El doctor en neurologia Antoni Dávalos, especialista en malalties cerebrovasculars, actualment el director del Departament de Neurociències a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, va oferir una conferència sobre com els avenços en el tractament de l’ictus, una de les tres malalties més letals. Dávalos ha estat convidat per la Fundació Jacqueline Pradère.

 

–La clau és el temps. Sempre. Nosaltres diem que el temps és cervell ja que en la mesura que van passant els minuts es van morint les neurones perquè no reben sang, que porta la glucosa, l’oxigen i els nutrients necessaris per a la supervivència de les neurones i les cèl·lules. Si es moren, és irreversible. El malalt s’ha de tractar l’abans possible. El problema és que encara hi ha poca gent que pot reconèixer els símptomes de l’ictus i la consulta mèdica no és immediata, o com que no fa mal no se’ls hi dóna la importància que tenen.

–A Catalunya hem endegat la campanya Ràpid, que vol dir: «riu», perquè un ictus fa tòrcer la boca, «aixeca», per comprovar si hi ha paràlisi de braç o cama, i «parla», perquè provoca la pèrdua o disfunció de la parla. Aquests són els tres símptomes principals de l’ictus. La «i» és d’ictus i la «d» vol dir «de pressa». La població ha de saber que davant de la pèrdua de força de mitja part del cos o de la parla o la desviació de la boca s’ha de consultar ràpidament a l’hospital.

 

–No, no. I també hi pot haver pèrdua d’equilibri, pèrdua de visió... El més important dels símptomes és que apareixen d’una manera brusca, sobtada. 

 

–Per dues raons: per un infart cerebral, en què una artèria queda obstruïda per un coàgul, o per una hemorràgia cerebral, quan una artèria es trenca i sagna. A l’hora de tractar-lo el primer que hem de saber és què ha provocat l’ictus, i el temps juga en contra nostre. Ho hem de saber fent una radiografia del cap –un TAC– el més ràpid possible i, per això, és tan important arribar de seguida a l’hospital per detectar la lesió i iniciar el tractament. Si és un infart per obstrucció d’artèria s’ha de donar un medicament intravenós per dissoldre el coàgul, que funciona en un 20% dels casos. Però, què passa si el quall és molt gran? El gran avenç, de l’any passat, és que hem demostrat que mitjançant una trombectomia (introduir un catèter per l’engonal fins al cervell) podem atrapar el coàgul i extreure’l. Això provoca una millora en els símptomes i la recuperació, però no podem tardar molt perquè la lesió pot ser irreversible.

 

–No hi ha un càlcul matemàtic, i n’hi ha de diversa gravetat. Una obstrucció d’una artèria tractada en dues o tres hores, pot suposar una millora del 70-80%; a les quatre o cinc hores, del 50%, i a les vuit hores, del 40%. Com abans, millor. Però el problema de la trombectomia és que només es fa a cinc hospitals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona perquè és un tractament que requereix d’alta tecnologia i especialistes. Hem creat xarxes per atendre el màxim de malalts afectats per l’ictus.

 

–Sí, hi ha un 15% dels malalts d’ictus que han tingut infarts cerebrals silents. Amb un TAC es detecten lesions d’infarts cerebrals o de microhemorràgies antigues que no han tingut cap simptomatologia. Per què? Perquè no totes les àrees del cervell són igualment expressives, ni funcionals, i passem un terç de la nostra vida dormint i podem patir un ictus dormint i ni assabentar-nos. 

 

–Les causes són comunes als riscos per al cor: la hipertensió és una bomba de rellotgeria, la diabetis, el colesterol, el tabaquisme i les arrítmies. És molt important detectar les arrítmies per poder medicar la persones i prevenir un ictus.