José Luis Ramos Propietari Granja Gaudí
PEPE RAMOS: «Veure bé i feliç la gent que aprecio és un gran plaer»
Un tipus realment carismàtic. El popular Pepe va repartint la seva alegria, el seu humor i les seves ganes de viure allà per on passa. Natural de Salamanca i un apassionat seguidor culé, va treballar durant 25 anys a la benzinera mòbil i, des de fa vuit, regenta la Granja Gaudí al carrer Prat de la Creu. Nacionalitzat andorrà, va arribar al Principat el 1974 «per feina i una mica a l’aventura», comenta amb una sonora rialla que el seu Barça repetirà, enguany, el triplet i que vol anar de vacances a l’estiu a Wolfsburg «per veure si és una ciutat tan maca com diuen». El missatge irònic cap el Real Madrid no podia faltar.
–Quina és la seva afició preferida?
–La cuina m’agrada molt. Acostumo a fer coses de forma autodidacta i m’agrada fer cuina casolana. Petita i ben elaborada.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Una de les meves motivacions és el fet de poder seguir amb el meu ritme de vida i poder atendre als meus amics, aquí a la granja.
–Un petit plaer diari.
–Veure bé i feliç a la gent que aprecio. És una sensació molt bonica.
–Què el pot treure de polleguera a la feina?
–Encara que no s’ho cregui, res. Per treure’m de polleguera s’ha de fer alguna cosa molt grossa. És molt difícil i acostumo a aguantar-ho tot [riu].
–Què li agrada d’Andorra?
–La tranquil·litat i la seguretat que hi ha. És tot un luxe.
–I el que menys?
–Trobo a faltar alguna cosa més d’oci, més llocs per poder passar el temps. Molta gent, d’altra banda, ha criticat la fredor dels andorrans quan s’arriba de nou al país, però jo no comparteixo. A la gent que és oberta no ens acostuma a passar això, la veritat. Mai he tingut problemes d’adaptació a Andorra, ja porto 42 anys aquí, i em considero amic de tothom.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–El meu passeig diari pel riu. Vaig patir un infart fa tres anys i haig de sortir a caminar cada dia. El tram entre el Viena i Caldea em serveix per reflexionar i pensar en les meves coses.
–Recicla?
–Sí, sempre. Tinc els diferents compartiments preparats i em considero una persona molt respectuosa amb el medi ambient.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Sí. Tot el que sigui entrar una mesura per fer avançar el país i sigui positiu per a tots, endavant. Ara, sempre i quan tothom hi col·labori. Que quedi clar.
–Ha pensat algun cop en marxar a treballar a l’estranger?
–Si anar de Salamanca a Andorra ho és, sí que ho he fet. Però també et dic que deixant de banda això, no m’ha passat mai pel cap deixar el Principat. És casa meva i hi estic molt a gust.
–Li satisfà el model sanitari?
–A mi, sí. Per experiència pròpia puc dir que el model és força positiu i em van treure endavant quan vaig patir aquell ensurt.
–Comprar a Andorra és barat?
–En articles d’imatge i so o de perfumeria, sí que ho pot ser.
–L’interessa la política?
–Cada cop menys, sincerament. Fa uns deu anys vaig estar enrolat amb els Verds d’Andorra i, actualment, la política la segueixo però un s’acaba desencantant.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
–No, gens. El mòbil no et dóna cap intimitat i només el faig servir per a una emergència, que és la seva veritable funció. Abans em preguntava per allò que em treu de polleguera i, mira, la gent que menja amb el mòbil al costat i sense deixar de mirar la pantalla mentre mastega.
–Quin és el programa de TV que més segueix?
–Els informatius.
–Té por a la mort?
–L’he vist tan de prop que no.
–Creu que després de la mort hi ha alguna cosa més?
–M’agradaria que fos així.
–Practica esport? Quin?
–No. M’encanta el futbol, però per la televisió.
–Intenta estalviar?
–Sóc estalviador i m’agrada pensar sovint en el futur del meu fill.