ALFONS BABOT EXAGENT DE CIRCULACIÓ
ALFONS BABOT: «Ens agradava la diada electoral perquè vèiem tot el poble!»
Als seus 94 anys, Alfons Babot recorda amb nostàlgia els 40 anys treballats al servei de circulació d’Escaldes-Engordany, trajectòria per la qual era homenatjat aquesta mateixa setmana, durant la diada nacional dels Agents de Circulació que va tenir lloc a la Massana. Tot coincidint amb la celebració del 50è aniversari d’ençà el naixement del cos, Babot va rebre de la mà de la cònsol major i presidenta de la comissió Interparroquial de circulació, Trini Marín, així com del cap de Govern, Antoni Martí, un reconeixement especial per la seva labor durant els anys de servei al ciutadà i a l’administració. Un dels primers agents de circulació del país, que ha vist créixer i evolucionar. / Per MARISA DA COSTA
–Quina és la seva edat?
–94 anys!
–I quants anys va estar treballant per al Comú d’Escaldes-Engordany com a agent de circulació?
–Vaig començar a treballar com a agent el mateix any en què es va crear el servei, el 1976. I hi he passat moltes coses i n’he fet moltes altres! Diu que Déu no ajuda, però sí que ajuda!
–I quines són aquestes coses?
–Vaig fer entrar a molts urbanos! I al comú, si hi havia alguna cosa especial i em demanaven ajuda, jo els indicava, però sempre posant els punts sobre les is! El cònsol em deia: ‘Com t’ho remenes, això, que tots et vénen a buscar a tu?’. Jo treballava seguint la meva opinió, no anava a buscar les hipòtesis dels altres. I quan veia que el comú anava a fer una cosa una mica arriscada, jo avisava: ‘Ep! Aquí hi pot haver una relliscada’. Jo no tenia estudis però era intel·ligent!
–Quants anys va estar com a agent de circulació i, alhora, com a conseller no oficial del comú?
–[Riu] Uns 40 anys!
–Com resumiria aquests 40 anys?
–Durant tot aquest temps hi va haver molts canvis, clar: cònsols, síndics, caps del Govern... I jo sempre tranquil i sense cap impediment per fer la meva feina!
–Recorda amb especial afecte algun moment de la seva carrera?
–Totes les eleccions! Jo estava a la porta, amb altres urbanos i ens agradaven molt els dies d’eleccions, ens vèiem tot el poble! Jo sempre dic que s’ha d’anar a votar.
–Avui dia la gent no està gaire per la labor... Vota poc.
–Doncs és alimentar palla enemiga, perquè sempre hi ha una escapada. Si la gent calla, no aconseguirà res. La gent el què ha de fer és xerrar. Ara hi ha moltes coses que la gent calla.
–Vostè, quan va començar com a agent de circulació, quins vehicles passejaven pels carrers d’Escaldes-Engordany?
–En aquella època hi havia molts Seat 600 i Renault 4l.
–Molt poquets comparats amb avui dia.
–Ui! Ni la meitat! Pensa que, quan jo vaig començar, no hi havia ni semàfors! Allà a l’alçada de la Paella, com a cap de servei, jo m’havia arribat a estar dues hores clavat. Però sense moure’m, eh! He sigut dur jo, sempre.
–A vostè que ha treballat a la intempèrie, la meteorologia d’Andorra li ha donat guerra?
–Jo sempre he estat molt valentó! [Riu]. Mira, quan feia mal temps –i quan no–, i ja quan vaig estar com a cap, jo enviava a la gent a prendre cafè. I què agraïts tornaven! Però ja els avisava: ‘No triguis massa. No n’abuseu, eh... Perquè si abuseu no us torno a donar permís!’. Els punts sobre les is!
–Quina és la seva edat?
–94 anys!
–I quants anys va estar treballant per al Comú d’Escaldes-Engordany com a agent de circulació?
–Vaig començar a treballar com a agent el mateix any en què es va crear el servei, el 1976. I hi he passat moltes coses i n’he fet moltes altres! Diu que Déu no ajuda, però sí que ajuda!
–I quines són aquestes coses?
–Vaig fer entrar a molts urbanos! I al comú, si hi havia alguna cosa especial i em demanaven ajuda, jo els indicava, però sempre posant els punts sobre les is! El cònsol em deia: ‘Com t’ho remenes, això, que tots et vénen a buscar a tu?’. Jo treballava seguint la meva opinió, no anava a buscar les hipòtesis dels altres. I quan veia que el comú anava a fer una cosa una mica arriscada, jo avisava: ‘Ep! Aquí hi pot haver una relliscada’. Jo no tenia estudis però era intel·ligent!
–Quants anys va estar com a agent de circulació i, alhora, com a conseller no oficial del comú?
–[Riu] Uns 40 anys!
–Com resumiria aquests 40 anys?
–Durant tot aquest temps hi va haver molts canvis, clar: cònsols, síndics, caps del Govern... I jo sempre tranquil i sense cap impediment per fer la meva feina!
–Recorda amb especial afecte algun moment de la seva carrera?
–Totes les eleccions! Jo estava a la porta, amb altres urbanos i ens agradaven molt els dies d’eleccions, ens vèiem tot el poble! Jo sempre dic que s’ha d’anar a votar.
–Avui dia la gent no està gaire per la labor... Vota poc.
–Doncs és alimentar palla enemiga, perquè sempre hi ha una escapada. Si la gent calla, no aconseguirà res. La gent el què ha de fer és xerrar. Ara hi ha moltes coses que la gent calla.
–Vostè, quan va començar com a agent de circulació, quins vehicles passejaven pels carrers d’Escaldes-Engordany?
–En aquella època hi havia molts Seat 600 i Renault 4l.
–Molt poquets comparats amb avui dia.
–Ui! Ni la meitat! Pensa que, quan jo vaig començar, no hi havia ni semàfors! Allà a l’alçada de la Paella, com a cap de servei, jo m’havia arribat a estar dues hores clavat. Però sense moure’m, eh! He sigut dur jo, sempre.
–A vostè que ha treballat a la intempèrie, la meteorologia d’Andorra li ha donat guerra?
–Jo sempre he estat molt valentó! [Riu]. Mira, quan feia mal temps –i quan no–, i ja quan vaig estar com a cap, jo enviava a la gent a prendre cafè. I què agraïts tornaven! Però ja els avisava: ‘No triguis massa. No n’abuseu, eh... Perquè si abuseu no us torno a donar permís!’. Els punts sobre les is!