PUBLICITAT

DAVID HARO FUNDADOR DE COL·LEC

DAVID HARO: «La idea era crear connexió per trencar murs creatius»

David Haro té 22 anys, és de la Massana i actualment viu a Barcelona on  està acabant els graus de Disseny Industrial i Enginyeria en Desenvolupament de Producte a Barcelona. Juntament amb altres companys de la universitat va crear Col·lec, una comunitat que vol agrupar joves creatius per desenvolupar projectes a través del treball i l’intercanvi multi-discplinari.

–Està a punt de ser dissenyador i enginyer.
–Sí, però jo no em considero ni dissenyador ni enginyer, em considero un artista.

–Per què decideixen crear ‘Col·lec’?
–A Barcelona hi ha moltes universitats i escoles vinculades amb el món del disseny, l’enginyeria, l’art, l’arquitectura... I vam veure que era una mica frustrant que hi haguessin tants estudiants vinculats a la creació però que no es coneguessin entre ells.

–La idea era fomentar aquest vincle entre estudiants?
–La idea era crear connexió per trencar murs creatius. Perquè com que les universitat no fonamenten la relació entre estudiants, vam decidir que ho faríem nosaltres.

–I com ho van fer?
–Vam crear una comunitat de gent que venia de llocs diferents i d’universitats diferents. Sembla una tonteria però el fet que estudis a una universitat o a una altra és molt important perquè totes tenen una política diferent. Encara que el títol que cursis sigui el mateix el que s’imparteix a les classes és molt diferent entre universitat. I precisament el que volíem nosaltres era xocar amb aquestes diferències que aparentment no hi són.

–I quanta gent es va unir a la comunitat?
–Al principi érem un col·lectiu de 17 persones amb l’objectiu de fer coses fora de la universitat. El nostre objectiu era sortir de les universitats per crear. I poc a poc ens vam anar animant i vam començar a fer projectes. Al començament el nostre paraigües seguia sent les universitats perquè tot i que en volíem marxar, sempre acudíem a les mateixes per demanar espais o ajudes econòmiques, materials, que abans no ens donaven.

–Per tant, gràcies a la creació del col·lectiu van tenir més accés a ajudes?
–I tant. Molt més. No només hem aconseguit més accés a ajudes sinó que dels 17 que érem a l’inici a la comunitat ara som unes 1.100 persones.

–Tenen un lloc físic on reunir-se i poder desenvolupar les seves idees?
–El fet que cada una d’aquestes persones sigui d’una universitat diferent, ens permet poder accedir-hi fàcilment i treballar-hi. Perquè se suposa que jo no puc entrar a una altra universitat però si vaig amb un alumne d’allà si que hi puc accedir. Per tant, al crear aquesta xarxa de gent, podíem utilitzar tots els tallers i els espais de totes les universitats. També teníem accés fàcil als professors, als caps d’estudis, etc. Era el nostre pilar del principi: sortir de la universitat però aprofitar-la al mateix temps. Una mica la idea és fugir del sistema però aprofitar la infraestructura.

–I com han donat a conèixer aquesta iniciativa?
–Organitzàvem el que anomenaven workshops multitudinaris. Bàsicament és un petit festival de disseny que durava una tarda on es generava una activitat creativa o vincualda amb la creació i on nosaltres posàvem d’alguna manera les pautes per dur a terme aquesta creació. Venia gent de tot arreu i teníem quatre hores per crear.

–I han aconseguit exposar a ciutats com Milà.
–Sí, aquest era un dels nostres projectes que es diu Essència. Es tracta d’una instal·lació que vam fer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Una comissaria de Milà la va veure i ens va demanar que readaptéssim la instal·lació per portar-la a un showrrom que estaven organitzant. Allà la vam tenir tres setmanes i es va ajuntar amb la Design Week de Milà, un dels esdeveniments més importants vinculats amb el disseny de producte. Van passar unes 15.000 persones per la nostra instal·lació i ens va anar molt bé.

–Reben algun tipus de subvenció econòmica per tirar endavant aquets projectes?
–Mai hem invertit en demanar ajudes. Simplement hem anat fent i com que el que fèiem ha anat agradant ja ens han anat pagant pel que fem i ja estem creixent d’aquesta manera. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT