INÉS SÁNCHEZ Vicepresidenta del Cineclub de les Valls
INÉS SÁNCHEZ: «El Cineclub va omplir el buit de films en versió original»
Inés Sánchez Domingo és directora de la Biblioteca Pública de Govern i vicepresidenta del Cineclub de les Valls, una entitat que celebra 20 anys i que dissabte ho celebra amb una projecció especial, Final girls (a les deu de la nit, al Teatre Comunal). / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Quin va ser l’origen del Cineclub de les Valls?
–Jo no hi vaig ser als inicis perquè m’hi vaig vincular un parell d’anys després, però sé que feia temps que hi havia un grup de gent que volia reviure l’antic cineclub, que funcionava als anys 70, el que portava el Jordi Sasplugas. Entre la gent inicial hi havia un crític de cinema, la Pites Roure, el Pere Sementé (l’actual president) i d’altres. El grup va informar-se de com aconseguir les pel·lícules per projectar, per fer-ho bé, d’una manera legal. L’Antoni Moles, que portava el cineclub de la Seu, els va facilitar el contacte de la Federació Catalana de Cineclubs i ja es va muntar el sistema.
–Funciona bé el cineclub? Hi assisteix públic?
–Més o menys es manté. Potser va començar amb més entusiasme que ara, perquè fa 20 anys només hi havia un cinema, el Modern, que no programava res en versió original i hi havia un buit, i a l’inici es va notar l’afluència. Però bé, ja fa uns 10-12 anys que ens mantenim entre les 35-45 persones de mitjana per sessió.
–Com fan la tria de les pel·lícules? La gràcia és que són films que estan fora dels circuits comercials habituals.
–La veritat és que és difícil d’escollir. Els membres de la junta aportem una llista de pel·lícules que voldríem veure, sobretot les que es premien en festivals o ens recomanen altres cineclubs. Els socis també ens fan suggeriments. També hi ha demandes puntuals d’entitats.
–És difícil aconseguir les còpies?
–Bé, sí, perquè el cinema té caducitat. Una pel·lícula surt a la venda durant un cert temps, després es retira i ja no la trobes! Nosaltres vam començar projectant pel·lícules en 35 mil·límetres, vam aconseguir un projector, una pantalla, vam formar una persona per fer de projeccionista... Però el 35 mm gairebé ha desaparegut, ara fa un parell d’anys que els films els projectem en DVD o Blu-ray. Trobar les pel·lícules depèn de si són més o menys conegudes i el circuit comercial que han tingut.
–No enyoren el format 35 mm?
–Sap greu per la maquinària, el soroll, que donava un ambient diferent al cinema, però ara és molt més còmode. I els costos de transport s’han abaratit a la meitat: no és el mateix transportar quatre o cinc bobines de pel·lícula que pesen 25 quilograms, que un disc.
–Els films els conserven? Tenen una filmoteca del Cineclub de les Valls?
–No, normalment el distribuïdor et proporciona la còpia, però això està canviant. Ara com que les pel·lícules estan a la venda al públic et demanen que t’espavilis tu i la compris. Estem buscant fórmules per no tenir un cost afegit amb la compra, ja que només fem una sessió. Per exemple, les busquem a les biblioteques, les demanem a un altre cineclub...
–I si les compren, per al fons de la biblioteca!
–Sí, sí! De vegades les compro per al fons de la biblioteca pública.
–Com celebren els 20 anys?
–La idea era projectar una pel·lícula que pogués atreure públic jove, que no acostuma a venir molt, i dissabte veurem Final girls («Les últimes supervivents»), un homenatge a les pel·lícules de terror juvenil. Final girls va guanyar el premi del jurat de Sitges de l’any passat, amb molt bones crítiques. És un film de cinema dins del cinema, amb homenatges. També hi haurà un preu diferent: 3 euros la general, i gratuïta per als socis del cineclub i per a les persones que vinguin disfressades.
–De què?
–De terror, bé, o no. Però que vinguin disfressats i animin.
–Algun altre acte per commemorar els 20 anys de l’entitat?
–Durant la projecció sortejarem viatges i altres coses entre el públic.
–Recordo alguna sessió amb molt de públic, com la de ‘Searching for sugar man’.
–Sí, l’última de juny la dediquem a la música. També han tingut molt d’èxit els documentals de Michael Moore i les pel·lícules picantones, com Nymphomaniac i les de Passolini. En canvi, vam intentar fer una marató de cinema de riure i va ser un fracàs! També ens agrada convidar directors a parlar dels films.
–Quin va ser l’origen del Cineclub de les Valls?
–Jo no hi vaig ser als inicis perquè m’hi vaig vincular un parell d’anys després, però sé que feia temps que hi havia un grup de gent que volia reviure l’antic cineclub, que funcionava als anys 70, el que portava el Jordi Sasplugas. Entre la gent inicial hi havia un crític de cinema, la Pites Roure, el Pere Sementé (l’actual president) i d’altres. El grup va informar-se de com aconseguir les pel·lícules per projectar, per fer-ho bé, d’una manera legal. L’Antoni Moles, que portava el cineclub de la Seu, els va facilitar el contacte de la Federació Catalana de Cineclubs i ja es va muntar el sistema.
–Funciona bé el cineclub? Hi assisteix públic?
–Més o menys es manté. Potser va començar amb més entusiasme que ara, perquè fa 20 anys només hi havia un cinema, el Modern, que no programava res en versió original i hi havia un buit, i a l’inici es va notar l’afluència. Però bé, ja fa uns 10-12 anys que ens mantenim entre les 35-45 persones de mitjana per sessió.
–Com fan la tria de les pel·lícules? La gràcia és que són films que estan fora dels circuits comercials habituals.
–La veritat és que és difícil d’escollir. Els membres de la junta aportem una llista de pel·lícules que voldríem veure, sobretot les que es premien en festivals o ens recomanen altres cineclubs. Els socis també ens fan suggeriments. També hi ha demandes puntuals d’entitats.
–És difícil aconseguir les còpies?
–Bé, sí, perquè el cinema té caducitat. Una pel·lícula surt a la venda durant un cert temps, després es retira i ja no la trobes! Nosaltres vam començar projectant pel·lícules en 35 mil·límetres, vam aconseguir un projector, una pantalla, vam formar una persona per fer de projeccionista... Però el 35 mm gairebé ha desaparegut, ara fa un parell d’anys que els films els projectem en DVD o Blu-ray. Trobar les pel·lícules depèn de si són més o menys conegudes i el circuit comercial que han tingut.
–No enyoren el format 35 mm?
–Sap greu per la maquinària, el soroll, que donava un ambient diferent al cinema, però ara és molt més còmode. I els costos de transport s’han abaratit a la meitat: no és el mateix transportar quatre o cinc bobines de pel·lícula que pesen 25 quilograms, que un disc.
–Els films els conserven? Tenen una filmoteca del Cineclub de les Valls?
–No, normalment el distribuïdor et proporciona la còpia, però això està canviant. Ara com que les pel·lícules estan a la venda al públic et demanen que t’espavilis tu i la compris. Estem buscant fórmules per no tenir un cost afegit amb la compra, ja que només fem una sessió. Per exemple, les busquem a les biblioteques, les demanem a un altre cineclub...
–I si les compren, per al fons de la biblioteca!
–Sí, sí! De vegades les compro per al fons de la biblioteca pública.
–Com celebren els 20 anys?
–La idea era projectar una pel·lícula que pogués atreure públic jove, que no acostuma a venir molt, i dissabte veurem Final girls («Les últimes supervivents»), un homenatge a les pel·lícules de terror juvenil. Final girls va guanyar el premi del jurat de Sitges de l’any passat, amb molt bones crítiques. És un film de cinema dins del cinema, amb homenatges. També hi haurà un preu diferent: 3 euros la general, i gratuïta per als socis del cineclub i per a les persones que vinguin disfressades.
–De què?
–De terror, bé, o no. Però que vinguin disfressats i animin.
–Algun altre acte per commemorar els 20 anys de l’entitat?
–Durant la projecció sortejarem viatges i altres coses entre el públic.
–Recordo alguna sessió amb molt de públic, com la de ‘Searching for sugar man’.
–Sí, l’última de juny la dediquem a la música. També han tingut molt d’èxit els documentals de Michael Moore i les pel·lícules picantones, com Nymphomaniac i les de Passolini. En canvi, vam intentar fer una marató de cinema de riure i va ser un fracàs! També ens agrada convidar directors a parlar dels films.