TERESA COLOM ESCRIPTORA
TERESA COLOM: «La literatura andorrana ja no és marginal, hi ha continuïtat»
La senyoreta Keaton i altres bèsties (Empúries, 2015), de Teresa Colom (La Seu d’Urgell,1973) ha guanyat el 13è Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada a obra publicada que promou l’Institut Ramon Muntaner, de Figueres. El premi l’han guanyat, entre d’altres, Emili Teixidor (Pa negre), Carme Riera (La meitat de l’ànima), Imma Monsó (Un home de paraula), Quim Monzó (Mil cretins), Sergi Pàmies (La bicicleta estàtica), Jaume Cabré (Jo confesso), Lluís Llach (Memòria d’uns ulls pintats) i Rafel Nadal (Quan en dèiem xampany). / Per ESTHER JOVER MARTIN
–El llibre es va publicar l’any passat i li continua donant alegries, i mirant la nòmina de gent que l’ha guanyat...
–Sí, molt contenta i una sorpresa, perquè és un premi que donen a obra ja publicada, l’han triat entre la narrativa en català publicada durant l’any 2015. I estic molt contenta perquè és la meva primera obra de narrativa, i els que han guanyat amb anterioritat són gent molt consolidada. Estic molt agraïda que hagin considerat que el llibre es mereixia el premi!
–Un impuls per continuar amb la narrativa, no?
–La veritat és que sí! L’acollida del llibre ja va ser bona quan va sortir, i ho agraeixo sobretot perquè em vaig estrenar en una gènere que no havia trepitjat abans. La meva intenció és continuar fent narrativa i poesia, no tinc cap intenció de centrar-me en un gènere en detriment de l’altre.
–I ara amb què està?
–Bé, estic treballant en un poemari que vaig escriure l’any passat i que encara he de polir, i intentaré començar alguna altra cosa de narrativa. He estat molt ocupada preparant la Setmana de la Poesia de Barcelona, del 4 al 10 de maig. I també van sortint compromisos, com lectures. Fa poc vaig participar a la Primavera dels poetes que organitza l’Ambaixada de França a Andorra, d’aquí dues setmanes tinc una lectura al Monestir de Pedralbes, i al juny participo al Festival Elixir, a Terrassa.
–Vostè és codirectora de la Setmana de la Poesia de Barcelona, des de l’any passat.
–Sí, l’any passat vaig estar amb en Sam Abrams, i enguany estic amb en Manuel Forcano, que l’acaben de nomenar director de l’Institut Ramon Llull, per tant, l’any que ve estaré amb algú altre. L’any que ve acabo, perquè el meu compromís és per a tres edicions. Normalment, es fan equips de dos persones per tres anys.
–I per Sant Jordi?
–És que aquest any no trec llibre! No sé si els llibreters el tornaran a treure. De fet, els llibres que són literatura no caduquen, no importa l’any en què van ser escrits, però és normal que els mitjans de comunicació dediquin l’atenció a les novetats.
–Quan la veurem per Andorra?
–Vaig venir fa poc per la Primavera de poetes, i vinc a fer les xerrades a les escoles, que coordina el Ministeri d’Educació.
–Està al dia del què es publica per aquí dalt?
–Sí, tot i que no he tingut temps de llegir la majoria de les obres. La literatura que es fa a Andorra es va fent el seu lloc, es va tenint consciència que s’està creant bona literatura i coses interessants en tots els camps, i els autors que van sortint es van consolidant. Tenint en compte que el país és petit no està gens malament la producció que es fa, hi ha coses molt interessants i de temes molt diferents, i sovint amb presència de la història, de la muntanya, de la terra. Està molt bé que no només es creï literatura de ficció, també hi ha llibres que van deixant empremta sobre el que ha sigut i el que és el país.
Aquest Sant Jordi hi haurà novetats molt interessants de tots els gèneres, i hem d’estar contents que hi hagi aquesta bona salut de la producció, de la cultura, perquè crea teixit, identitat, és un actiu molt positiu. Quan parles de literatura andorrana ja no parles d’una cosa marginal, o de només un autor que destaca, sinó que hi ha una continuïtat. Els autors treballen de manera seriosa, el públic és fidel i compra els autors, i la premsa es fa ressò del que es publica i la població, en general, sigui consumidora o no de llibres, sap que es fan coses.
–Ara ve un poeta amb força: Arnau Orobitg, que publica ‘Distàncies’, amb l’editorial Andorra.
–Sí, i està convidat a recitar a la Setmana de la Poesia de Barcelona! He llegit el llibre i està programat perquè ja que estic a la codirecció de l’esdeveniment he vist que si no és per proximitat hi ha persones que és més difícil que siguin convidades a recitals als quals assisteix molta gent.
Tenia clar que hi hauria veus de tot arreu i, per descomptat, ja que l’Arnau treu llibre i és una veu molt potent, s’ha de fer descobrir al públic de fora d’Andorra. Té una poesia fantàstica i és un excel·lent rapsoda! Recitarà al Museu Frederic Marès el 5 de maig, juntament amb Feliu Formosa, Laia Noguera i l’Encarna Sant-Celoni, que és valenciana. Em fa molta il·lusió que hi hagi una veu potent que es comenci a moure pels circuits de fora d’Andorra i se’l conegui, perquè paga la pena, és molt bon poeta.
–Vostè recitarà?
–No, és incompatible amb ser programadora del festival, però la feina és molt maca i agraïda.
–El llibre es va publicar l’any passat i li continua donant alegries, i mirant la nòmina de gent que l’ha guanyat...
–Sí, molt contenta i una sorpresa, perquè és un premi que donen a obra ja publicada, l’han triat entre la narrativa en català publicada durant l’any 2015. I estic molt contenta perquè és la meva primera obra de narrativa, i els que han guanyat amb anterioritat són gent molt consolidada. Estic molt agraïda que hagin considerat que el llibre es mereixia el premi!
–Un impuls per continuar amb la narrativa, no?
–La veritat és que sí! L’acollida del llibre ja va ser bona quan va sortir, i ho agraeixo sobretot perquè em vaig estrenar en una gènere que no havia trepitjat abans. La meva intenció és continuar fent narrativa i poesia, no tinc cap intenció de centrar-me en un gènere en detriment de l’altre.
–I ara amb què està?
–Bé, estic treballant en un poemari que vaig escriure l’any passat i que encara he de polir, i intentaré començar alguna altra cosa de narrativa. He estat molt ocupada preparant la Setmana de la Poesia de Barcelona, del 4 al 10 de maig. I també van sortint compromisos, com lectures. Fa poc vaig participar a la Primavera dels poetes que organitza l’Ambaixada de França a Andorra, d’aquí dues setmanes tinc una lectura al Monestir de Pedralbes, i al juny participo al Festival Elixir, a Terrassa.
–Vostè és codirectora de la Setmana de la Poesia de Barcelona, des de l’any passat.
–Sí, l’any passat vaig estar amb en Sam Abrams, i enguany estic amb en Manuel Forcano, que l’acaben de nomenar director de l’Institut Ramon Llull, per tant, l’any que ve estaré amb algú altre. L’any que ve acabo, perquè el meu compromís és per a tres edicions. Normalment, es fan equips de dos persones per tres anys.
–I per Sant Jordi?
–És que aquest any no trec llibre! No sé si els llibreters el tornaran a treure. De fet, els llibres que són literatura no caduquen, no importa l’any en què van ser escrits, però és normal que els mitjans de comunicació dediquin l’atenció a les novetats.
–Quan la veurem per Andorra?
–Vaig venir fa poc per la Primavera de poetes, i vinc a fer les xerrades a les escoles, que coordina el Ministeri d’Educació.
–Està al dia del què es publica per aquí dalt?
–Sí, tot i que no he tingut temps de llegir la majoria de les obres. La literatura que es fa a Andorra es va fent el seu lloc, es va tenint consciència que s’està creant bona literatura i coses interessants en tots els camps, i els autors que van sortint es van consolidant. Tenint en compte que el país és petit no està gens malament la producció que es fa, hi ha coses molt interessants i de temes molt diferents, i sovint amb presència de la història, de la muntanya, de la terra. Està molt bé que no només es creï literatura de ficció, també hi ha llibres que van deixant empremta sobre el que ha sigut i el que és el país.
Aquest Sant Jordi hi haurà novetats molt interessants de tots els gèneres, i hem d’estar contents que hi hagi aquesta bona salut de la producció, de la cultura, perquè crea teixit, identitat, és un actiu molt positiu. Quan parles de literatura andorrana ja no parles d’una cosa marginal, o de només un autor que destaca, sinó que hi ha una continuïtat. Els autors treballen de manera seriosa, el públic és fidel i compra els autors, i la premsa es fa ressò del que es publica i la població, en general, sigui consumidora o no de llibres, sap que es fan coses.
–Ara ve un poeta amb força: Arnau Orobitg, que publica ‘Distàncies’, amb l’editorial Andorra.
–Sí, i està convidat a recitar a la Setmana de la Poesia de Barcelona! He llegit el llibre i està programat perquè ja que estic a la codirecció de l’esdeveniment he vist que si no és per proximitat hi ha persones que és més difícil que siguin convidades a recitals als quals assisteix molta gent.
Tenia clar que hi hauria veus de tot arreu i, per descomptat, ja que l’Arnau treu llibre i és una veu molt potent, s’ha de fer descobrir al públic de fora d’Andorra. Té una poesia fantàstica i és un excel·lent rapsoda! Recitarà al Museu Frederic Marès el 5 de maig, juntament amb Feliu Formosa, Laia Noguera i l’Encarna Sant-Celoni, que és valenciana. Em fa molta il·lusió que hi hagi una veu potent que es comenci a moure pels circuits de fora d’Andorra i se’l conegui, perquè paga la pena, és molt bon poeta.
–Vostè recitarà?
–No, és incompatible amb ser programadora del festival, però la feina és molt maca i agraïda.