ALBERT GUMÍ Director d'orquestra
ALBERT GUMÍ: «Els joves han de reinventar la professió de músic»
El músic Albert Gumí és el director convidat de la Jonca, formació jove de l’ONCA a la qual va dirigir ahir en el tradicional Concert de primavera. Els intèrprets van actuar amb els estudiants de les escoles de música, incorporant, per primera vegada, veus. Gumí tornarà a dirigir al Principat el pròxim 20 de novembre, per presentar la cantata Què s’aprèn a les escoles de música, composada per ell i adaptada a orquestra simfònica. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Com ha anat el Concert de primavera 2016?
–Meravellós! Estava tot l’aforament ple, i la gent ens ha fet comentaris meravellosos, com que el nivell de la formació ja és exportable. Ens han dit que hem de sortir de gira per l’estranger per mostrar-ho arreu, i a mi em faria molta il·lusió.
–Doncs a posar-s’hi, no?
–I tant! Ha estat un concert molt maco, i veure els joves tocant a un nivell gairebé professional, amb il·lusió i ganes, veus que la feina d’aquests anys ja comença a donar fruits.
–Quants concerts ha dirigit?
–No ho sé, entre els concerts de primavera, de Santa Cecília i de Meritxell ja en són bastants. Normalment en fem un mínim de tres a l’any, i es nota que el nivell va pujant. A mi m’agrada molt democratitzar la música, que tothom hi tingui accés, i per això incorporem intèrprets molt jovenets, i de les peces que hem interpretat, dels més petits m’ha sorprès que ho han fet molt bé! Hi havia partitures difícils i érem 130 a l’escenari, i en els moments en què de cop parava tota l’orquestra no se sentia ningú fora de lloc. Realment estan agafant la capacitat de concentració, de treballar en equip, tot el que té de bo la música. Hi ha canalla de 7 a 10 anys que ja formen molt bé part de l’equip, i això ho tindran per a tota la vida.
–També fa un parell d’anys que han incorporat les escoles de música en concerts amb la Jonca i l’ONCA?
–Sí, i aquesta vegada també veus molt joves, perquè cada vegada volem arribar a més participació als nostres concerts. És una llavor que anem plantant en els joves estudiants de música del país i, per això, la segona part del Concert de primavera s’ha dedicat a les cançons tradicionals. Era molt il·lusionant veure què contents estaven tant en els assajos com en el concert.
–Les canteres de la Jonca i de l’ONCA semblen assegurades.
–Bé, més que de canteres hem de parlar del nivell musical del país. Intentem que la pràctica musical ben feta, amb bon criteri pedagògic, arribi a molta gent, i l’ONCA, a més, dóna una eina a totes les escoles de música perquè ajuntin esforços i puguin disposar de professionals, arranjaments i d’altres perquè això es pugui dur a terme. Oferim la possibilitat a les escoles d’il·lusionar els infants.
–Li sorprèn que hi hagi tants estudiants de música al Principat?
–No, perquè els països petits de muntanya i amb fred són propensos a la música. Ve de tradició, quan els llargs hiverns estaves tancat a casa, alguna cosa havies de fer, i la música, cantar, l’acordió, la poesia, formava part de la cultura del país, i ha perdurat. Al Concert de primavera hem interpretat temes tradicionals, com Les nines d’Ordino, perquè formen part del patrimoni cultural i correm el risc que amb la dispersió d’avui en dia es puguin perdre. Ara aquesta generació no l’ha perdut, i forma part d’una cadena que evitaran que es trenqui.
–Tot i ser una orquestra simfònica, al concert ha sumat acordions i guitarres, instruments no habituals.
–I saxos. Perquè intentem ser una eina per als músics del poble! No volem ser elitistes. Una orquestra amb saxo, acordió i guitarra sona molt més rica, hi ha més timbres. Ara, per fer-ho, s’han de fer les partitures a mida. Aquesta també és la meva funció, i potser aconseguim que d’aquí un temps hi hagi més orquestres d’aquestes característiques perquè hi ha obra. Entre tots hem d’innovar, i aprofitar les particularitats d’un lloc per convertir un problema en una virtut.
–Podem dir que vostè és el director oficial de la Jonca?
–No, jo sóc un director convidat, el director oficial és en Gerard Claret, que fa una feina excel·lent i dirigeix concerts durant tot l’any. Estic molt content de ser convidat, i si puc ajudar en alguna cosa ho faré.
–A l’ONCA també l’ha dirigida?
–En els programes educatius. Per exemple, l’any passat, per Santa Cecília, vam interpretar un conte medieval en què actuaven l’ONCA, la Jonca i l’alumnat de les escoles de música. Valorem molt ajuntar diversos nivells, perquè per a un jove, tocar al costat d’un professional, és una font d’aprenentatge increïble.
–Com veu el futur dels estudiants per ser músics professionals?
–En tots els àmbits hi ha la sensació que tot està molt difícil, i és cert, però la feina dels joves és reinventar la professió. Quan jo era jove no existien, per exemple, els concerts familiars, i uns quants ens vam capficar que la música havia d’arribar a públics diversos. Els joves música reinventaran la professió.
–Com ha anat el Concert de primavera 2016?
–Meravellós! Estava tot l’aforament ple, i la gent ens ha fet comentaris meravellosos, com que el nivell de la formació ja és exportable. Ens han dit que hem de sortir de gira per l’estranger per mostrar-ho arreu, i a mi em faria molta il·lusió.
–Doncs a posar-s’hi, no?
–I tant! Ha estat un concert molt maco, i veure els joves tocant a un nivell gairebé professional, amb il·lusió i ganes, veus que la feina d’aquests anys ja comença a donar fruits.
–Quants concerts ha dirigit?
–No ho sé, entre els concerts de primavera, de Santa Cecília i de Meritxell ja en són bastants. Normalment en fem un mínim de tres a l’any, i es nota que el nivell va pujant. A mi m’agrada molt democratitzar la música, que tothom hi tingui accés, i per això incorporem intèrprets molt jovenets, i de les peces que hem interpretat, dels més petits m’ha sorprès que ho han fet molt bé! Hi havia partitures difícils i érem 130 a l’escenari, i en els moments en què de cop parava tota l’orquestra no se sentia ningú fora de lloc. Realment estan agafant la capacitat de concentració, de treballar en equip, tot el que té de bo la música. Hi ha canalla de 7 a 10 anys que ja formen molt bé part de l’equip, i això ho tindran per a tota la vida.
–També fa un parell d’anys que han incorporat les escoles de música en concerts amb la Jonca i l’ONCA?
–Sí, i aquesta vegada també veus molt joves, perquè cada vegada volem arribar a més participació als nostres concerts. És una llavor que anem plantant en els joves estudiants de música del país i, per això, la segona part del Concert de primavera s’ha dedicat a les cançons tradicionals. Era molt il·lusionant veure què contents estaven tant en els assajos com en el concert.
–Les canteres de la Jonca i de l’ONCA semblen assegurades.
–Bé, més que de canteres hem de parlar del nivell musical del país. Intentem que la pràctica musical ben feta, amb bon criteri pedagògic, arribi a molta gent, i l’ONCA, a més, dóna una eina a totes les escoles de música perquè ajuntin esforços i puguin disposar de professionals, arranjaments i d’altres perquè això es pugui dur a terme. Oferim la possibilitat a les escoles d’il·lusionar els infants.
–Li sorprèn que hi hagi tants estudiants de música al Principat?
–No, perquè els països petits de muntanya i amb fred són propensos a la música. Ve de tradició, quan els llargs hiverns estaves tancat a casa, alguna cosa havies de fer, i la música, cantar, l’acordió, la poesia, formava part de la cultura del país, i ha perdurat. Al Concert de primavera hem interpretat temes tradicionals, com Les nines d’Ordino, perquè formen part del patrimoni cultural i correm el risc que amb la dispersió d’avui en dia es puguin perdre. Ara aquesta generació no l’ha perdut, i forma part d’una cadena que evitaran que es trenqui.
–Tot i ser una orquestra simfònica, al concert ha sumat acordions i guitarres, instruments no habituals.
–I saxos. Perquè intentem ser una eina per als músics del poble! No volem ser elitistes. Una orquestra amb saxo, acordió i guitarra sona molt més rica, hi ha més timbres. Ara, per fer-ho, s’han de fer les partitures a mida. Aquesta també és la meva funció, i potser aconseguim que d’aquí un temps hi hagi més orquestres d’aquestes característiques perquè hi ha obra. Entre tots hem d’innovar, i aprofitar les particularitats d’un lloc per convertir un problema en una virtut.
–Podem dir que vostè és el director oficial de la Jonca?
–No, jo sóc un director convidat, el director oficial és en Gerard Claret, que fa una feina excel·lent i dirigeix concerts durant tot l’any. Estic molt content de ser convidat, i si puc ajudar en alguna cosa ho faré.
–A l’ONCA també l’ha dirigida?
–En els programes educatius. Per exemple, l’any passat, per Santa Cecília, vam interpretar un conte medieval en què actuaven l’ONCA, la Jonca i l’alumnat de les escoles de música. Valorem molt ajuntar diversos nivells, perquè per a un jove, tocar al costat d’un professional, és una font d’aprenentatge increïble.
–Com veu el futur dels estudiants per ser músics professionals?
–En tots els àmbits hi ha la sensació que tot està molt difícil, i és cert, però la feina dels joves és reinventar la professió. Quan jo era jove no existien, per exemple, els concerts familiars, i uns quants ens vam capficar que la música havia d’arribar a públics diversos. Els joves música reinventaran la professió.