MANUEL SUÁREZ ESCRIPTOR
MANUEL SUÁREZ: «La ciència no dóna respostes absolutes; ajuda a millorar»
Entre el binomi Messi-Einstein, a qui atribuirien un major grau d’intel·ligència? La resposta sembla evident, però anirien errats. La ciència, tard o d’hora, ho explica tot, dóna la resposta encertada a aquesta qüestió. L’autor n’és Manuel Suárez, veí de la Seu que combina la docència i l’amar per la naturalesa per una passió desmesurada per la ciència. Ara, ha aprofitat anys de dedicació per recollir en un llibre 27 de les respostes que, darrerament, la ciència ha donat a temes com els infarts o les relacions sentimentals amb els robots. El proper mes d’agost, portarà la presentació de la seva obra a la Seu d’Urgell. / Per MARISA DA COSTA
–En la seva darrera obra, aborda temes molt diferents.
–27, en concret. És molt multidisciplinar.
–Com s’ho fa per dominar tantes branques?
–Sóc un apassionat per vàries branques: l’educació, l’esport, la natura... Però pot ser la més important és la ciència, per la que tinc molta passió. I bé, ara he fet un recull sobre algunes qüestions que, a la llarga, la ciència va explicant.
–La ciència ja preveu que acabarem guardant una relació d’amor amb els robots i explica la vertadera naturalesa dels transgènics? Quin nexe comú existeix entre aquests dos punts?
–La ciència explica la relació entre tots els vessants: la vida, l’home, l’univers... Ho aborda tot. No podem explicar si tindrem sexe amb els robots o fins a quin punt són nocius els transgènics, però tots els avenços de l’actualitat apunten a que aviat es trobaran explicacions. La ciència no sap pràcticament res sobre l’Univers o l’home, però a la llarga –tard o d’hora–, va donant explicacions a tot. I són alguns d’aquests avenços els que jo vull explicar al meu llibre. Per exemple, no sabem res sobre el càncer. Però resulta que hi ha uns quants microbis que ho expliquen tot sobre el càncer o fins i tot sobre l’obesitat i cada dia explicarà més coses.
–El fet que hi hagi aquests avenços i que aquests siguin constants, fa que les respostes que vostè recull no siguin úniques i irrebatibles sinó que condueixi a un segon volum?
–Sí que és cert que el llibre podria ser molt ampliable perquè la ciència no dóna realitats irrebatibles sinó que té mecanismes per millorar moltes coses. Està sempre disposada als canvis, pel que els 27 que jo abasto poden canviar aviat.
– ‘La ciència, tard o d’hora, ho explica tot’, ho diu al seu títol. Però no hi ha temes més rellevants que la possibilitat de tenir sexe amb robots, com per exemple potenciar l’estudi del càncer?
–La investigació del càncer està resolent infinitats de coses. La ciència no sap perquè es produeix, però està resolent moltes com per exemple com pal·liar-lo.
–És qüestió de temps.
–És qüestió de temps, ho diu el meu títol; si hagués dit que la ciència ho explica tot, hauria dit una gran barbaritat. Cal esperar i observar; fins fa poc no se sabia que hi ha virus al mar, no se sabia que la quantitat de bacteris que rep un infant és diferent si neix per cesària o per l’úter. Són coses que la ciència va explicant.
–Hi ha sorpreses cada dia.
–I cal tenir en compte que hi ha coses que van més lluny de la ciència. La nostra conducta, per exemple. Miri, fa poc es van descobrir una enorme varietat de gens que tenen a veure amb la creativitat humana. Un cervell pot ser privilegiat però tot depèn de l’entorn on es desenvolupi i cal molt d’entrenament per potenciar això.
–A més de donar respostes, també fa reflexionar. Quina és la pregunta que necessita més urgentment de resposta?
–N’hi ha tantíssimes... Però les preguntes que jo plantejo ja tenen resposta. Per exemple: a qui no interessa saber si la felicitat o la intel·ligència es poden mesurar? Existeixen els afrodisíacs? Són millors els ous que ven una pagesa o els del supermercat?
–Hi haurà un segon volum de preguntes i respostes?
–Per ara, no.
–En cas que les 27 que ja han contestat vegin canviades les explicacions, es planteja un segon volum?
–Mentre escrivia, hi havia qüestions que ja havien canviat, anava actualitzant constantment, no es pot parar.
–És a dir; quan vagi a comprar el llibre pot ser que alguna de les explicacions ja no sigui del tot ajustada.
–No hi ha veritats absolutes, simplement es van coneixent coses noves.
–En la seva darrera obra, aborda temes molt diferents.
–27, en concret. És molt multidisciplinar.
–Com s’ho fa per dominar tantes branques?
–Sóc un apassionat per vàries branques: l’educació, l’esport, la natura... Però pot ser la més important és la ciència, per la que tinc molta passió. I bé, ara he fet un recull sobre algunes qüestions que, a la llarga, la ciència va explicant.
–La ciència ja preveu que acabarem guardant una relació d’amor amb els robots i explica la vertadera naturalesa dels transgènics? Quin nexe comú existeix entre aquests dos punts?
–La ciència explica la relació entre tots els vessants: la vida, l’home, l’univers... Ho aborda tot. No podem explicar si tindrem sexe amb els robots o fins a quin punt són nocius els transgènics, però tots els avenços de l’actualitat apunten a que aviat es trobaran explicacions. La ciència no sap pràcticament res sobre l’Univers o l’home, però a la llarga –tard o d’hora–, va donant explicacions a tot. I són alguns d’aquests avenços els que jo vull explicar al meu llibre. Per exemple, no sabem res sobre el càncer. Però resulta que hi ha uns quants microbis que ho expliquen tot sobre el càncer o fins i tot sobre l’obesitat i cada dia explicarà més coses.
–El fet que hi hagi aquests avenços i que aquests siguin constants, fa que les respostes que vostè recull no siguin úniques i irrebatibles sinó que condueixi a un segon volum?
–Sí que és cert que el llibre podria ser molt ampliable perquè la ciència no dóna realitats irrebatibles sinó que té mecanismes per millorar moltes coses. Està sempre disposada als canvis, pel que els 27 que jo abasto poden canviar aviat.
– ‘La ciència, tard o d’hora, ho explica tot’, ho diu al seu títol. Però no hi ha temes més rellevants que la possibilitat de tenir sexe amb robots, com per exemple potenciar l’estudi del càncer?
–La investigació del càncer està resolent infinitats de coses. La ciència no sap perquè es produeix, però està resolent moltes com per exemple com pal·liar-lo.
–És qüestió de temps.
–És qüestió de temps, ho diu el meu títol; si hagués dit que la ciència ho explica tot, hauria dit una gran barbaritat. Cal esperar i observar; fins fa poc no se sabia que hi ha virus al mar, no se sabia que la quantitat de bacteris que rep un infant és diferent si neix per cesària o per l’úter. Són coses que la ciència va explicant.
–Hi ha sorpreses cada dia.
–I cal tenir en compte que hi ha coses que van més lluny de la ciència. La nostra conducta, per exemple. Miri, fa poc es van descobrir una enorme varietat de gens que tenen a veure amb la creativitat humana. Un cervell pot ser privilegiat però tot depèn de l’entorn on es desenvolupi i cal molt d’entrenament per potenciar això.
–A més de donar respostes, també fa reflexionar. Quina és la pregunta que necessita més urgentment de resposta?
–N’hi ha tantíssimes... Però les preguntes que jo plantejo ja tenen resposta. Per exemple: a qui no interessa saber si la felicitat o la intel·ligència es poden mesurar? Existeixen els afrodisíacs? Són millors els ous que ven una pagesa o els del supermercat?
–Hi haurà un segon volum de preguntes i respostes?
–Per ara, no.
–En cas que les 27 que ja han contestat vegin canviades les explicacions, es planteja un segon volum?
–Mentre escrivia, hi havia qüestions que ja havien canviat, anava actualitzant constantment, no es pot parar.
–És a dir; quan vagi a comprar el llibre pot ser que alguna de les explicacions ja no sigui del tot ajustada.
–No hi ha veritats absolutes, simplement es van coneixent coses noves.