VÍCTOR DOMINGUES ENTRENADOR PERSONAL I CORREDOR
VÍCTOR DOMINGUES: «El trail s’ha de fer bé, perquè és un esport perillós»
Víctor Domingues, de 30 anys, treballa al SUM, però la seva passió és l’esport i, sobretot, la muntanya. Corredor d’ultra trails i entrenador personal, Domingues, amb el seu projecte professional Monkeytrainer22 i el Club Pirinenc Andorrà, ha endegat una iniciativa per als amants del trail running, que consisteix en set sortides a la muntanya i sis xerrades relacionades amb l’esport.
La pròxima conferència és demà a les vuit del vespre al Teatre de les Fontetes de la Massana, en què es parlarà de Tècniques i experiències en curses de muntanya, amb la presència del corredor Carles Rossell (codirector de la cursa Els 2.900 Alpine Run). La pròxima sortida social de trail running serà el 23 d’abril, i el grup anirà d’Escaldes a Beixalís i a Engolasters, i tornarà a Escaldes. La primera sortida va ser a coll Jovell, i la primera xerrada va tractar de nutrició, amb la dietista Katia Durich i el corredor d’ultra trails Jordi Gamito, cinquè del World Tour. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Cada vegada hi ha més adeptes al trail, és a dir, a córrer a la muntanya.
–Hi ha molta afició. Està pujant molt, i molt ràpid, i si no es fa bé és molt perillós, la gent no n’és conscient. La muntanya és molt assequible, la tenim a l’abast, però la gent en desconeix els riscos: no coneix els camins, no preveu la meteorologia, no va preparada... I passa el que passa.
–Cal preparar-se tant de material com físicament.
–Sí, és molt important. El físic és el 80 %, però la resta és portar bon equipament: un paravent, un impermeable, una manta tèrmica, el telèfon, un xiulet... Si a les curses és obligatori, per què no ho portes al dia a dia, en els entrenaments? És un esport tan assequible que és perillós, perquè la gent es posa en llocs difícils.
–I, a més de preparar-se amb entrenador personal, una revisió mèdica.
–És molt important. Darrerament hi ha hagut diversos casos de morts sobtades, i moltes curses et demanen certificats mèdics. Però, com es fan? Des d’un amateur fins a un pro s’ha de fer cada any una anàlisi, la prova d’esforç... Sempre amb els consells dels metges, perquè potser no pots practicar aquest esport.
–El Club Pirinenc Andorrà i vostè han engegat aquest projecte.
–Jo hi estic amb Monkeytrainer22, associat amb Directe SL, una empresa de Fitness Solutions. L’any passat vam fer una prova pilot amb el Club Pirinenc, que té molta experiència, amb dues sortides sobre el terreny. Com que van anar molt bé, aquest any he estructurat el projecte, però no només amb sortides al terreny, sinó complementant-ho amb l’àmbit teòric. Ja hem fet la xerrada de nutrició, que va anar molt bé.
–A la xerrada sempre conviden un esportista de molt nivell.
–A la de nutrició va venir Jordi Gamito, i poder tenir un de l’elit que t’expliqui què fa abans, durant i després de les competicions... També va venir Pb Energy, que són unes pastes de fruita que fem aquí a Andorra i que són molt naturals, amb vitamina C, glucosa, fruita natural...
–Tenen molt de suport?
–Sí, sí, suport i col·laboració de molta gent, sinó és inviable: Viladomat Esports, The North Face, Neon Optics, Directe SL, Pb Energy, l’Associació d’Esports de Muntanya d’Andorra (AEMA), el Sens Club Sport Thermal de Caldea i els comuns de la Massana i d’Escaldes-Engordany. Els que facin quatre o més sortides participaran en un sorteig del material que ens han cedit els patrocinadors, que celebrarem a final de temporada en un sopar de germanor.
–Ja han fet la primera sortida. Com va anar?
–Va ser el 19 de març. Vam anar d’Escaldes a coll Jovell i vam tornar. Van venir 18 persones, més quatre acompanyants, i va anar molt bé.
–Ja tenen calendari?
–Els dies exactes no, però farem almenys una sortida al mes. El 5 de maig farem una xerrada de material, i el dia 7 farem un test de sabatilles de The North Face a Engolasters, i vindrà un atleta internacional patrocinat per la marca.
–Per participar a les sortides socials de trail que organitza, cal estar molt en forma? Què fa falta?
–El projecte està enfocat, tant les xerrades com les sortides, en tocar els temes importants. La primera conferència la vam dedicar a la nutrició perquè entre un 40% i un 60% dels abandonaments a les curses de muntanya són per problemes estomacals. La gent no porta una bona alimentació, i és important una bona planificació, per un entrenador personal o per un nutricionista. No et canvia la dieta, només es reestructura, i t’aconsellen el bo i el dolent. La gent no ho té en compte, i és la benzina.
La segona xerrada, la de demà, parlarà de la història del trail running i se centrarà en com escollir els objectius personals. La gent ha perdut la por al quilometratge, i en lloc de fer una cursa de 60 km la fa de 100 km. Els km, en muntanya, van acompanyats d’un desnivell. No és el mateix córrer una cursa de 40 km amb 3.000 metres de desnivell, que una de 80 km amb 5.000 m de desnivell. La xerrada tractarà sobre la seguretat i saber llegir el traçat de la cursa.
–Andorra és un lloc ideal per practicar curses de muntanya. S’explota prou?
–Tenim Andorra, la resta dels Pirineus, els Alps, les Dolomites... No sé si s’explota prou, segurament no.
–I si vull participar a les sortides?
–La gent ha d’estar assegurada, és vital. La gent va ala muntanya sense cobertura. No cal estar federat per competir, però s’ha de ser d’un club. Per això ho hem engegat amb el Club Pirinenc, per als socis i per captar nous socis, i explicar l’important que és estar assegurat per practicar l’esport. Associar-se al Club Pirinenc són 25 euros l’any! És important la nutrició, la preparació, el material i estar assegurat. I no embrutar ni llençar res a terra durant les curses!
La pròxima conferència és demà a les vuit del vespre al Teatre de les Fontetes de la Massana, en què es parlarà de Tècniques i experiències en curses de muntanya, amb la presència del corredor Carles Rossell (codirector de la cursa Els 2.900 Alpine Run). La pròxima sortida social de trail running serà el 23 d’abril, i el grup anirà d’Escaldes a Beixalís i a Engolasters, i tornarà a Escaldes. La primera sortida va ser a coll Jovell, i la primera xerrada va tractar de nutrició, amb la dietista Katia Durich i el corredor d’ultra trails Jordi Gamito, cinquè del World Tour. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Cada vegada hi ha més adeptes al trail, és a dir, a córrer a la muntanya.
–Hi ha molta afició. Està pujant molt, i molt ràpid, i si no es fa bé és molt perillós, la gent no n’és conscient. La muntanya és molt assequible, la tenim a l’abast, però la gent en desconeix els riscos: no coneix els camins, no preveu la meteorologia, no va preparada... I passa el que passa.
–Cal preparar-se tant de material com físicament.
–Sí, és molt important. El físic és el 80 %, però la resta és portar bon equipament: un paravent, un impermeable, una manta tèrmica, el telèfon, un xiulet... Si a les curses és obligatori, per què no ho portes al dia a dia, en els entrenaments? És un esport tan assequible que és perillós, perquè la gent es posa en llocs difícils.
–I, a més de preparar-se amb entrenador personal, una revisió mèdica.
–És molt important. Darrerament hi ha hagut diversos casos de morts sobtades, i moltes curses et demanen certificats mèdics. Però, com es fan? Des d’un amateur fins a un pro s’ha de fer cada any una anàlisi, la prova d’esforç... Sempre amb els consells dels metges, perquè potser no pots practicar aquest esport.
–El Club Pirinenc Andorrà i vostè han engegat aquest projecte.
–Jo hi estic amb Monkeytrainer22, associat amb Directe SL, una empresa de Fitness Solutions. L’any passat vam fer una prova pilot amb el Club Pirinenc, que té molta experiència, amb dues sortides sobre el terreny. Com que van anar molt bé, aquest any he estructurat el projecte, però no només amb sortides al terreny, sinó complementant-ho amb l’àmbit teòric. Ja hem fet la xerrada de nutrició, que va anar molt bé.
–A la xerrada sempre conviden un esportista de molt nivell.
–A la de nutrició va venir Jordi Gamito, i poder tenir un de l’elit que t’expliqui què fa abans, durant i després de les competicions... També va venir Pb Energy, que són unes pastes de fruita que fem aquí a Andorra i que són molt naturals, amb vitamina C, glucosa, fruita natural...
–Tenen molt de suport?
–Sí, sí, suport i col·laboració de molta gent, sinó és inviable: Viladomat Esports, The North Face, Neon Optics, Directe SL, Pb Energy, l’Associació d’Esports de Muntanya d’Andorra (AEMA), el Sens Club Sport Thermal de Caldea i els comuns de la Massana i d’Escaldes-Engordany. Els que facin quatre o més sortides participaran en un sorteig del material que ens han cedit els patrocinadors, que celebrarem a final de temporada en un sopar de germanor.
–Ja han fet la primera sortida. Com va anar?
–Va ser el 19 de març. Vam anar d’Escaldes a coll Jovell i vam tornar. Van venir 18 persones, més quatre acompanyants, i va anar molt bé.
–Ja tenen calendari?
–Els dies exactes no, però farem almenys una sortida al mes. El 5 de maig farem una xerrada de material, i el dia 7 farem un test de sabatilles de The North Face a Engolasters, i vindrà un atleta internacional patrocinat per la marca.
–Per participar a les sortides socials de trail que organitza, cal estar molt en forma? Què fa falta?
–El projecte està enfocat, tant les xerrades com les sortides, en tocar els temes importants. La primera conferència la vam dedicar a la nutrició perquè entre un 40% i un 60% dels abandonaments a les curses de muntanya són per problemes estomacals. La gent no porta una bona alimentació, i és important una bona planificació, per un entrenador personal o per un nutricionista. No et canvia la dieta, només es reestructura, i t’aconsellen el bo i el dolent. La gent no ho té en compte, i és la benzina.
La segona xerrada, la de demà, parlarà de la història del trail running i se centrarà en com escollir els objectius personals. La gent ha perdut la por al quilometratge, i en lloc de fer una cursa de 60 km la fa de 100 km. Els km, en muntanya, van acompanyats d’un desnivell. No és el mateix córrer una cursa de 40 km amb 3.000 metres de desnivell, que una de 80 km amb 5.000 m de desnivell. La xerrada tractarà sobre la seguretat i saber llegir el traçat de la cursa.
–Andorra és un lloc ideal per practicar curses de muntanya. S’explota prou?
–Tenim Andorra, la resta dels Pirineus, els Alps, les Dolomites... No sé si s’explota prou, segurament no.
–I si vull participar a les sortides?
–La gent ha d’estar assegurada, és vital. La gent va ala muntanya sense cobertura. No cal estar federat per competir, però s’ha de ser d’un club. Per això ho hem engegat amb el Club Pirinenc, per als socis i per captar nous socis, i explicar l’important que és estar assegurat per practicar l’esport. Associar-se al Club Pirinenc són 25 euros l’any! És important la nutrició, la preparació, el material i estar assegurat. I no embrutar ni llençar res a terra durant les curses!