Dues avingudes però un sol país. Les presidentes de les associacions de comerciants de Mertixell i Carlemany tenen clar que han d’unir forces per millorar la situació del comerç. Les mancances en formació, la inestabilitat política dels països veïns i la necessitat de buscar punts diferenciadors per incentivar el sector són alguns dels temes que, de manera distesa però amb convenciment, posen Sònia Yebra i Susagna Venable sobre la taula per parlar del futur de l’eix comercial principal del país. / Per LÍDIA RAVENTÓS

–Pregunta obligada. Com veuen el fet que la part baixa de Meritxell sigui per a vianants?
–Sònia Yebra.: Des de l’associació creiem que el que vulgui la majoria, com diu el comú, és el que s’ha de fer. Sembla ser que hi ha una àmplia majoria per fer-la de vianants entre la Rotonda i el carrer de la Unió. Sempre que les coses es facin ben fetes i amb criteri, endavant. Sempre hem tingut clar però, que no es tracta només de fer un carrer per a vianants sinó crear un espai adient, embellit, amb tot el necessari perquè el client tingui una bona experiència.

–Susagna Venable.: Si tenim una visió global de país es veu clar que aquest és el pas natural que té Vivand. Des de la part visual, no s’entén com pot ser que tu puguis anar caminant tranquil·lament per Carlemany i de cop i volta tinguis un tall i gairebé t’atropellin.

–Ha de ser una continuació de l’avinguda Carlemany?
–S.V.: Ha de ser una continuació. Hi ha d’haver una unificació, sense cap tall. El client ha de veure tot un espai llarg amb tot un ventall de comerços on hi pugui passejar tranquil·lament i trobar tota la oferta.

–S.Y.: El client no entén de fronteres parroquials i l’eix té una continuïtat natural per la qual cosa hi ha d’haver una unificació. En tots els sentits: d’imatge, d’embelliment, d’espai... I cada zona després tenir alguna peculiaritat per donar experiències diferents a cada client. El que està clar és que al final som un eix comercial principal i aquesta és la imatge que hem de transmetre. Al final del que es tracta al país és de sumar. Si unifiquem forces està clar que tots sortirem guanyant.

–La crisi econòmica segueix afectant al sector o ja ha passat?
–S.Y.: Encara estem igual.

–S.V.: Sí, encara ens afecta.

–Però en canvi es parla d’una millora en el nombre de visitants.
–S.Y.: Sí que és veritat que el Nadal va ser una mica millor que l’any passat. Potser influenciat perquè la situació a nivell internacional ens ha beneficiat perquè la gent ha vingut més a destins de proximitat. La campanya va ser bona però a partir de gener ha baixat bastant. De fet, els últims dos mesos les ventes han estat fluixes i aquesta Setmana Santa ha estat per sota de l’any passat. Arrosseguem encara mancances a nivell de facturació i de marge.

–S.V.: Jo crec també que l’any passat hi havia com més optimisme. La incertesa política a Espanya d’aquest any ens afecta. La gent està com neguitosa i se sent insegura. I aleshores ja no tens aquella alegria d’anar a comprar.

–S.Y.: I bàsicament el 80% dels nostres turistes són espanyols, sobretot els que venen a l’eix principal. També ens va afectar per exemple el tema de Catalunya. El mes de setembre va ser molt dolent per nosaltres, la qual cosa no és habitual. La gent està a l’expectativa i davant la incertesa la gent retén la despesa i això es nota a les botigues.

–Aleshores, pot ser que el problema ja no sigui tant la crisi com la inestabilitat política dels països veïns?
–S.Y.: Exacte. No sé si és la mateixa crisi o que ja estem en una roda on ara hem enganxat altres condicionants que tampoc ens són favorables.
–S.V.: Sí, són altres condicionants que estan fent que la situació encara no s’acabi de recuperar.

–S.Y.: I les expectatives de futur tampoc són bones perquè la situació a Espanya encara no se sap com acabarà.

–S.V.: De fet, abans de Setmana Santa ja hi havia enquestes que deien que la gent gastaria un 4% menys degut a la situació política que està patint Espanya.

–Què opinen sobre el diagnòstic del pla estratègic de turisme de compres?
–S.Y.: És un reflex del que tenim en aquests moments a Andorra.

–S.V.: És totalment real.

–Quines són les mancances que creuen que són més importants?
–S.Y.: El tema de nivell de personal, és evident. La dificultat de l’empresari de poder contractar gent amb formació, ja siguin idiomes, amb experiència,... Es el que es reflecteix també en el resultat de la mancança en personal del diagnòstic. Una altra mancança important és el tema de l’entorn, dels espais públics que tenim.

–S.V.: També la diversificat de negoci. Malauradament, tenim una tendència de trobar-nos cada deu metres les mateixes botigues amb el mateix tipus de producte. Potser hauríem de fer una mica d’autocrítica i diversificar els negocis. Si no, la gent ve i veu el mateix dins d’una avinguda molt gran. Innovar, al final.
–S.Y.: Jo crec que a nivell d’oferta el client que ve a Andorra ho té tot a casa seva. Per tant, hem d’intentar aportar diferenciació. Això pot venir a través de l’entorn, experiències al propi carrer, esdeveniments,... Tot plegat perquè la gent visqui una experiència diferent de la que pot viure a un altre lloc. Barrejar la compra amb l’oci.

–I quins punts positius destacarien?
–S.Y.: A mi em va sorprendre que encara que ens falti diversificació d’oferta, el diagnòstic diu que realment tenim molt bona oferta a Andorra i que potser això no ho sabem comunicar prou bé a l’exterior. Tant des del punt de vista privat com potser del públic. A Andorra encara tenim un atractiu important quant a oferta i concentració i això s’ha d’aprofitar.

–S.V.: És el que dèiem, que cal crear experiències noves de compra. Saber comunicar al client que es trobarà coses diferents quan vingui, un ventall d’opcions que potser no sabia que li podem oferir.

–Els esdeveniments importants com el Cirque du Soleil o la Vuelta ajuden o és públic que no ve a comprar?
–S.Y.: Això sempre suma. El Cirque du Soleil ja és el tercer any que ve, per la qual cosa ja està creant una roda i fa que la gent ja ho conegui. Això és important però no hauria de ser l’únic esdeveniment important que es fes.

–S.V.: Aquesta és una de les mancances que sortia també al diagnòstic. En altres ciutats del món, el nombre d’esdeveniments es multiplica gairebé per deu dels que estem fent nosaltres.

–S.Y.: És cert que això requereix una inversió econòmica important però ens crearà un punt de referència.

–S.V.: Cal crear una marca Andorra amb molts esdeveniments de manera que sempre tinguis una raó per venir.

–S.Y.: L’ideal seria un cop al mes, no? [riu]. Dotze esdeveniments l’any de manera que sempre tinguis un motiu per venir a Andorra. Perquè Andorra no només és la compra o l’esquí, sinó que al final hem d’intentar que el pack sigui cada vegada més gros i més important.

–Parlaven del problema d’un personal poc preparat. Què cal fer per millorar aquest aspecte?
–S.V.: Formacions.

–S.Y.: Sí, des de l’empresa privada formació. I potser a nivell país donar més facilitats perquè la gent pugui entrar. Perquè si no trobem gent formada d’aquí, tinguem la oportunitat de portar-la de fora. El tema de les quotes sempre és un impediment, per exemple. D’aquesta manera potser hi hauria més competitivitat interna i la gent també es motivaria. En aquests moments, el personal del país està poc motivat, estan estancats. No es tracta d’obrir fronteres, però sí de crear una certa competitivitat. Els empresaris som exigents, el problema és que a vegades no pots donar perquè no trobes res. Això crea una roda d’ineficiència dins les empreses. En el moment en què tu puguis agafar gent formada, la gent d’aquí o s’espavila o estarà sense feina.

–S.V.: El que també és molt difícil és tenir una persona de 30 anys i demanar-li idiomes quan aquesta persona no els té. Evidentment, ja no els podràs formar. Per depèn quins llocs necessites uns coneixements que ja no els tenen assolits.

–S.Y.: Jo crec que al país tenim un problema i és que la gent jove directament es posa a treballar. Hi ha molta gent amb 18 o 20 anys buscant feina i quan veus els currículums t’adones que són persones que vénen de l’escola directament i no tenen cap formació. Potser el que caldria fer amb aquesta gent que serà el futur de la nostra economia és donar-los una oportunitat d’unes formacions professionals destinades al comerç on realment s’aprengui el que cal per estar en un comerç. Una mica una escola de comerç com ara hi haurà amb l’hosteleria.

–Realment, en un país com aquest on el motor de l’economia és el turisme i el comerç, sobta que no hi hagi formació.
–S.Y.: Perquè fins ara no ha fet falta. Andorra ha sigut un país on sempre hi ha hagut feina i també la gent venia i comprava. Ara és el revés: hem de vendre. I per vendre has de tenir més tècnica de venda, ser més professional, tenir idiomes, psicologia de cara al client... Hi ha una sèrie d’habilitats que has de tenir que potser fa uns anys no eren tan importants.

–És el sector al qual recórrer la gent que no té estudis?
–S.Y.: Sí, una mica com l’hostaleria. Tot el sector serveis, en general. Per això cal professionalitzar una mica més aquest sector perquè d’alguna manera és el cul de sac on tothom va a parar.

–S.V.: A l’hostaleria els hi ha passat exactament el mateix. Durant molts anys hi havia un sector que era la construcció que estava a l’alça i guanyava molts diners i tota aquesta gent que hi treballava i que tard o d’hora va perdre la feina, van anar a petar de cambrers. És gent que ni té vocació ni ganes de fer-ho. És l’última sortida que tenen.

–El preu segueix sent un factor diferenciador atractiu o això ja no és com abans?

–S.V.: Si busques franquícies la diferència de preu és molt baix. Si busques marques encara pots trobar un diferencial de preu important.

–S.Y.: El diagnòstic marcava que els productes on encara hi havia diferència són els d’alta rotació, com el tabac, l’alcohol i alguns sectors molt concrets. Jo crec que encara és un punt atractiu però que aquesta competència s’ha de canviar. Hem de competir més amb oferta, amb serveis, amb experiència de compra,... El preu final ha de passar a un segon terme.