Joan Carles Recasens director del Cos de Bombers
JOAN CARLES RECASENS: «A l’hora de construir xemeneies també s’haurien de seguir unes normes»
Joan Carles Recasens fa set anys que és a la direcció de Bombers i en porta 33 com a membre d’aquest cos. De fet, és el segon amb més antiguitat. L’entitat que dirigeix va passar fa dues setmanes per un dels períodes més actius amb almenys tres incendis considerables que, per sort, no van causar cap víctima, tot i que sí molts maldecaps. / Per RAFA MORA
–Coincideix que hi ha hagut molts incendis.
–Són circumstàncies de l’any.
–Però just els dos casos, amb xemeneies pel mig.
–El de Sispony va ser per les estructures. Hi va haver un contacte amb el ferro de la xemeneia.
–S’ha parlat molt de la possible necessitat que hi hagin inspeccions.
–Està bé que cada any la gent que utilitza regularment la llar de foc que faci una neteja. Hi ha empreses especialitzades. Fent això ja reduïm el risc. Una altra cosa és com estigui muntada el tub de la xemeneia. En el cas de Sispony era perquè estava en contacte amb la fusta. A l’hora de construir també s’haurien de seguir unes normes. Jo no sé si un tub de ferro que pot arribar a una certa temperatura ha d’estar en contacte amb la fusta d’un teulat. Això, per molt que netegis la xemeneia, no es veu. Cal unes normes d’instal·lació.
–Però totes les xemeneies d’aquell bloc de cases estan igual?
–No, perquè la del pis del costat sí és d’obra, de totxana, que ja fa d’aïllant. Són cases adossades i a dins cadascú s’ha fet la seva decoració.
–Quan ocorre un incendi com el de la Massana, es troben a faltar efectius?
–De guàrdia actualment som 22. En qualsevol moment de l’any hi ha aquests bombers de guàrdia distribuïts en quatre casernes. La principal és la de Santa Coloma, i després hi ha la de la Massana, la de Canillo i la del Pas de la Casa. En el seu moment es va apostar per fer una estructura que es podés fer una actuació en menys de 15 minuts. Abans només hi havia una sola caserna a Andorra la Vella i una de més petita al Pas amb dues persones. Amb el sistema actual hi ha efectius per donar un tipus de servei concret. Amb això garantim que qualsevol persona que ens truqui tindrà en menys de quinze minuts una persona professional allà on sigui, i aquesta ja valorarà i determinarà el problema i fins i tot intervenir. L’únic problema que podem tenir és si coincideix al mateix moment diferents serveis, però l’històric ens diu, des de l’any 61 que estem, que l’estructura que hi ha és la que toca. Un cas com el de la Massana ens passa cada quatre o cinc anys. No és habitual.
–Quants efectius en tenen ara? Perquè vostè reclama uns 135 per idoneïtat.
–En tenim 119. L’idoni seria els 135 per poder posar un efectiu més a cada caserna. Al Pas durant la temporada d’esquí ja en tenim quatre. La Massana i Canillo estan a tres, però hi ha alguns serveis que amb quatre aniria millor, però ara hem optat per intervenir amb dues casernes. És a dir que si hi ha un accident o qualsevol actuació que no intervé una ambulància, que seria una intervenció bàsica en què van tres efectius, tota la resta s’activen dues casernes i així tens entre sis i vuit persones en la primera fase d’un quart d’hora.
–L’opció d’augmentar el nombre d’efectius és real?
–Ja entenem que la situació econòmica del país és la que és. Ara també estem en un equilibri que tampoc seria una prioritat. El número idoni seria 130 però podem fer front al servei.
–Quina seria ara la gran reivindicació del cos de Bombers atès que a nivell de personal s’està d’acord?
–Des de la direcció crec que estem bé, pel que fa a vehicles just acabem de rebre un de foc nou, i en principi de material també perquè anem adquirint-ho. Estem arribant a un nivell de funcionament normal.
–La llei que està en procés no canviarà gran cosa a la reglamentació que hi ha ara. Llavors, quin és el seu gran valor?
–La llei fa èmfasi en una assegurança més específica per als membres del cos de Bombers, després surt també tot el que són els expedients disciplinaris, però és cert que per la resta gairebé és igual. Hem tardat tant en tenir la llei que el que fem és plasmar la realitat sobre el paper, no fer la llei i aplicar-la sobre el terreny.
–Aquesta llei, però, s’entén fonamental.
–El més important no és la llei en sí, sinó els reglaments que s’en desprendran, i aquí sí que entrarem directament en el terreny i podrem modificar coses que no en tenim, coses com els horaris, els torns. Tot això en una llei no es pot posar, perquè el sistema laboral va canviant. Si estigués feta fa vint anys, actualment estaria desfasat un horari laboral, per exemple. Els reglaments s’adapten més al dia a dia i a la realitat.
–Què hi ha de nou sobre la intenció d’instaurar el 112.
–És un projecte que penjarà de Protecció Civil. Se n’han fet diversos projectes, és costós i no crec que sigui ara imprescindible. Penso que hi ha altres prioritats. Actualment si es truca al 112 el rebem nosaltres, amb els nostres operadors, i no està desatés. La idea seria crear una plataforma que gairebé segur que es muntarà a la central nostra de Santa Coloma. Però hi ha diversos sistemes de muntar un 112: un és recepció de trucades desviant directament ja sigui al SUM o a la Policia; o crear una plataforma que hi hagi una persona de cadascun d’aquests departaments, que hi siguin físicament en la central. I un sistema o un altre fa variar també el cost.
–El transport sanitari ha augmentat molt. On està el límit del que s’ha de fer i el que no per part de Bombers?
–Vam deixar de fer-ho al 2006-2007, i al setembre de l’any 2014 vam tornar a reprendre, i vam tornar a reprendre el que crec que ens pertoca a nosaltres, és a dir un servei d’emergència i no sanitari. Per a nosaltres són tots els serveis primaris, urgents no medicalitzats. Aquests són serveis no programats urgents.
–Sobre les hores extres...
–Són gairebé similars a les d’altres anys.
–Se senten valorats, en general, per la gent
–Andorra és molt especial per això. Però ni valorats ni no. La gent que els hem anat a prestar auxili sí, però els que ni els va ni els ve ens veuen com uns privilegiats. Nosaltres fem aquesta feina, que és molt important, perquè ens agrada.
–És una visió aquesta una mica més genèrica, també inclou potser d’altres cossos especials.
–Sí, sí. Bàsicament, a part d’alguna empresa que té servei propi de bombers, si vols ser bomber és per la via pública, i has de ser funcionari i estar dins de l’administració.
–Quina és la relació de la direcció amb l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA)?
–Bona. Ara mateix han acabat de fer les seves aportacions amb el ministre pel que fa a la llei. No és un problema ja de si és ABA o no és ABA, sinó és un problema de nom i cognom. Un sindicat ha de fer la seva feina i jo ho entenc, que ha de mirar pel bé dels bombers, però també no han de perdre de vista que això és Bombers i que hi ha unes línies històriques que són les que manen.
–Des dels sindicats habitualment parlen d’excés de pes de la direcció.
–La direcció té el pes que penso que ha de tenir per reconduir el tema. No es pot deixar tancat en un document una cosa que ha de ser més dinàmica.
–Vostè porta més de tres dècades.
–Menys a un oficial que porta més anys que jo, a tota la resta d’efectius els he vist entrar. Per això és important perquè quan de vegades et vénen amb algunes reivindicacions, com que saps l’inici i el final com ha anat, pots trobar la solució de seguida.
–Set anys de director ja. Veu el final?
–Això és un càrrec de confiança i el vaig agafar per donar suport a Bombers. Vaig acceptar el càrrec per donar un cop de mà.
–Satisfet de la feina feta durant tot aquest període?
–Sí, però també queden coses a fer. La llei, reglaments... però les línies ja estan marcades i a partir d’aquí cadascú ja aporta el seu granet de sorra.
–Coincideix que hi ha hagut molts incendis.
–Són circumstàncies de l’any.
–Però just els dos casos, amb xemeneies pel mig.
–El de Sispony va ser per les estructures. Hi va haver un contacte amb el ferro de la xemeneia.
–S’ha parlat molt de la possible necessitat que hi hagin inspeccions.
–Està bé que cada any la gent que utilitza regularment la llar de foc que faci una neteja. Hi ha empreses especialitzades. Fent això ja reduïm el risc. Una altra cosa és com estigui muntada el tub de la xemeneia. En el cas de Sispony era perquè estava en contacte amb la fusta. A l’hora de construir també s’haurien de seguir unes normes. Jo no sé si un tub de ferro que pot arribar a una certa temperatura ha d’estar en contacte amb la fusta d’un teulat. Això, per molt que netegis la xemeneia, no es veu. Cal unes normes d’instal·lació.
–Però totes les xemeneies d’aquell bloc de cases estan igual?
–No, perquè la del pis del costat sí és d’obra, de totxana, que ja fa d’aïllant. Són cases adossades i a dins cadascú s’ha fet la seva decoració.
–Quan ocorre un incendi com el de la Massana, es troben a faltar efectius?
–De guàrdia actualment som 22. En qualsevol moment de l’any hi ha aquests bombers de guàrdia distribuïts en quatre casernes. La principal és la de Santa Coloma, i després hi ha la de la Massana, la de Canillo i la del Pas de la Casa. En el seu moment es va apostar per fer una estructura que es podés fer una actuació en menys de 15 minuts. Abans només hi havia una sola caserna a Andorra la Vella i una de més petita al Pas amb dues persones. Amb el sistema actual hi ha efectius per donar un tipus de servei concret. Amb això garantim que qualsevol persona que ens truqui tindrà en menys de quinze minuts una persona professional allà on sigui, i aquesta ja valorarà i determinarà el problema i fins i tot intervenir. L’únic problema que podem tenir és si coincideix al mateix moment diferents serveis, però l’històric ens diu, des de l’any 61 que estem, que l’estructura que hi ha és la que toca. Un cas com el de la Massana ens passa cada quatre o cinc anys. No és habitual.
–Quants efectius en tenen ara? Perquè vostè reclama uns 135 per idoneïtat.
–En tenim 119. L’idoni seria els 135 per poder posar un efectiu més a cada caserna. Al Pas durant la temporada d’esquí ja en tenim quatre. La Massana i Canillo estan a tres, però hi ha alguns serveis que amb quatre aniria millor, però ara hem optat per intervenir amb dues casernes. És a dir que si hi ha un accident o qualsevol actuació que no intervé una ambulància, que seria una intervenció bàsica en què van tres efectius, tota la resta s’activen dues casernes i així tens entre sis i vuit persones en la primera fase d’un quart d’hora.
–L’opció d’augmentar el nombre d’efectius és real?
–Ja entenem que la situació econòmica del país és la que és. Ara també estem en un equilibri que tampoc seria una prioritat. El número idoni seria 130 però podem fer front al servei.
–Quina seria ara la gran reivindicació del cos de Bombers atès que a nivell de personal s’està d’acord?
–Des de la direcció crec que estem bé, pel que fa a vehicles just acabem de rebre un de foc nou, i en principi de material també perquè anem adquirint-ho. Estem arribant a un nivell de funcionament normal.
–La llei que està en procés no canviarà gran cosa a la reglamentació que hi ha ara. Llavors, quin és el seu gran valor?
–La llei fa èmfasi en una assegurança més específica per als membres del cos de Bombers, després surt també tot el que són els expedients disciplinaris, però és cert que per la resta gairebé és igual. Hem tardat tant en tenir la llei que el que fem és plasmar la realitat sobre el paper, no fer la llei i aplicar-la sobre el terreny.
–Aquesta llei, però, s’entén fonamental.
–El més important no és la llei en sí, sinó els reglaments que s’en desprendran, i aquí sí que entrarem directament en el terreny i podrem modificar coses que no en tenim, coses com els horaris, els torns. Tot això en una llei no es pot posar, perquè el sistema laboral va canviant. Si estigués feta fa vint anys, actualment estaria desfasat un horari laboral, per exemple. Els reglaments s’adapten més al dia a dia i a la realitat.
–Què hi ha de nou sobre la intenció d’instaurar el 112.
–És un projecte que penjarà de Protecció Civil. Se n’han fet diversos projectes, és costós i no crec que sigui ara imprescindible. Penso que hi ha altres prioritats. Actualment si es truca al 112 el rebem nosaltres, amb els nostres operadors, i no està desatés. La idea seria crear una plataforma que gairebé segur que es muntarà a la central nostra de Santa Coloma. Però hi ha diversos sistemes de muntar un 112: un és recepció de trucades desviant directament ja sigui al SUM o a la Policia; o crear una plataforma que hi hagi una persona de cadascun d’aquests departaments, que hi siguin físicament en la central. I un sistema o un altre fa variar també el cost.
–El transport sanitari ha augmentat molt. On està el límit del que s’ha de fer i el que no per part de Bombers?
–Vam deixar de fer-ho al 2006-2007, i al setembre de l’any 2014 vam tornar a reprendre, i vam tornar a reprendre el que crec que ens pertoca a nosaltres, és a dir un servei d’emergència i no sanitari. Per a nosaltres són tots els serveis primaris, urgents no medicalitzats. Aquests són serveis no programats urgents.
–Sobre les hores extres...
–Són gairebé similars a les d’altres anys.
–Se senten valorats, en general, per la gent
–Andorra és molt especial per això. Però ni valorats ni no. La gent que els hem anat a prestar auxili sí, però els que ni els va ni els ve ens veuen com uns privilegiats. Nosaltres fem aquesta feina, que és molt important, perquè ens agrada.
–És una visió aquesta una mica més genèrica, també inclou potser d’altres cossos especials.
–Sí, sí. Bàsicament, a part d’alguna empresa que té servei propi de bombers, si vols ser bomber és per la via pública, i has de ser funcionari i estar dins de l’administració.
–Quina és la relació de la direcció amb l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA)?
–Bona. Ara mateix han acabat de fer les seves aportacions amb el ministre pel que fa a la llei. No és un problema ja de si és ABA o no és ABA, sinó és un problema de nom i cognom. Un sindicat ha de fer la seva feina i jo ho entenc, que ha de mirar pel bé dels bombers, però també no han de perdre de vista que això és Bombers i que hi ha unes línies històriques que són les que manen.
–Des dels sindicats habitualment parlen d’excés de pes de la direcció.
–La direcció té el pes que penso que ha de tenir per reconduir el tema. No es pot deixar tancat en un document una cosa que ha de ser més dinàmica.
–Vostè porta més de tres dècades.
–Menys a un oficial que porta més anys que jo, a tota la resta d’efectius els he vist entrar. Per això és important perquè quan de vegades et vénen amb algunes reivindicacions, com que saps l’inici i el final com ha anat, pots trobar la solució de seguida.
–Set anys de director ja. Veu el final?
–Això és un càrrec de confiança i el vaig agafar per donar suport a Bombers. Vaig acceptar el càrrec per donar un cop de mà.
–Satisfet de la feina feta durant tot aquest període?
–Sí, però també queden coses a fer. La llei, reglaments... però les línies ja estan marcades i a partir d’aquí cadascú ja aporta el seu granet de sorra.