La Seu d’Urgell és la ciutat on va néixer fa 62 anys i on va cursar el Batxillerat i estudis de Comerç. I des de fa 20, regenta una assessoria fiscal prou coneguda al centre de la vila. Durant cinc anys va participar en el programa Pacient Expert i des del 2003 és el president de l’Associació de Diabètics Alt Urgell. / Per JOSEP ROMERO

–Què li agrada més d’Andorra?
–Andorra té força encant per a mi, tot el paisatge és bonic.

–I el pitjor?
–La gran invasió urbanística perquè hi ha una manca d’espai.

–Quin és el seu racó preferit del país?
–Del Principat totes les parròquies tenen la seva màgia.

–I de la Seu?
–La Catedral i la serralada del Cadí que veig cada dia al llevar-me.

–Des de quan és president de l’Associació de Diabètics de la Seu i l’Alt Urgell?
–Des de l’any 2003 i amb ganes d’un relleu, tants anys cansen.  

–Quin és el nombre de persones afectades a la comarca? I en relació a la resta de Catalunya?
–A nivell de l’Alt Urgell es tenen dades d’unes 1.700 persones i, a nivell de Catalunya, al voltant de 550.000 amb un creixement molt alt. A efectes de l’entitat de tot el territori som aproximadament uns 4.500 socis, molt pocs pel nombre de persones que tenim diabetis.

–Creu que la ciutadania està suficientment informada sobre la malaltia?
–Crec que no ja que les persones tenim tendència a amagar el cap sota l’ala, o en altres paraules, no voler saber o acceptar el problema de salut perquè en aquesta malaltia la gent encara té el costum de dir allò de ‘tinc una mica de sucre’. La diabetis és una patologia silenciosa.

–La sanitat pública, a hores d’ara, ofereix un servei prou adient pel diabètic?
–Com en tot encara tenim moltes mancances també degudes a la situació econòmica actual però en el cas de Catalunya, i a nivell de totes les malalties, l’Institut Català de la Salut l’any 2006 va posar en marxa el Programa del Pacient Expert amb l’objectiu que tots siguem més autosuficients i coneguem millor el nostre estat de salut.

–Quines són les millores que caldria introduir?
–A la nostra comarca ens manquen educadors especialitzats en diabetis donat que, especialment quan es diagnostica la patologia, són moments molt difícils i angoixants perquè vas tan perdut que no saps que fer... des de l’Associació estem a  disposició d’aquestes persones per poder donar-los suport, la nostra experiència i coneixements. Això si, nosaltres no substituïm als professionals de la medicina.

–I en concret que els hi ofereix l’entitat?
–Assessorament i informació, enviem una revista cada dos mesos i quan podem organitzem xerrades informatives, tot i que costa que la gent hi acudeixi malgrat que són gratuïtes.

–Hi ha persones que potser no saben que són diabètiques. Quins són els símptomes més freqüents?
–Malauradament això passa i, per tant, es recomana fer-se una analítica cada any. Alguns dels símptomes són: tenir molta set, orinar molt, cansament, pèrdua de pes, tenir molta gana...

–Acostuma a reciclar?
–Sí. Ho ha faig sempre i si es té voluntat no costa tant de separar els diferents components i, d’aquesta manera, ajudem a que el nostre espai no estigui contaminat.

–Li interessa la política?
–Cada vegada menys sobretot al veure la situació actual amb tants polítics que s’agafen a tot, sense tenir en compte a la població i la manca de transparència respecte a tots nosaltres.

–Té por a la mort?
–No perquè és un pas que sabem que hem de passar des de que neixem. Personalment jo estic aquí molt bé malgrat les dificultats de la vida diària.

–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–No, només hi penso en el dia a dia sense pensar en l’endemà.

–Practica algun esport?
–Vaig a caminar cada dia de bon matí i en el temps de bolets, si es pot considerar un esport, vaig a buscar-ne. La muntanya per a mi és un lloc de tranquil·litat i desconnexió.