RUTH CASABELLA RESPONSABLE DEL CAEE
RUTH CASABELLA: «És difícil parlar que l’art és útil a la societat i no un producte de luxe»
Comencem la trobada parlant de la nostra dèria pels felins i els peluts de quatre potes abans d’endinsar-nos en el món de l’art i de la cultura. Ruth Casabella (Andorra, 1976) s’encarrega del Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) des de fa una més d’una dècada. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–A mi el que m’agrada és l’art, i encara ara me n’adono que no en sé i si pogués tornaria a estudiar Història de l’art ara mateix!
–I què més li agrada?
–La ràdio. Fa temps que col·laboro amb l’Àlex Lliteras i fa poc que he començat un programa, El cafè de les arts, també a Ràdio Nacional. Escolto molt la ràdio, i fer-la, tot i que és molt difícil, m’agrada moltíssim.
–D’art sempre se n’aprèn.
–Quan acabes la carrera et penses que en saps molt, però em va durar poc. Constantment, sempre, encara que sigui a través de novel·la, aprens. Jo no en sé d’art, en vull saber!
–I veure moltes exposicions.
–Sí, allà on vaig. De vegades no només em fixo amb l’obra sinó com estan presentades, com són les vitrines, la seguretat, com t’atenen a la recepció, com fan les visites guiades, com està organitzat el museu, la il·luminació... Una vegada em van cridar l’atenció per acostar-me massa a un quadre: estava mirant com estava penjada una obra de Manet.
–Què li sembla que obrin un Museu Thyssen gairebé davant del CAEE?
–M’agrada, és una oportunitat, com la reconversió del CIAM en la Sala d’exposicions del Govern. Després s’han de concretar temes, i treballar conjuntament per evitar encavalcar-nos, i que quan un ciutadà o un turista vingui per aquesta zona sàpiga que hi ha tres espais culturals. A més, la possibilitat de rehabilitar un espai històric com és l’hotel Valira està molt bé, que tingui un ús social.
–La part alta d’Escaldes es convertirà en...
–El triangle d’art! I també hi ha altres punts, com l’Arxiu Històric. Sovint passa a les grans ciutats que hi ha zones on es concentren diversos equipaments culturals. Anirà bé per a tothom.
–I podran compartir públic.
–Crec que sí, el CAEE no competeix amb el Museu del Tabac, ni ho farà amb el Thyssen ni amb la Sala d’exposicions, hem d’anar a l’hora perquè tenim poc turisme cultural.
–A Andorra sempre es parla de trobar un nou turisme, i potser falta potenciar aquest vessant, sense quedar-se només amb el romànic.
–Però el romànic tampoc es potencia! Quan està obert? Quan el pots visitar? El turisme cultural no s’ha treballat suficientment ni des de les administracions ni des dels agents turístics. S’ha de treballar molt per atreure aquest tipus de turisme, i no és perquè no tinguem patrimoni. No som ni Roma ni París, d’acord, però tenim un romànic destacable, tenim museus, espais culturals... La gent quan ve al CAEE li agrada, i la resta de museus també.
–Però ens falta un Museu Nacional.
–No ho tinc clar. No ho sé. Llegeixo els articles que en parlen, i els experts diuen que sí, però, amb quins recursos econòmics? El Ministeri de Cultura no té un pressupost molt elevat, i si no hi ha diners no pots fer un equipament. No pots obrir un nou museu sense recursos per destinar-los a la dinamització. I què hem de fer? Un museu de nova planta? O un museu ubicat a un edifici ja existent? Els experts diuen un de nova planta, i jo no ho tinc tant clar. El CAEE funciona, i està en un edifici històric, i per a mi és un valor afegit.
–Un Museu Nacional no serviria per encabir-hi, per exemple, les obres de la Biennal de Venècia?
–O les pintures de Santa Coloma.
–Ja hi ha un projecte per ubicar-les al costat de l’església.
–Un altre cop gastes diners, obres un nou espai que has de mantenir i difondre perquè la gent hi vagi, sinó no té sentit. Per què no ho aglutinem tot en un mateix lloc?
–Vostè ha participat de sotscomissària a la Biennal de Venècia.
–Sí, a la segona edició, amb la participació de Javier Balmaseda, Fiona Morrison i Samantha Bosque.
–Com va anar l’experiència?
–A mi em van fer un regal amb la possibilitat de participar en el projecte. Vaig treballar amb en Paco Rodríguez i l’Ermengol Puig, i el Josep Maria Ubach, va ser un plaer i he après molt d’ells. El que va ser molt interessant és com els artistes et presenten els seus projectes, les seves inquietuds, el seu univers. Quan t’ho vénen a ensenyar és fantàstic! Em va agradar molt escoltar-los, que m’expliquessin la seva visió, la seva idea. A l’hora de la selecció, jo tenia dubtes, però és un treball d’equip. La feina de sotscomissari també consisteix en fer conèixer el pavelló d’Andorra, i vam visitar molts pavellons d’altres països. En tres dies vaig aprendre més d’art que en quatre anys de carrera! I una de les obres d’Andorra cridava molt l’atenció.
–Els cavalls de Balmaseda.
–Sí, pertorbava molt, ho veies en la cara de la gent.
–Jo dubtava si m’agradava o no, i al final vaig decidir que sí.
–És una obra inquietant, era la voluntat de l’artista i ho va aconseguir. A Venècia també vaig poder estar molt en contacte amb els artistes i amb l’art. I te n’adones que és un projecte a nivell internacional, consolidat, on els països porten els seus millors artistes. Nosaltres som un país petit, però paga la pena ser-hi.
–Què en pensa de les crítiques d’Agustí Roqué sobre l’última participació d’Andorra a la Biennal?
–Penso que s’ha equivocat amb les formes, però és veritat que el projecte de la Biennal està desconnectat de la ciutadania. Quan vaig ser sotscomissària encara em preguntaven si Andorra participava a la Biennal, i era la segona edició. Sí que falta proximitat i mostrar què suposa per al país. En general, ja és difícil parlar que l’art és útil a la societat i no és un producte de luxe, i en aquest cas encara més.
–Parli’ns del CAEE.
–El CAEE funciona des del 2005, perquè el comú va veure la necessitat de dotar la parròquia d’una sala d’exposicions, i es trobava amb dos museus que no acabaven de funcionar: el Viladomat, amb una espectacular col·lecció d’escultures, i el de les maquetes del romànic, al qual se li podia treure més profit. L’edifici històric on ara està el CAEE, que havia estat el cinema Valira i el garatge de l’hotel Valira, es va posar en lloguer. El comú va unir les circumstàncies i va obrir el CAEE, un centre d’art, no un museu, un espai cultural molt dinàmic. A la tercera planta hi ha les maquetes, a la primera, Viladomat, i a la segona, la sala d’exposicions, molt polivalent.
–La sala d’exposicions canvia sovint allò que s’hi exposa.
–Cada mes i mig canviem. És imprescindible que en la programació anual hi hagi un artista del país, ja sigui un Sergi Mas, consolidat, al qual li vam dedicar una antologia, o algú que comença, com el David Vilanova. També hem fet fórmules col·lectives. I busquem exposicions atractives, amb noms internacionals, com Miró, Picasso, Dalí, Renoir, Manet. I hem portat sarcòfags egipcis...
–La més visitada!
–Bé, l’estiu passat la va superar la de Dalí, amb ‘La Divina Comèdia’.
–I l’actual dedicada a ‘Star Wars’?
–Té números de ser la més visitada, mai havia vist cua per entrar al CAEE, i el dia de la inauguració n’hi va haver! Va ser una bogeria.
–Què val una exposició?
–Depèn, hem tingut des de lloguers gratuïts i només hem pagat transport i assegurança, a la dels sarcòfags egipcis, que va valdre el seu! Cal pagar lloguer, assegurances, transport –hem de passar dues duanes–, en algunes hem de fer la gràfica i, a més a més, el que tu facis.
–Quina mostra té pendent?
–Amb ‘Star Wars’ ja m’he tret una espina! Tinc moltes ganes de fer-ne una de cultura clàssica, grecoromana, que també aniria molt bé per a les escoles.
–La part pedagògica és important?
–Sí, és un dels criteris que tenim en compte per portar exposicions. Organitzem molts tallers, i continuem amb els Dissabtes d’art.
–Què funciona més del CAEE?
–El principal reclam són les exposicions temporals, i hi ha molts grups de tercera edat francesos que vénen a veure les maquetes. El que desperta menys interès és l’espai Viladomat, però el CAEE és un conjunt, i la gent que descobreix Viladomat es queda fascinada, li agrada molt.
–Fa poc s’ha defensat a la Universitat d’Andorra una tesi doctoral sobre les noves tecnologies als museus. Està d’acord què falten?
–Té tota la raó. Cal una inversió, però es poden fer petites accions, com digitalitzar les col·leccions i tenir-les en xarxa, i des de casa poder veure les escultures de Viladomat o els objectes de la Casa Museu d’Areny-Plandolit. Ser a la xarxa és molt necessari, i els museus no tenen pàgines web. És un recurs més per atreure públic i apropar els museus a la ciutadania.
–Quins artistes li agraden?
–Els simbolistes i els decadents, de finals del segle XIX, de l’anomenada Belle époque, i el context vienès, just abans de la caiguda de l’imperi austrohongarès. També els prerafaelites, amb una tècnica exquisida, que en l’època victoriana van decidir que els agradava la pintura de just abans de Rafael [1483-1520].
–A mi el que m’agrada és l’art, i encara ara me n’adono que no en sé i si pogués tornaria a estudiar Història de l’art ara mateix!
–I què més li agrada?
–La ràdio. Fa temps que col·laboro amb l’Àlex Lliteras i fa poc que he començat un programa, El cafè de les arts, també a Ràdio Nacional. Escolto molt la ràdio, i fer-la, tot i que és molt difícil, m’agrada moltíssim.
–D’art sempre se n’aprèn.
–Quan acabes la carrera et penses que en saps molt, però em va durar poc. Constantment, sempre, encara que sigui a través de novel·la, aprens. Jo no en sé d’art, en vull saber!
–I veure moltes exposicions.
–Sí, allà on vaig. De vegades no només em fixo amb l’obra sinó com estan presentades, com són les vitrines, la seguretat, com t’atenen a la recepció, com fan les visites guiades, com està organitzat el museu, la il·luminació... Una vegada em van cridar l’atenció per acostar-me massa a un quadre: estava mirant com estava penjada una obra de Manet.
–Què li sembla que obrin un Museu Thyssen gairebé davant del CAEE?
–M’agrada, és una oportunitat, com la reconversió del CIAM en la Sala d’exposicions del Govern. Després s’han de concretar temes, i treballar conjuntament per evitar encavalcar-nos, i que quan un ciutadà o un turista vingui per aquesta zona sàpiga que hi ha tres espais culturals. A més, la possibilitat de rehabilitar un espai històric com és l’hotel Valira està molt bé, que tingui un ús social.
–La part alta d’Escaldes es convertirà en...
–El triangle d’art! I també hi ha altres punts, com l’Arxiu Històric. Sovint passa a les grans ciutats que hi ha zones on es concentren diversos equipaments culturals. Anirà bé per a tothom.
–I podran compartir públic.
–Crec que sí, el CAEE no competeix amb el Museu del Tabac, ni ho farà amb el Thyssen ni amb la Sala d’exposicions, hem d’anar a l’hora perquè tenim poc turisme cultural.
–A Andorra sempre es parla de trobar un nou turisme, i potser falta potenciar aquest vessant, sense quedar-se només amb el romànic.
–Però el romànic tampoc es potencia! Quan està obert? Quan el pots visitar? El turisme cultural no s’ha treballat suficientment ni des de les administracions ni des dels agents turístics. S’ha de treballar molt per atreure aquest tipus de turisme, i no és perquè no tinguem patrimoni. No som ni Roma ni París, d’acord, però tenim un romànic destacable, tenim museus, espais culturals... La gent quan ve al CAEE li agrada, i la resta de museus també.
–Però ens falta un Museu Nacional.
–No ho tinc clar. No ho sé. Llegeixo els articles que en parlen, i els experts diuen que sí, però, amb quins recursos econòmics? El Ministeri de Cultura no té un pressupost molt elevat, i si no hi ha diners no pots fer un equipament. No pots obrir un nou museu sense recursos per destinar-los a la dinamització. I què hem de fer? Un museu de nova planta? O un museu ubicat a un edifici ja existent? Els experts diuen un de nova planta, i jo no ho tinc tant clar. El CAEE funciona, i està en un edifici històric, i per a mi és un valor afegit.
–Un Museu Nacional no serviria per encabir-hi, per exemple, les obres de la Biennal de Venècia?
–O les pintures de Santa Coloma.
–Ja hi ha un projecte per ubicar-les al costat de l’església.
–Un altre cop gastes diners, obres un nou espai que has de mantenir i difondre perquè la gent hi vagi, sinó no té sentit. Per què no ho aglutinem tot en un mateix lloc?
–Vostè ha participat de sotscomissària a la Biennal de Venècia.
–Sí, a la segona edició, amb la participació de Javier Balmaseda, Fiona Morrison i Samantha Bosque.
–Com va anar l’experiència?
–A mi em van fer un regal amb la possibilitat de participar en el projecte. Vaig treballar amb en Paco Rodríguez i l’Ermengol Puig, i el Josep Maria Ubach, va ser un plaer i he après molt d’ells. El que va ser molt interessant és com els artistes et presenten els seus projectes, les seves inquietuds, el seu univers. Quan t’ho vénen a ensenyar és fantàstic! Em va agradar molt escoltar-los, que m’expliquessin la seva visió, la seva idea. A l’hora de la selecció, jo tenia dubtes, però és un treball d’equip. La feina de sotscomissari també consisteix en fer conèixer el pavelló d’Andorra, i vam visitar molts pavellons d’altres països. En tres dies vaig aprendre més d’art que en quatre anys de carrera! I una de les obres d’Andorra cridava molt l’atenció.
–Els cavalls de Balmaseda.
–Sí, pertorbava molt, ho veies en la cara de la gent.
–Jo dubtava si m’agradava o no, i al final vaig decidir que sí.
–És una obra inquietant, era la voluntat de l’artista i ho va aconseguir. A Venècia també vaig poder estar molt en contacte amb els artistes i amb l’art. I te n’adones que és un projecte a nivell internacional, consolidat, on els països porten els seus millors artistes. Nosaltres som un país petit, però paga la pena ser-hi.
–Què en pensa de les crítiques d’Agustí Roqué sobre l’última participació d’Andorra a la Biennal?
–Penso que s’ha equivocat amb les formes, però és veritat que el projecte de la Biennal està desconnectat de la ciutadania. Quan vaig ser sotscomissària encara em preguntaven si Andorra participava a la Biennal, i era la segona edició. Sí que falta proximitat i mostrar què suposa per al país. En general, ja és difícil parlar que l’art és útil a la societat i no és un producte de luxe, i en aquest cas encara més.
–Parli’ns del CAEE.
–El CAEE funciona des del 2005, perquè el comú va veure la necessitat de dotar la parròquia d’una sala d’exposicions, i es trobava amb dos museus que no acabaven de funcionar: el Viladomat, amb una espectacular col·lecció d’escultures, i el de les maquetes del romànic, al qual se li podia treure més profit. L’edifici històric on ara està el CAEE, que havia estat el cinema Valira i el garatge de l’hotel Valira, es va posar en lloguer. El comú va unir les circumstàncies i va obrir el CAEE, un centre d’art, no un museu, un espai cultural molt dinàmic. A la tercera planta hi ha les maquetes, a la primera, Viladomat, i a la segona, la sala d’exposicions, molt polivalent.
–La sala d’exposicions canvia sovint allò que s’hi exposa.
–Cada mes i mig canviem. És imprescindible que en la programació anual hi hagi un artista del país, ja sigui un Sergi Mas, consolidat, al qual li vam dedicar una antologia, o algú que comença, com el David Vilanova. També hem fet fórmules col·lectives. I busquem exposicions atractives, amb noms internacionals, com Miró, Picasso, Dalí, Renoir, Manet. I hem portat sarcòfags egipcis...
–La més visitada!
–Bé, l’estiu passat la va superar la de Dalí, amb ‘La Divina Comèdia’.
–I l’actual dedicada a ‘Star Wars’?
–Té números de ser la més visitada, mai havia vist cua per entrar al CAEE, i el dia de la inauguració n’hi va haver! Va ser una bogeria.
–Què val una exposició?
–Depèn, hem tingut des de lloguers gratuïts i només hem pagat transport i assegurança, a la dels sarcòfags egipcis, que va valdre el seu! Cal pagar lloguer, assegurances, transport –hem de passar dues duanes–, en algunes hem de fer la gràfica i, a més a més, el que tu facis.
–Quina mostra té pendent?
–Amb ‘Star Wars’ ja m’he tret una espina! Tinc moltes ganes de fer-ne una de cultura clàssica, grecoromana, que també aniria molt bé per a les escoles.
–La part pedagògica és important?
–Sí, és un dels criteris que tenim en compte per portar exposicions. Organitzem molts tallers, i continuem amb els Dissabtes d’art.
–Què funciona més del CAEE?
–El principal reclam són les exposicions temporals, i hi ha molts grups de tercera edat francesos que vénen a veure les maquetes. El que desperta menys interès és l’espai Viladomat, però el CAEE és un conjunt, i la gent que descobreix Viladomat es queda fascinada, li agrada molt.
–Fa poc s’ha defensat a la Universitat d’Andorra una tesi doctoral sobre les noves tecnologies als museus. Està d’acord què falten?
–Té tota la raó. Cal una inversió, però es poden fer petites accions, com digitalitzar les col·leccions i tenir-les en xarxa, i des de casa poder veure les escultures de Viladomat o els objectes de la Casa Museu d’Areny-Plandolit. Ser a la xarxa és molt necessari, i els museus no tenen pàgines web. És un recurs més per atreure públic i apropar els museus a la ciutadania.
–Quins artistes li agraden?
–Els simbolistes i els decadents, de finals del segle XIX, de l’anomenada Belle époque, i el context vienès, just abans de la caiguda de l’imperi austrohongarès. També els prerafaelites, amb una tècnica exquisida, que en l’època victoriana van decidir que els agradava la pintura de just abans de Rafael [1483-1520].