La Fundació Crèdit Andorrà, amb la col·laboració de l’Associació de Celíacs d’Andorra, organitza la conferència Malaltia celíaca. Tractament dietètic, a càrrec de Ramon Tormo, metge especialista en malalties de l’aparell digestiu i cap de la Unitat de Gastroenterologia Infantil i Nutrició de l’Hospital Quirón de Barcelona. L’acte té lloc a les set de la tarda, a l’edifici Crèdit Centre, amb motiu del Dia internacional de la celiaquia, que se celebra el 5 de maig. / Per ESTHER JOVER MARTIN

 

–Ser celíac és patir una intolerància permanent al gluten, que es pot donar en persones genèticament predisposades. 

 

–És una persona que neix sense cap problema, potser a la família hi ha alguna persona amb celiaquia o amb problemes de tiroides o diabetis tipus 1 i, de cop i volta, als 2, 3, 4, 10, 15  anys comencem a patir problemes: panxa inflada, femta anormal, abundant, irritabilitat, manca de gana, el creixement es pot aturar, pèrdua de pes... També hi ha persones, sobretot les adultes, a les quals se’ls manifesta amb blaus o fractures amb descalcificació. Hi ha moltes formes de presentació. 
 

Malauradament, també hi ha formes completament silents, que no es manifesten, i són les més perilloses perquè a la llarga pot esdevenir un càncer limfàtic (linfoma no Hodkin). És una malaltia a tenir en compte, afecta entre l’1 i el 2% de la població, i és molt.

 

–No està molt clar, però ara potser la gent està més conscienciada i és més fàcil diagnosticar-la, perquè amb una anàlisi de sang –o una punxada al dit– tenim el resultat de seguida. Abans era impossible, s’havien de fer biòpsies de budell. Però també s’exagero molt: ha aparegut la intolerància al gluten no celíaca, gent que no és celíaca però que no suporta el gluten de forma transitòria. 

 

–En alguns cereals: blat, civada, ordi i sègol. 

 

–De vegades, per qualsevol problema, per petit que sigui, es pot pensar en una celiaquia silent, i demanar els marcadors. Un altre problema es troba en la canalla que té tendència genètica però que no és celíaca. Pot passar que se li miri si ho és als 2-3 anys i que els marcadors siguin negatius, i que se li torni a mirar als 4-5-6 anys i s’hagi desenvolupat. Hi ha molta gent que neix no celíaca i, amb el temps, desenvolupa la malaltia.

 

–Efectivament! Una persona es pot tornar celíaca, sobretot si té els antígens d’histocompatibilitat, HLA2 i HLA8+. Si té aquesta constel·lació a la sang, aquests antígens positius,  que ho pot mirar qualsevol laboratori a Andorra, és més fàcil esdevenir celíac amb l’edat. Per exemple, les persones que tenen aquests antígens positius, un 60% poden esdevenir celíaques, i si són negatius, només una persona de cada cent. Si sospitem, hauríem de demanar els marcadors de la celiaquia. Els metges hem d’abusar d’aquests marcadors.

 

–El gluten, en realitat, no té cap avantatge en la dieta. L’únic que fa és donar forma i fer més agradables els productes amb cereals. És el responsable de la crosta del pa, de la banyeta del croissant... És el plaer de menjar productes amb farina. El gluten no és imprescindible per viure, però, és clar, ho fa més agradable.

 

–Res.

 

–S’abusa una mica. La gent que no pren gluten menja altres cereals, soja, arròs... Per exemple, la soja: li manquen aminoàcids essencials, té dos sucres que no es paeixen i fermenten i fan gasos i, sobretot, porta estrògens vegetals, hormones femenines, per tant, no sabem d’un nen que mengi soja des de petit quina inclinació sexual tindrà als 19 anys, i a les dones potser els afecta amb càncer de pit i d’úter. I l’arròs? Ho explico a la meva pàgina web, www.ramontormo.com, que l’arròs porta arsènic. S’ha de menjar de tot una mica sense abusar de res. 

 

–Sí, és una malaltia que només es cura amb dieta, no amb medicació, i espero que també tinguem una discussió fructífera.