’assembla en res amb el que volia fer en un principi.
–Ara se centra en l’aquarel·la, però vostè també pinta amb oli, quines diferències hi troba?
–Quan pinto amb l’oli sempre vaig in situ. Però amb l’aquarel·la –com faig aquestes aquarel·les tant mullades– gairebé sempre he de fer les obres en l’estudi o en un lloc interior. Aquesta exposició l’he treballat a casa i m’han sortit coses noves i que no m’esperava, jo crec que n’he tret bastant profit. Ara continuo treballant amb aquarel·la i amb oli, vaig barrejant, depenent del dia i de si puc anar a fora o no. A més, quan pinto amb oli, els quadres més grans els faig de paisatges, mentre que amb l’aquarel·la els faig més petits i els de mides més grans els faig de fulles o flors.
–Quins han estat els seus referents?
–Soc de l’escola del Mir, havia estudiant a Sant Vicenç i allà treballen amb aquesta escola. Però al cap i a la fi, tots tenim alguna cosa d’altres.Pel que fa a l’aquarel·la, més aviat he estudiat pintors dels Estats Units o d’Anglaterra, que tenen molta més obertura de camp. També vaig fer un curs amb els alemanys, que fan aquarel·la molt mullada, treballes amb paper mullat. És un mètode que a mi m’agrada molt, fer servir l’aquarel·la mullada i deixar-la treballar. Al Canadà també es treballa força amb aquesta tècnica.
–A Andorra es coneix l’aquarel·la?
–Sí. Tot i que es treballa més amb el dibuix aquarel·lat. Dibuixes el que veus. Jo també pintava així, però després d’anar al curs dels alemanys vaig començar a treballar més amb l’aquarel·la mullada. També és cert que després d’anar adquirint coneixements comences a aplicar el teu propi estil, i llavors és quan surten les coses boniques. Parteixes de les diverses tècniques que has anat aprenent i comences a crear el teu propi art, ho fas a la teva manera, i en aquest moment és quan surts tu veritablements.
–Quin consell donaria a un jove aquarel·lista?
–Sobretot, que treballi molt. Has de tenir una base, però també has de tenir l’astúcia de poder agafar l’aquarel·la i aplicar-la –mullada o no– per fer coses noves i atrevides. Treballant és com aprens, també és cert que fas alguns cursos que et costen molts diners i al final trobes que avances poc, perquè hi ha gent que comença de zero i no pot anar al mateix nivell que algú que ja té una base o coneixement.
Per això, també seria important que els cursos es dividissin per nivells. De moment, no n’he trobat cap que faci aquesta separació, normalment, s’agrupen a totes les persones sense importar la base que tinguin. Els cursos s’haurien de poder aprofitar millor, i més ara que el cost de les matrícules ha pujant considerablement.
–En què consisteix l’exposició?
–Jo sempre em baso en la naturalesa, i aquesta vegada, he partit d’una fotografia o dibuix per elaborar d’esperés les obres. Moltes són de carrers del sud de França o de Barcelona, sobretot d’Esplugues, on hi ha indrets molt bonics.
–Quantes obres té?
–En un principi, hi havia més de trenta però ara ja se n’han venut unes quantes.
–Quines han tingut més èxit?
–S’han venut més les que tenien motius de fulles o flors. Aquestes també han tingut més èxit perquè tenien una mida més gran. Les obres amb una temàtica més paisatgística o urbana eren de dimensions més petites i sembla que no han cridat tant l’atenció.
A més, amb la combinació de fulles i flors també es pot crear una composició molt diferent, amb el paisatge sempre estàs sotmès al que hi ha en aquell espai.
–Ha pensat en sortir-se de la natura?
–No m’ho he plantejat, vaig fent una mica segons em va sortint. Per exemple, quan treballo amb temàtiques de la natura, agafo una fulla o unes flors i a partir d’aquí elaboro la meva pintura, m’organitzo i ho faig com em sembla. Tot i que l’aquarel·la és qui mana, t’estira cap a una banda o cap a una altra, perquè jo treballo amb aquarel·la mullada i en ocasions la pintura s’envà.
De vegades, provo de fer un petit dibuix amb quatre ratlles, però desprès, l’aquarel·la s’expandeix i el dibuix que surt no s’assembla en res amb el que volia fer en un principi.
–Ara se centra en l’aquarel·la, però vostè també pinta amb oli, quines diferències hi troba?
–Quan pinto amb l’oli sempre vaig in situ. Però amb l’aquarel·la –com faig aquestes aquarel·les tant mullades– gairebé sempre he de fer les obres en l’estudi o en un lloc interior. Aquesta exposició l’he treballat a casa i m’han sortit coses noves i que no m’esperava, jo crec que n’he tret bastant profit. Ara continuo treballant amb aquarel·la i amb oli, vaig barrejant, depenent del dia i de si puc anar a fora o no. A més, quan pinto amb oli, els quadres més grans els faig de paisatges, mentre que amb l’aquarel·la els faig més petits i els de mides més grans els faig de fulles o flors.
–Quins han estat els seus referents?
–Soc de l’escola del Mir, havia estudiant a Sant Vicenç i allà treballen amb aquesta escola. Però al cap i a la fi, tots tenim alguna cosa d’altres.Pel que fa a l’aquarel·la, més aviat he estudiat pintors dels Estats Units o d’Anglaterra, que tenen molta més obertura de camp. També vaig fer un curs amb els alemanys, que fan aquarel·la molt mullada, treballes amb paper mullat. És un mètode que a mi m’agrada molt, fer servir l’aquarel·la mullada i deixar-la treballar. Al Canadà també es treballa força amb aquesta tècnica.
–A Andorra es coneix l’aquarel·la?
–Sí. Tot i que es treballa més amb el dibuix aquarel·lat. Dibuixes el que veus. Jo també pintava així, però després d’anar al curs dels alemanys vaig començar a treballar més amb l’aquarel·la mullada. També és cert que després d’anar adquirint coneixements comences a aplicar el teu propi estil, i llavors és quan surten les coses boniques. Parteixes de les diverses tècniques que has anat aprenent i comences a crear el teu propi art, ho fas a la teva manera, i en aquest moment és quan surts tu veritablements.
–Quin consell donaria a un jove aquarel·lista?
–Sobretot, que treballi molt. Has de tenir una base, però també has de tenir l’astúcia de poder agafar l’aquarel·la i aplicar-la –mullada o no– per fer coses noves i atrevides. Treballant és com aprens, també és cert que fas alguns cursos que et costen molts diners i al final trobes que avances poc, perquè hi ha gent que comença de zero i no pot anar al mateix nivell que algú que ja té una base o coneixement.
Per això, també seria important que els cursos es dividissin per nivells. De moment, no n’he trobat cap que faci aquesta separació, normalment, s’agrupen a totes les persones sense importar la base que tinguin. Els cursos s’haurien de poder aprofitar millor, i més ara que el cost de les matrícules ha pujant considerablement.