FRANCESC XAVIER COMELLA EMPRESARI INFORMÀTIC
FRANCESC XAVIER COMELLA: «Els límits estan en la nostra imaginació»
És fill de La Seu d’Urgell, va nèixer el 1967, va estudiar a l’escola Albert Vives i a l’institut Joan Brudieu amb «els millors companys i professors del món». Té una petita empresa informàtica des de fa 26 anys orientada als serveis i a la venda, i alhora, programa aplicatius de gestió. / Per JOSEP ROMERO
–Què li agrada d’Andorra?
–M’agrada el gran ventall de coses i serveis que ofereix en tan poc espai, és increïble.
–I el pitjor?
–El fet que algunes persones, pel fet de ser andorranes, es creguin éssers superiors. Tot i que aquest aspecte crec que està canviant en els darrers anys. Tampoc m’agrada la mala integració d’algunes construccions en el paisatge.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–Doncs com que m’agrada l’esquí de fons, prefereixo les pistes de la Rabassa, tot i que de tant en tant, no està malament anar de shopping al centre d’Andorra.
–Què li agrada més de la seva professió?
–El fet d’estar en contacte continu amb molta gent i la possibilitat de buscar solucions i solucionar problemes als empresaris i particulars de la zona.
–La informàtica és ja el futur. Però fins a quin punt està justificada la seva dependència actual?
–Sí, estem en un món totalment informatitzat... potser fins i tot massa, i això pot semblar que em posi en contra meva, però crec que cal buscar aquell punt d’equilibri en el que no s’arribi a perdre la part humana.
–Hi ha nens i joves enganxats fins i tot al punt de l’addicció als videojocs i a les apostes online. On estaria el punt desitjable?
–No sóc gens partidari que existeixin aquests tipus de negoci online. Ara mateix són molt difícils de controlar, ja que les empreses poden ser arreu del món i els clients també. Les normes que aquí no són vàlides, en altres països poden ser totalment legals. L’ideal fora que tothom sabés posar-se els seus propis límits, però això és una utopia.
–Creu que la ciutadania està suficientment informada sobre els pros i els contres de l’ús de les eines informàtiques?
–Cada cop n’estan més. Ara la canalla ja utilitza tauletes, pissarres digitals, projectors i tot tipus d’eines informàtiques des dels 4 anys i, any rere any, incorporen noves eines i les aprenen a utilitzar fàcilment... són esponges. Els de la meva generació que hem viscut pràcticament els inicis de la informàtica fins a l’actualitat, hem tingut que canviar de sistemes operatius, programaris i equips molts cops fins arribar on ara estem... ens ha costat adaptar-nos a cada salt tecnològic però ho hem assimilat.
Els problemes però apareixen de debò quan aquest ús provoca la desaparició d’altres habilitats pròpies dels éssers humans: la lectura, la recerca pels nostres propis medis, l’escriptura, el càlcul, el dibuix... sabrem mantenir la rapidesa i fiabilitat de les eines informàtiques i continuar fent ús de les nostres habilitats humanes? Esperem que tothom sàpiga balancejar bé aquests pros i contres.
–Hem tocat sostre a nivell d’avenços informàtics?
–Mai es tocarà sostre: gairebé estem creixent a nivell exponencial dia a dia. On són els límits? En les nostres capacitats i la nostra imaginació.
–A mig i llarg termini, a efectes pràctics, que ens depara aquest sector?
–Estem entrant ara mateix en uns avenços impressionants en el món de la robòtica i les telecomunicacions. Poder fer les coses a distància utilitzant robots que ens reemplacin i dirigits per nosaltres mateixos és quelcom increïble... fins demà passat que serà realitat !!!
Però com que el sector informàtic es fusiona amb tota la resta de sectors existents, les possibilitats són immenses. Només cal imaginar-les.
–Participa en algun moviment o associació social? En quins?
–Si. Ara mateix sóc soci de Creu Roja i d’una Associació de Trasplantats i donant d’òrgans. Puntualment faig col·laboracions en varies accions i a través de diverses associacions. M’agradaria fer encara més.
–Acostuma a reciclar?
–A la nostra empresa reciclem des que varem obrir ara fa més de 26 anys: cartutxos de tinta, tòners, circuits electrònics, plàstic, paper, piles... tot component amb qualitat de reciclable rep aquest tractament, ens costi el que ens costi. També invertim en components de baix consum sempre que es pot. A casa fem el mateix. Ara bé, reciclant no n’hi ha prou: cal evitar també el sobreconsum.
–Té por a la mort?
–No, por no li tinc. Potser una mica de respecte... sembla una cosa molt seriosa. Tard o d’hora em vindrà a veure i no sé com reaccionaré. Potser li diré: Apa noia anem a fer la darrera cervesa amb música dels Pink Floyd, dels Purple, dels Zeppelin, Queen... i marxem!
–Practica esport, quin?
–Una mica d’esquí de fons, una mica de passejar per la muntanya, buscar algun bolet i també el ‘panxing’, el ‘menging’, alçament de porró i el ‘xirinoling’ quan puc. Potser n’hauria de fer més... Aquest any prometo tornar a fer ‘bicicleting’.
–Què li agrada d’Andorra?
–M’agrada el gran ventall de coses i serveis que ofereix en tan poc espai, és increïble.
–I el pitjor?
–El fet que algunes persones, pel fet de ser andorranes, es creguin éssers superiors. Tot i que aquest aspecte crec que està canviant en els darrers anys. Tampoc m’agrada la mala integració d’algunes construccions en el paisatge.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–Doncs com que m’agrada l’esquí de fons, prefereixo les pistes de la Rabassa, tot i que de tant en tant, no està malament anar de shopping al centre d’Andorra.
–Què li agrada més de la seva professió?
–El fet d’estar en contacte continu amb molta gent i la possibilitat de buscar solucions i solucionar problemes als empresaris i particulars de la zona.
–La informàtica és ja el futur. Però fins a quin punt està justificada la seva dependència actual?
–Sí, estem en un món totalment informatitzat... potser fins i tot massa, i això pot semblar que em posi en contra meva, però crec que cal buscar aquell punt d’equilibri en el que no s’arribi a perdre la part humana.
–Hi ha nens i joves enganxats fins i tot al punt de l’addicció als videojocs i a les apostes online. On estaria el punt desitjable?
–No sóc gens partidari que existeixin aquests tipus de negoci online. Ara mateix són molt difícils de controlar, ja que les empreses poden ser arreu del món i els clients també. Les normes que aquí no són vàlides, en altres països poden ser totalment legals. L’ideal fora que tothom sabés posar-se els seus propis límits, però això és una utopia.
–Creu que la ciutadania està suficientment informada sobre els pros i els contres de l’ús de les eines informàtiques?
–Cada cop n’estan més. Ara la canalla ja utilitza tauletes, pissarres digitals, projectors i tot tipus d’eines informàtiques des dels 4 anys i, any rere any, incorporen noves eines i les aprenen a utilitzar fàcilment... són esponges. Els de la meva generació que hem viscut pràcticament els inicis de la informàtica fins a l’actualitat, hem tingut que canviar de sistemes operatius, programaris i equips molts cops fins arribar on ara estem... ens ha costat adaptar-nos a cada salt tecnològic però ho hem assimilat.
Els problemes però apareixen de debò quan aquest ús provoca la desaparició d’altres habilitats pròpies dels éssers humans: la lectura, la recerca pels nostres propis medis, l’escriptura, el càlcul, el dibuix... sabrem mantenir la rapidesa i fiabilitat de les eines informàtiques i continuar fent ús de les nostres habilitats humanes? Esperem que tothom sàpiga balancejar bé aquests pros i contres.
–Hem tocat sostre a nivell d’avenços informàtics?
–Mai es tocarà sostre: gairebé estem creixent a nivell exponencial dia a dia. On són els límits? En les nostres capacitats i la nostra imaginació.
–A mig i llarg termini, a efectes pràctics, que ens depara aquest sector?
–Estem entrant ara mateix en uns avenços impressionants en el món de la robòtica i les telecomunicacions. Poder fer les coses a distància utilitzant robots que ens reemplacin i dirigits per nosaltres mateixos és quelcom increïble... fins demà passat que serà realitat !!!
Però com que el sector informàtic es fusiona amb tota la resta de sectors existents, les possibilitats són immenses. Només cal imaginar-les.
–Participa en algun moviment o associació social? En quins?
–Si. Ara mateix sóc soci de Creu Roja i d’una Associació de Trasplantats i donant d’òrgans. Puntualment faig col·laboracions en varies accions i a través de diverses associacions. M’agradaria fer encara més.
–Acostuma a reciclar?
–A la nostra empresa reciclem des que varem obrir ara fa més de 26 anys: cartutxos de tinta, tòners, circuits electrònics, plàstic, paper, piles... tot component amb qualitat de reciclable rep aquest tractament, ens costi el que ens costi. També invertim en components de baix consum sempre que es pot. A casa fem el mateix. Ara bé, reciclant no n’hi ha prou: cal evitar també el sobreconsum.
–Té por a la mort?
–No, por no li tinc. Potser una mica de respecte... sembla una cosa molt seriosa. Tard o d’hora em vindrà a veure i no sé com reaccionaré. Potser li diré: Apa noia anem a fer la darrera cervesa amb música dels Pink Floyd, dels Purple, dels Zeppelin, Queen... i marxem!
–Practica esport, quin?
–Una mica d’esquí de fons, una mica de passejar per la muntanya, buscar algun bolet i també el ‘panxing’, el ‘menging’, alçament de porró i el ‘xirinoling’ quan puc. Potser n’hauria de fer més... Aquest any prometo tornar a fer ‘bicicleting’.